“Som un dels pocs festivals que no ens interessa tenir més gent”

L'Estu­nart va néixer ara fa cinc anys, quan amb la regi­do­ria de joven­tut jun­ta­ment amb la de cul­tura vam pen­sar en ofe­rir una pro­gra­mació durant el període d'estiu, uti­lit­zant els espais emblemàtics que tenim a Por­que­res, com és el bosc de Les Estu­nes. En aquell moment, quan va néixer, era un fes­ti­val molt eclèctic, en què hi havia nar­ració oral i música d'arrel i més tra­di­ci­o­nal. Bàsica­ment l'objec­tiu era ofe­rir una pro­gra­mació d'arts escèniques, en un dels indrets més emblemàtics que hi ha a Por­que­res. Era una bar­reja de mol­tes dis­ci­pli­nes, però amb el temps s'ha anat con­so­li­dant cap a una línia musi­cal de grups més inde­pen­dents i d'aire folk.

Ens hem de con­di­ci­o­nar pel pres­su­post, perquè som un fes­ti­val que tenim un pres­su­post molt reduït. Per tant, hem de bus­car opci­ons d'artis­tes que vul­guin par­ti­ci­par i venir amb uns preus molt bai­xos, però sense per­dre la qua­li­tat. Hi ha dues vies: per un cos­tat són ban­des que aca­ben de començar o por­ten poca durada, i no estan en un cir­cuit molt pro­fes­si­o­nal, i per tant hi podem acce­dir; l'altra forma és apro­fi­tar ban­des inter­na­ci­o­nals que esti­guin de gira, i tin­guem la sort que en aque­lla època esti­guin pels vol­tants de casa nos­tra, i així poder-hi acce­dir a uns pres­su­pos­tos també molt rao­na­bles. També inten­tem tenir sem­pre algú una mica refe­rent dins el pano­rama naci­o­nal, i ven­dre-li una mica el pro­jecte de l'Estu­nart perquè puguem fer front al seu preu.

El fes­ti­val engloba mol­tes àrees de l'Ajun­ta­ment de Por­que­res, ja que en un muni­cipi petit els regi­dors són tècnics, i per tant també aju­den a orga­nit­zar el fes­ti­val. Sobre­tot comp­tem amb la col·labo­ració de la Comissió de Fes­tes de Por­que­res, que ens aju­den molt, i també gent a títol indi­vi­dual que ajuda en el mun­tatge, en el ser­vei de bar, en fer difusió dels con­certs, i en el dis­seny del car­tell. En defi­ni­tiva, molta gent vin­cu­lada al muni­cipi que se sent, tal com cre­iem tots, el fes­ti­val ja seu i que volen aju­dar-nos a tirar-ho enda­vant.

La nos­tra idea ini­cial ens por­tava a un públic més adult, però ara cre­iem que és un públic que afecta a mol­tes eta­pes d'edat. Tot­hom que li agradi la música i vul­gui gau­dir d'una nit agra­da­ble escol­tant artis­tes que segu­ra­ment no haurà vist, pot venir. Per tant, no mar­quem una ràtio clara, perquè com es pot veure quan véns al fes­ti­val, hi ha gent de totes les edats. L'any pas­sat vam veure que gent que esti­ue­java a Banyo­les es va assa­ben­tar que es feien aquests con­certs i va assis­tir-hi, però seríem inge­nus si creièssim que ve gent d'altres països a veure el fes­ti­val. És veri­tat, però, que tenim constància que ve gent de la província de Girona i de fora de la comarca.

Una de les coses clau és que es fa al bosc de Les Estu­nes, i això ja el fa únic, perquè l'indret el con­di­ci­ona. Al mateix temps, com que es fa en aquest bosc, inten­tem treure-li el màxim pro­fit a l'entorn del fes­ti­val, per tant inten­tem pro­gra­mar una sèrie de grups que encai­xin amb l'entorn, per això l'estil musi­cal sol ser molt folk, molt de can­tau­tor i de banda poc elec­tri­fi­cada. No importa el volum, sinó que bus­quem sobre­tot la deli­ca­desa, la niti­desa del so, perquè l'indret és clau.
Una altra cosa que el dife­ren­cia és que el fes­ti­val es fa un dimarts, no sol ser un dia gaire nor­mal per fer un fes­ti­val. També som cons­ci­ents que tenim unes limi­ta­ci­ons d'espai i tam­poc podem assu­mir un gran volum de gent, per això el fet que sigui cada dimarts de mes ens fa moure amb un volum de gent que podem assu­mir, ja que pot­ser si ho féssim en un cap de set­mana seria impos­si­ble.

Això ens faci­li­ta­ria molt la feina a nivell de pro­ducció, ja que mun­tar i des­mun­tar-ho tot cada dia, i fer-ho sem­pre de forma dife­rent, és veri­tat que dóna més com­pli­ci­tat a l'espai però també suposa més feina per l'equip que ho porta a terme. A més, això també fa que no puguem rea­lit­zar un gran mun­tatge, però aquest fet va molt en con­sonància amb el fes­ti­val, ja que en funció de qui vin­gui a tocar, es munta d'una forma o d'una altra. També volíem ofe­rir una pro­gra­mació com­pleta durant tot el juliol, per no con­cen­trar-ho tot en tres o qua­tre dies. Som cons­ci­ents que la gent que ve repe­teix, és a dir, que no vénen expres­sa­ment a veure un grup con­cret, sinó que volen gau­dir d'una nit musi­cal al bosc de Les Estu­nes.

En un inici vam començar amb un pres­su­post molt reduït i no gaire defi­nit, però a mesura que hem anat avançant cada any, més o menys hem tan­cat un pres­su­post en què hi col·labora en part la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya a través de l'Àrea de Joven­tut. És un pres­su­post modest, tot i que en els últims anys l'hem ampliat una mica, que ens per­met tirar enda­vant el fes­ti­val.

Cre­iem que és un fes­ti­val que la gent ja coneix i que té una bona assistència, i per tant espe­rem repe­tir l'afo­ra­ment que vam acon­se­guir l'any pas­sat, tot i que tenim pre­vist aug­men­tar una mica l'espai, i per això hem reu­bi­cat certs ser­veis del fes­ti­val perquè hi hagi més como­di­tat i es pugui acce­dir millor a veure els con­certs. Con­si­de­rem que si repe­tim el volum de gent de l'any pas­sat serà per­fecte, lla­vors hem d'espe­rar que el temps ens acom­pa­nyi, ja que al ser a l'aire lliure el temps és deter­mi­nant, i si plou no es fan els con­certs. Cre­iem que ens estem movent en els màxims del fes­ti­val, bàsica­ment perquè l'afo­ra­ment no per­met assu­mir a més gent, però també cre­iem que estem en els màxims de gent que podem mobi­lit­zar pel car­tell que por­tem. Cre­iem que estem al vol­tant d'unes 300 per­so­nes per dia, amb un total final d'unes 1.200 o 1.300 per­so­nes.

És un fes­ti­val que mol­tes vega­des la gent no coneix el car­tell que hi ha, però sí que hi ha coses a des­ta­car, i cada grup té les seves par­ti­cu­la­ri­tats. És evi­dent que aquest any tenim la sort de tenir a en Pau Vallvé, que ja és un artista de renom, un pro­duc­tor amb una llarga tra­jectòria, i ens ve a pre­sen­tar el seu àlbum De bosc pre­ci­sa­ment al bosc de Les Estu­nes. Ens consta que li fa molta il·lusió poder venir, i per això podem acce­dir a artis­tes d'aquest tipus, per la sin­gu­la­ri­tat del fes­ti­val, ja que no és un esce­nari nor­mal, sinó que és un lloc espe­cial.

També m'agra­da­ria des­ta­car a la banda inter­na­ci­o­nal que tenim, que són Tre­vor Moss&Han­nah-Lou, una banda folk d'ins­pi­ració en els anys sei­xanta. Porta melo­dies molt com­mo­ve­do­res, i és una sort que esti­guin a prop per aques­tes dates i puguin venir. Lla­vors també des­ta­car el grup Ber­li­nist, que clourà el fes­ti­val, i és una for­mació afin­cada a Bar­ce­lona, amb mem­bres de dife­rents llocs, que por­ten poc temps junts i cre­iem que se'n sen­tirà molt a par­lar, ja que for­marà part en el fes­ti­val Pròxims que se cele­brarà a Calonge. És una sort que els puguem veure en viu, ja que tenen un directe fantàstic. Estan posats expres­sa­ment a l'últim dia perquè siguin ells qui tan­quin el fes­ti­val, ja que cre­iem que és una de les per­les que té aquest any l'Estu­nart.

Cre­iem que sí, que és un fes­ti­val que la gent ja coneix. Saben que els dimarts del mes de juliol si van al bosc de Les Estu­nes es tro­ba­ran amb un espec­ta­cle molt agra­da­ble. La gent que no hi ha anat mai queda bas­tant sor­presa, i els que repe­tei­xen, ho fan per alguna cosa. Con­si­de­rem que ja s'està con­so­li­dant pel públic que hem anat tenint els últims anys, que ha anat crei­xent pro­gres­si­va­ment. També perquè som un dels pocs fes­ti­vals que no ens interessa tenir a més gent, ja que no podem assu­mir un volum més alt de gent, la capa­ci­tat de l'espai no ens ho per­met. En aquest sen­tit, això ens demos­tra que quan no has de fer gaire difusió perquè vin­gui la gent, vol dir que el pro­jecte està anant pel bon camí.