cultura

El Cau Ferrat reneix

El museu del Palau Maricel es reobrirà l'estiu del 2014 en una segona fase de les obres
La casa Rocamora farà de vestíbul i de repartidor dels dos espais museístics
S'han recuperat uns vitralls del segle XVI que estaven guardats als magatzems

El Cau Ferrat, la que va ser casa de Santiago Rusiñol a Sitges i temple del Modernisme, reobrirà les seves portes al públic a l'hivern, després d'una profunda restauració. El màgic espai, tancat des del gener del 2010, incorporarà per primer cop la casa Rocamora (que havia pertangut a Ramon Casas), adjunta al Cau Ferrat, i que ara serà un espai d'accés i acollida del complex museístic sitgetà, a la part que dóna a la façana marítima. L'estiu del 2014 estarà a punt el museu del Palau Maricel.

Aquest palau reobrirà en la segona fase de les obres, que han condicionat i adequat a les modernes normatives de conservació i d'accessibilitat aquests espais museístics sitgetans.

La restauració que està tenint lloc al Cau Ferrat està recuperant fins a l'últim detall els elements patrimonials de la casa, construïda el 1894 per Francesc Rogent, després que Rusiñol adquirís dues cases de pescadors, que van ser derruïdes. En les obres que s'estan realitzant, ara ja molt avançades, pràcticament ha estat netejat i restaurat fins al més mínim element arquitectònic i de decoració de l'edifici, una feina que ja començava a ser urgent per a la seva correcta preservació de cara al futur. Les rajoles de ceràmica, els vitralls, la fusteria, els elements de pedra, i fins i tot el mobiliari, s'estan posant a punt perquè el Cau Ferrat recuperi la seva esplendor inicial.

Ignasi Domènech, cap de col·leccions dels museus sitgetans, explica que aquest projecte de rehabilitació deixarà el Cau Ferrat “tal com era, amb l'aparença d'una casa de finals del XIX”, ja que estèticament no hi haurà gairebé cap canvi respecte a l'etapa anterior. “És una rehabilitació integral de totes les instal·lacions i elements patrimonials, una intervenció per canviar-ho tot, però per deixar-ho tot igual a la vegada”, diu Domènech. Aquest nou projecte, a càrrec de l'arquitecte Emili Hernández Clos, descarta els afegitons a la façana marítima del projecte del consistori anterior, que es va considerar massa agressiu i poc fidel a l'estructura original.

Un dels trets més característics del Cau Ferrat és la gran diversitat de colors que conté: als vitralls, a les ceràmiques, a les parets. Pel que fa les ceràmiques, per exemple –a l'espai hi ha 7.000 peces, la majoria dels segles XVII i XVIII– s'han restaurat in situ rajoles de tot tipus, però en alguns casos algunes s'han hagut de desmuntar i restaurar al taller. Les peces també s'han hagut de dessalinitzar a causa de la proximitat del mar. Les peces ja irrecuperables s'han substituït per còpies exactes noves.

L'altre element que aporta colorit a la casa són les vidreres –n'hi ha una quarantena–. Els vitralls s'han netejat, s'hi han omplert forats quan ha calgut, s'han emplomat i soldat, una feina que s'ha portat a terme als tallers Bonet, responsables dels vitralls de la Sagrada Família.

Una recuperació important en aquest sentit han estat els cinc medallons centrals del segle XVI que originàriament estaven al finestral de l'emblemàtica sala del Brollador. Segurament per evitar que es fessin malbé, aquests ornaments en vidre estaven guardats des de feia mig segle als magatzems dels museus. Ara, després de ser restaurats, s'han tornat a col·locar al seu lloc original, on havien estat quan Rusiñol vivia al Cau Ferrat, tal com es pot veure a la pintura del 1894 Maria Rusiñol al Cau Ferrat, en la qual l'artista va retratar la seva filla davant el finestral.

També s'han rehabilitat, blindat i assegurat contra les inclemències de l'exterior els vidres del gran finestral del gran saló del pis de dalt del Cau Ferrat, un espai d'estètica neomedieval que Santiago Rusiñol feia servir com a imponent sala d'exposicions privada.

Un estudi sobre el color originari de les parets de la casa ha descobert, sota les capes que s'havien anat afegint al llarg dels anys, un to més clar de l'anomenat blauet o blau de Sitges, amb el qual s'ha decidit pintar l'estança del despatx de Rusiñol. Aquest to de blau cel és just el que l'artista havia retratat al quadre Pati blau.

La casa Rocamora, adjacent al Cau Ferrat i ara totalment comunicada amb ell, actuarà com a vestíbul d'accés del complex. Aquest edifici, explica Domènech, ja havia perdut els seus elements patrimonials al llarg dels anys, ja que havia estat utilitzada com a magatzem. Només conserva la seva esplendor la zona de la cuina amb rajoles del segle XVII, que ara es podrà veure.Al primer pis, s'ha habilitat una sala d'exposicions temporals i també oferirà una mostra sobre la història dels edificis.


Passa a la pàgina següent


Ve de la pàgina anterior

Un espai emblemàtic del Modernisme català

L'esperit que va moure Santiago Rusiñol a crear una mena de temple dedicat a les arts en una població com Sitges és emblemàtic del Modernisme català. El Cau Ferrat és un compendi de l'estil artístic que va dominar la transició del segle XIX al segle XX a Catalunya, amb el que va suposar de recuperació i impuls de les arts aplicades com el ferro forjat, els vitralls i el mobiliari. Rusiñol, a més, va convertir el Cau en una mena de museu privat de la seva col·lecció com ara el Greco, Picasso, Anglada Camarasa, Ramon Pichot, Manolo Hugué i Pablo Gargallo, i evidentment de l'amic Ramon Casas i del mateix pintor. Un fons que es tornarà a penjar al lloc original de l'edifici.

Rusiñol, que va morir el 1931, va llegar la casa a l'Ajuntament sitgetà, i gràcies a l'actuació de Joaquim Folch i Torres, director del Museu d'Art de Catalunya, va esdevenir un museu públic, que va inaugurar el president de la Generalitat Francesc Macià el 1933. Avui dia el Cau Ferrat està gestionat des del Consorci del Patrimoni de Sitges, format per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sitges, i és secció del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). En canvi, el Palau Maricel és l'antiga casa del multimilionari nord-americà Charles Deering. Les obres de remodelació de tot el complex, a càrrec d'Emili Hernández Clos, costaran 9 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda