Art

PORT. FRANC

montse frisach

La tria dels sentits

Michael Findlay aconsella en el seu llibre ‘El valor del arte' un acostament a les obres d'art que posi la percepció per sobre de la informació i el valor econòmic

El judici de Paris és un dels epi­so­dis de la mito­lo­gia grega més repre­sen­tats al llarg de la història de l'art. Un mor­tal, Paris, es veu obli­gat per Zeus a fer de jutge en una mena de con­curs de miss avant-la-let­tre. El pobre noi ha de triar la més bella d'entre tres dees­ses: Hera, Atena i Afro­dita. Elles poden sub­or­nar el jutge. Hera ofe­reix a Paris con­ver­tir-lo en rei d'Europa i Àsia. Atena li pro­met la savi­esa i l'habi­li­tat per a la guerra. Men­tre que Afro­dita tempta el jove amb l'amor de la dona més bella del món, Helena. Paris no dubta. Per sobre de les rique­ses i el poder, el mor­tal escull Afro­dita.

Amb aquesta lliçó, l'espe­ci­a­lista en mer­cat de l'art nord-ame­ricà Mic­hael Find­lay con­vida l'espec­ta­dor a acos­tar-se a l'art amb el mateix espe­rit que Paris. Segons Find­lay, en el mite del judici de Paris s'exem­pli­fi­quen els tres valors que nor­mal­ment s'asso­cien a les obres d'art: diner, poder i bellesa. Find­lay ho té clar: “Encara que pot ser que bellesa sigui una paraula pas­sada de moda per des­criure el valor essen­cial de l'art, sobre­tot de l'art con­tem­po­rani, jo argu­men­ta­ria que quan es tracta d'esco­llir el que t'agrada, i encara més el que podries voler com­prar, seguim l'exem­ple de Paris i optem pel que atrau els nos­tres sen­tits, no a la nos­tra ment raci­o­nal.”

El mar­xant nord-ame­ricà ho escriu al lli­bre El valor del arte, publi­cat per la Fun­dació Gala-Sal­va­dor Dalí.

El lli­bre de Find­lay, abso­lu­ta­ment reco­ma­na­ble tant per a espe­ci­a­lis­tes com per a neòfits, és una sucosa reflexió sobre els fac­tors que impul­sen les per­so­nes a admi­rar, com­prar o ven­dre una obra d'art. Find­lay, que és mar­xant d'art d'alta gamma i tota la seva vida s'ha rela­ci­o­nat amb direc­tors de museus, col·lec­ci­o­nis­tes i artis­tes de pri­mer nivell, aposta perquè d'una vegada per totes dei­xem de donar tanta importància al valor mone­tari de l'art, ja que l'essència de l'art és només el mateix art.

Bon conei­xe­dor del mer­cat, ja que ha tre­ba­llat durant dècades a la casa de sub­has­tes Chris­tie's, Find­lay pro­posa a l'espec­ta­dor que s'enfronti a l'art només des dels sen­tits. És una ope­ració gens fàcil ja que tots, en major o menor mesura, estem into­xi­cats prèvia­ment per conei­xe­ments, lec­tu­res, reco­ma­na­ci­ons o opi­ni­ons exter­nes. L'autor reco­mana que a l'hora de visi­tar una expo­sició, per exem­ple, es pri­o­ritzi el visi­o­nat de les obres, abans que la lec­tura dels tex­tos i car­tel·les. Evi­dent­ment, no aga­far mai les audi­o­guies i, si l'expo­sició és plena de gent, fer el recor­re­gut a l'inrevés, ja que està com­pro­vat que el públic s'amun­tega sobre­tot en les pri­me­res sales. Això garan­tirà que una bona part de l'expo­sició es vegi en bones con­di­ci­ons. El més impor­tant, però, és que quan una obra ens cridi l'atenció ens atu­rem a obser­var-la. Està com­pro­vat que la per­cepció d'una obra d'art can­via a par­tir del quart d'hora de con­tem­plació (Find­lay demana més bancs i cadi­res als museus).

La infor­mació sobre els movi­ments artístics, les bio­gra­fies dels artis­tes i els con­tex­tos històrics és impor­tant però ha de ser només un com­ple­ment que enri­queixi l'experiència. “S'ha d'enve­jar els que poden con­tem­plar les obres de Van Gogh, Gau­guin, Modi­gli­ani i fins i tot War­hol i Bas­quiat sense saber res de les seves diver­ses i com­pli­ca­des vides”, afirma. Vaja, que hauríem d'anar als museus i gale­ries amb la mateixa curi­o­si­tat i amb la mateixa mirada neta d'un nen menor de sis anys. La gosa­dia té el seu premi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.