Al peu del canó

Mal­grat la seva dis­creció i timi­desa, Paco Revés és tot un per­so­natge. I no és cap frase tòpica. Un home que voreja els 92 anys i que regenta, con­tro­lant tot el procés, una de les gale­ries d'art actu­als més exqui­si­des de Bar­ce­lona, ha de ser algú espe­cial. Un home que a finals del 2005 –quan tenia 84 anys!– va deci­dir obrir una gale­ria ha de ser, com a mínim, un paio valent, de con­vic­ci­ons pròpies. Ales­ho­res, Revés, que històrica­ment havia estat un cone­gut repre­sen­tant d'artis­tes del fla­menc com ara La Chunga i Paco de Lucía, va reu­nir la seva extensa col·lecció d'objec­tes d'art, que havia anat adqui­rint al llarg de la seva vida, per anar-la exhi­bint en un local del car­rer Ari­bau, 34, que va ano­me­nar pre­ci­sa­ment A34.

L'art ha estat sem­pre una de les pas­si­ons de Revés. A més del món de l'espec­ta­cle –del qual pre­fe­reix no par­lar–, Revés també es va dedi­car pro­fes­si­o­nal­ment a bus­car obres d'art per aquests mons de Déu per a altres gale­ries. Així, va tenir l'opor­tu­ni­tat de conèixer artis­tes com ara Dalí, i Miró, al taller de Llo­rens Arti­gas, a Gallifa. “Amb Miró, és curiós, mai vaig par­lar d'art; a qui no vaig conèixer mai és a Picasso”, explica, envol­tat de gra­vats de la sèrie de la Suite Vollard picas­si­ana, que en aquests moments s'expo­sen a la gale­ria.

Els interes­sos artístics de Revés han estat sem­pre molt clars: l'obra sobre paper, la foto­gra­fia (sobre­tot de fotògrafs com ara Català-Roca, Leo­poldo Pomés, Colita i Oriol Mas­pons) i objec­tes d'art popu­lar. Una de les sin­gu­la­ri­tats de la gale­ria és bar­re­jar l'expo­sició d'obres d'art, diguem-ne, con­ven­ci­o­nals, amb objec­tes i mobles de gran bellesa, una mes­cla que aporta a l'espai una cali­desa molt espe­cial.

Amb el suport dili­gent de l'equip for­mat pels ger­mans Ánge­les, María i Roberto Sch­jaer, Revés també ha apos­tat per l'art d'avant­guarda i expo­si­ci­ons d'artis­tes en actiu com, per exem­ple, Luis Mar­sans i Antoni Llena, una petita retros­pec­tiva de l'artista recent­ment guar­do­nada per l'Asso­ci­ació Cata­lana de Crítics d'Art (ACCA). En poc més de vuit anys, la gale­ria ha asso­lit un pres­tigi reve­la­dor i els res­pecte dels com­panys del sec­tor. Només l'amor a l'art i els objec­tes exqui­sits mou aquest home de llarga vida, que afirma que, d'altra banda, “el negoci va mala­ment”. Ell pensa con­ti­nuar, en qual­se­vol cas, al peu del canó, tirant enda­vant la seva aven­tura galerística. Que en aquests temps que cor­ren, no és poca cosa.