cultura

CARLOS NÚÑEZ

EL GAITER GALLEC ACTUA DISSABTE A LA PLAÇA DE LA BASÍLICA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES, DINS DEL FESTIVAL SONS DEL MÓN

“La gaita era la guitarra elèctrica medieval”

Ja s'han exhaurit les entrades per al concert de Carlos Núñez de dissabte a Castelló d'Empúries

El gaiter actuarà en trio, però promet un so potent en què confluiran tradició i tecnologia

El gaiter gallec Carlos Núñez (Vigo, 1971) actuarà dissabte a la plaça de la basílica de Castelló d'Empúries (22.30 h, 20 euros), dins del festival Sons del Món, amb el vi Llavors del celler La Vinyeta, de Mollet de Peralada, seleccionat pel sommelier Roger Viusà per maridar-lo amb la música “celta llatina” de Núñez, home càlid, simpàtic i apassionat. Les 450 localitats posades a la venda ja estan exhaurides.

Després d'haver tocat a la plaça de l'Obradoiro de Santiago de Compostel·la, actua a la plaça de la basílica de Castelló. Què li suggereixen aquests espais?
El meu amic Jordi Savall em va dir que les pedres tan antigues d'aquests llocs han escoltat molta música en el passat i, quan hi actues, ressonen aquests sons ancestrals. Són llocs màgics que et permeten fer un viatge al passat, com amb la música. Perquè nosaltres toquem instruments que tenen més de mil anys, com la gaita, que era la guitarra elèctrica de l'edat mitjana: un instrument prohibit amb una gran energia que induïa a sensacions desconegudes i voluptuoses, com deia algun papa.

Fa recerca historicomusical?

Les meves referències arriben de molt lluny, fins i tot d'un trobador de Vigo de fa 800 anys, Martin Codax, que hem recuperat amb els brasilers Milton Nascimento i Chico Buarque.

Què sonarà a Castelló?
Hi haurà música d'origen ben divers: des de la música celta que ja va arribar a Amèrica a l'època dels descobridors, fins a bandes sonores com ara la de Mar adentro, i temes del meu últim disc, Discover.
Per què va editar aquest recopilatori amb alguns inèdits?
És un disc pensat sobretot per a l'estranger, per explicar com és la meva música a la gent que no sap res de Carlos Núñez. En aquest disc hi ha algunes de les meves principals col·laboracions dels últims quinze anys, amb altres intèrprets internacionals de música celta, però també amb artistes de rock o de flamenc, un fet que en el seu moment em van criticar molt a Galícia. Jo els explicava que hem d'estar molt orgullosos de les nostres arrels celtes, però no podem obviar que també tenim lligams amb la Mediterrània.
Què el motiva a col·laborar amb músics tan diversos?
Totes aquestes experiències es redueixen, finalment, a una sola idea. Com em diuen els americans: “Guy, you put everybody together!”, tu poses tothom junt. Des de temps immemorials, en aquest país hem sabut mesclar millor que ningú. Mentre que els pobles del nord d'Europa són més de separar i estratificar, aquí som tot el contrari. Per això jo crec que la música celta del futur va més enllà d'Irlanda, les faldilles escoceses i la Guinness. Hi ha música celta a tot arreu, també a Catalunya.
A Castelló tocareu en trio.
Sí, amb el meu germà Xurxo a les percussions i el guitarrista Pancho Álvarez, amb el qual estem més de 20 anys junts. És un concert a trio per raons logístiques que reclamen poques maletes, però amb un so molt gran, perquè tots tres toquem diversos instruments, que complementem amb alguns efectes en una bona combinació de tradició i tecnologia. Pancho, per exemple, toca també el baix i la viola caipira, una guitarra brasilera d'origen medieval.
També anireu en trio a la gira americana de finals de juliol?
No, en aquest cas anirem amb tota la banda, perquè actuarem en grans festivals i convidarem a tocar bandes de bombers de Washington i Boston, amb gaites, faldilles i tota la seva rigidesa cerimonial. Nosaltres els farem tocar celtic latin music i els posarem calents [riu].
Prepara nou disc?
Després de la gira pels Estats Units, entrarem a gravar. Aquest any també actuarem al Japó, l'Argentina, Mèxic i Xile, però trobarem temps per gravar el disc que volem publicar l'any vinent. Hi ha moltes idees possibles. Fa poc vaig conèixer Paulo Coelho, que és tot un druida i, a més, és amic de Rudolf Schenker, el guitarrista de Scorpions. Potser podríem fer un bon trio [riu].


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen