Territori

cinema

carina filella

Allà on el cinema català és català

El Fic-Cat, que tindrà lloc a Roda de Berà del 5 al 9 de juny, és l'únic festival que exhibeix, promociona i premia les produccions audiovisuals fetes en llengua catalana. “És el festival on el cinema català és català”, destaca el seu director, Antonio Barrero. Enguany s'han seleccionat 43 pel·lícules.

Defensar el català i la cultura del país a través del cinema i “avançar cap a la normalització de la llengua catalana en el camp del cinema”. Aquests han estat, des del primer any, els objectius del Fic-Cat, el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada, que des del 2008 s'organitza a Roda de Berà. Va néixer com una iniciativa pionera al país, perquè era l'únic certamen que només acceptava curtmetratges realitzats en llengua catalana, una “aposta arriscada”, segons el seu director, Antonio Barrero, però que ha tingut un èxit innegable, tant per l'alta participació com per la qualitat dels treballs presentats. “El Fic-Cat és l'únic festival de cinema del país que promociona, exhibeix i premia les produccions realitzades en llengua catalana, perquè és possible una cultura cinematogràfica catalana, perfectament compatible i exportable”, segons Barrero, que assenyala que el festival rodenc es va consolidant com un “referent cultural i del sector audiovisual del país”. Barrero afegeix que aquest “és el festival on el cinema català és català”: “des dels inicis, ens mou la idea de servir la cultura cinematogràfica d'aquest país, amb la voluntat de ser innovadors”.

L'any passat el festival va fer un pas endavant, i va incorporar també llargmetratges, una modalitat que enguany es manté. El Fic-Cat 2013 tindrà lloc del 5 al 9 de juny en aquesta població del Tarragonès. S'han presentat a concurs 220 produccions (un 25% més que en l'edició anterior, procedents d'arreu dels Països Catalans, l'Estat espanyol, França, Itàlia, Sèrbia, Turquia i Grècia), i se n'han seleccionat 43: cinc llargmetratges, disset curtmetratges, tres documentals, vuit videoclips, sis curtmetratges realitzats per centres educatius de primària i secundària i quatre de produïts per cineastes de les comarques de Tarragona. Aquestes són les categories a competició, que sumen entre totes més de 9.000 euros en premis, a més del lliurament de guardons i de material audiovisual.

Premi per a Sergi López

El festival obrirà amb una cara coneguda: l'actor vilanoví Sergi López, que durant l'acte inaugural (el 5 de juny, al Teatre del Casino Municipal de Roda), rebrà el premi Fic-Cat honorífic per la seva trajectòria artística i com “l'actor català més internacional”, en opinió dels organitzadors. En el mateix acte s'estrenarà la pel·lícula Fill de Caín, del cineasta tarragoní Jesús Monllaó, una producció de Life&Pictures protagonitzada per Julio Manrique i José Coronado, que justament aquest divendres s'estrena a les pantalles de tot l'Estat. A Roda, però, el film no entrarà a concurs per petició expressa del director.

L'endemà començarà ja la competició oficial en les diferents categories. En cada sessió de projecció hi assistiran els directors, actors o productors, que presentaran la pel·lícula i podran debatre amb el públic. Per al diumenge 9 de juny també s'ha organitzat una tertúlia entre tots els cineastes presents al festival per plantejar “cap a on hauria d'anar el cinema en la perspectiva, o no, d'un nou estat d'Europa”. A la trobada hi prendran part la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola; el director de l'ESCAC, Josep Maixenchs; la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el director de l'Aula de Cinema de la URV, José Carlos Suárez. Aquest mateix dia, a les set de la tarda, hi haurà la gala d'entrega de premis, que serà conduïda per Pau Escribano i Guillem Albà i en la qual es preveu l'assistència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Com cada any, el Fic-Cat té un jurat de luxe, que haurà consensuat el palmarès i que s'encarregarà de lliurar els guardons. En aquesta ocasió està format per la cineasta Judit Colell, el músic Joan Reig, el crític de cinema Àlex Gorina, les actrius Sílvia Bel i Montserrat Carulla, l'actor Albert Carbó i el director del Festival de Sitges, Àngel Sala. A banda de la decisió del jurat, també s'entregarà un premi del públic, que podrà votar en cada projecció.

En el darrer any, els organitzadors del Fic-Cat han volgut buscar noves complicitats i han iniciat conveni de col·laboració amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, a més de renovar els lligams de col·laboració amb el Picurt, la mostra de cinema de muntanya dels Pirineus; i amb el Curt Redó, el festival de documentals de les Terres de l'Ebre.

Fic-cat
Festival Internacional de Cinema en Català Direcció: Antonio Barrero Pel·lícules a concurs: 43 Lloc: Roda de Berà (Tarragonès) Dies: Del 5 al 9 de juny
Els llargs
Entre els llargmetratges que concursaran al Fic-Cat hi ha El bosc, d'Òscar Albar; Els nens salvatges, de Patrícia Ferreira; Fènix 11·23, de Joel Joan i Sergi Lara; Món petit, de Marcel Barrena, i 2.304.400 passes, de Joan Riedweg.
L'apunt
El músic Joan Reig, que repeteix com a membre del jurat, destaca la importància del Fic-Cat, que ha rebut més de 200 propostes cinematogràfiques, “en un moment en què la cultura catalana està rebent mastegots per tot arreu”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència