Reportatge

col·leccions

Jordi Llavina

Lumen, la poesia

De les moltes i variades col·leccions de poesia que la majoria d'editorials tenen en actiu, destaca la de Lumen

Cada lec­tor té les seves col·lec­ci­ons de poe­sia pre­fe­ri­des. Jo em vaig for­mar amb la d'Edi­ci­ons del Mall, aquells lli­bres amb unes cober­tes dibui­xa­des per Joan-Pere Vila­de­cans. I amb l'enyo­rada sèrie Els Lli­bres de l'Escorpí, d'Edi­ci­ons 62. O, per des­comp­tat, amb Els Lli­bres de l'Óssa Menor, de Proa, que havia publi­cat, el 1976, la pri­mera edició de Vent d'aram, de Joan Vinyoli. M'agrada molt, quant a dis­seny i a ori­en­tació edi­to­rial, la col·lecció de Tres i Qua­tre, que mos­tra, a la coberta, aquell dibuix tan bonic del recor­dat Alfaro: la mà que escriu. La col·lecció Poètica (que, en el nom de marca, incloïa els dos accents damunt la e del subs­tan­tiu per sig­ni­fi­car l'acos­ta­ment entre el cas­tellà i el català), d'Edi­ci­ons 62 i Península, va ser tan efímera com atrac­tiva, amb noms de gran ressò i un lli­bre, Antes que lle­gue la noche, de Juan Luis Panero, que en aquell moment –cor­ria l'any 1985– a mi em va fer molt d'efecte.

A començament dels noranta, em vaig subs­criure a un dels capri­cis del poeta Andrés Tra­pi­e­llo, la col·lecció La Veleta, de l'edi­to­rial Coma­res: un monu­ment a la bellesa tipogràfica. En aque­lla mateixa època, jo tre­ba­llava al cos­tat del poeta Àlex Susanna en un altre somni edi­to­rial fet rea­li­tat: la sèrie Àuria, de Columna. Va ser també en aquells dies antics que vaig trac­tar el malau­rat poeta Leo­poldo Alas, que havia creat una altra col·lecció de pres­tigi: Sig­nos, que em va afran­quir el pas als ver­sos del nord-ame­ricà The­o­dore Roethke, per exem­ple. Un esment, encara, per a la valenta i rigo­rosa col·lecció de poe­sia de Pre-Tex­tos, que ens per­met des­co­brir veus tan interes­sants com les de Louise Glück i Ted Koo­ser. O per a la de Tus­quets Edi­to­res, que inclou obres com­ple­tes tan relle­vants com la de Clau­dio Rodríguez. Per mi, són algu­nes de les més sig­ni­fi­ca­ti­ves. Com ho és, també, en un altre sen­tit, la brevíssima Mig­jorn, d'Empúries, que va enge­gar a cami­nar, si no m'erro, amb un títol que jo estimo molt: Domini màgic, de Joan Vinyoli. Un sever aplau­di­ment mereix, igual­ment, la col·lecció Jar­dins de Samar­canda, que diri­gei­xen els poe­tes Antoni Clapés i Víctor Sunyol. Segur que me n'he dei­xat un munt. En lli­bre­ries de vell, he adqui­rit exem­plars de la col·lecció La Gaya Cien­cia o de Poe­sia i Assaig Signe. A la col·lecció de poe­sia de Qua­derns Crema li dec sobre­tot un títol: L'edat d'or, de Fran­cesc Par­ce­ri­sas, una obra fona­men­tal per als que vam començar a lle­gir poe­sia a començament dels vui­tanta. Mol­tes d'aques­tes belles col·lec­ci­ons han des­a­pa­re­gut o s'han dis­se­nyat d'una altra manera. Algu­nes viuen una mena d'esllan­gui­ment que sem­bla més a prop de la des­a­pa­rició defi­ni­tiva que no pas d'alguna mena de resur­recció o de replan­te­ja­ment.

Sense per­dre mai pis­to­nada

Però n'hi ha una que sem­bla que esti­gui per sobre de totes les altres, perquè repre­senta un pro­jecte que no defa­lleix ni perd mai pis­to­nada pel que fa a la qua­li­tat: la col·lecció de poe­sia de Lumen, la de les tapes de color xoco­lata. L'últim lli­bre edi­tat és una anto­lo­gia de l'obra del poeta ger­ma­no­anglès Mic­hael Ham­bur­ger, La vida y el arte. Només per lle­gir el poema Un jar­di­nero explica su ausen­cia del con­curso de flo­res val la pena adqui­rir aquesta obra. Un repàs del catàleg de la col·lecció dóna una idea del rigor i del bon gust dels edi­tors (amb Andreu Jaume, al cap­da­vant). Hi són els poe­tes espa­nyols dels cin­quanta: Goy­ti­solo, Gil de Biedma, Bar­ral (de qui fa poc he relle­git alguns poe­mes, com el magnífic Hom­bre en la mar, de Die­ci­nu­eve figu­ras de mi his­to­ria civil), González, Caba­llero Bonald. Hi ha algu­nes de les fites líriques del grup del 27: Sali­nas, sobre­tot, o Alberti. I Neruda, Miguel Hernández i Blas de Otero (que va inau­gu­rar la sèrie). Diver­sos autors cata­lans: Papas­seit, Brossa, Pere Quart, Espriu, Vinyoli, Fer­ra­ter i el més joves Jordi Vintró, Albert Balasch, Lluís Frei­xas i Car­les Bell­solà. I hi ha clàssics de la poe­sia uni­ver­sal com, entre altres, Rilke, Saint-John Perse, Bor­ges, i, en una clara pre­ferència per la poe­sia anglo­sa­xona, Whit­man, Dickin­son, Ste­vens, Auden o William Car­los Willi­ams. Final­ment, també hi tro­bem alguns dels poe­tes actu­als en llen­gua cas­te­llana que jo pre­fe­reixo: Ramón Andrés i J.C. Llop. Un catàleg que, ras i curt, fa emmu­dir d'admi­ració.

Tapes de xocolata
Hi ha una col·lecció que sembla que estigui per sobre de totes les altres, perquè representa un projecte que no defalleix ni perd mai pistonada pel que fa a la qualitat: la col·lecció de poesia de Lumen, la de les tapes de color xocolata.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.