cultura

Crítica

peralada

La mort més bella

Es va percebre la concentració que exigeix una música tan immensa

La bona idea de fes­te­jar el bicen­te­nari del nai­xe­ment de Ric­hard Wag­ner amb l'orques­tra simfònica del tea­tre Mariinski de Sant Peters­burg, diri­gida per Valery Ger­giev amb passió i conei­xe­ment wag­ne­ri­ans, va tenir una excel·lent res­posta de públic, que va omplir dis­sabte l'audi­tori del parc del cas­tell del Fes­ti­val de Pera­lada. A banda del fet que hi va haver un des­mai que va inqui­e­tar la pla­tea, alguns espec­ta­dors, però, van demos­trar una certa des­con­cen­tració, sobre­tot a la pri­mera part del con­cert, en què va inter­pre­tar-se el I acte de La Valquíria, pro­ta­go­nit­zada pels dis­sor­tats Sig­mund (el con­tun­dent tenor rus August Amo­nov) i Sie­glinde (Mlada Judo­lei, una veu en procés de fer-se) que, en la presència irada del ger­rer Hun­ding inter­pre­tat pel baix Mijail Petrenko, van reco­nei­xent-se com si fos­sin el mirall un de l'altre: tro­bant-se com uns des­co­ne­guts, des­co­brei­xen que són ger­mans bes­sons des­ti­nats a una passió amo­rosa que els aboca defi­ni­ti­va­ment a la fata­li­tat. L'Amor lli­gat a la Mort té una llarga tra­dició literària que en la dra­matúrgia musi­cal wag­ne­ri­ana rep una de les seves expres­si­ons cul­mi­nants, d'una manera par­ti­cu­lar­ment intensa al Tris­tany i Isolda, però ple­na­ment sug­ge­rida al I Acte de La valquíria.

El cas és que d'acord amb l'espe­rit exi­gent de l'estètica wag­ne­ri­ana, asse­de­gada d'abso­lut en la seva com­ple­xi­tat fas­ci­nant, la pro­posta de Ger­giev, al cap­da­vant de l'orques­tra que diri­geix des de fa 25 anys, era seri­osa, sense con­ces­si­ons o fri­vo­li­tats esti­uen­ques. Pri­mer tot un acte operístic. I, man­te­nint la coherència, a la segona part dos pre­lu­dis jus­ta­ment cèlebres (el del Lohen­grin i el dels Mes­tres can­tors) inter­ca­lant-se amb frag­ments de Tris­tany i Isolda. La qüestió és que, després de la pri­mera part, hi va haver bas­tants deser­ci­ons que van poder des­con­cer­tar perquè pres­su­po­sa­ven la ignorància que, com a clo­enda del con­cert, s'inter­pre­ta­ria una de les més belles pàgines musi­cals: el Pre­ludi i Lie­bes­tod del Tris­tany i Isolda, que, durant els anys en què no va poder estre­nar l'òpera, Wag­ner va unir en una peça que con­cen­trava i alhora pre­sen­tava l'obra. Pre­ce­dida de la impre­cació amb la qual Isolda es lliura al seu destí d'amor i de mort, el pre­ludi i el Lie­bes­tod van fer-se inten­sa­ment pre­sents a Pera­lada amb la savi­esa de Ger­giev, que feia emer­gir de l'orques­tra del Mariinski aque­lla har­mo­nia ines­ta­ble que tensa la música de tota l'òpera, i la força inter­pre­ta­tiva de la soprano holan­desa Eva-Maria West­broek. Ales­ho­res sí que es va per­ce­bre la con­cen­tració que exi­geix i mereix una música tan immensa i emo­ci­o­nal­ment devas­ta­dora. West­broek és una soprano pode­rosa que, si bé pot­ser ten­deix a uns aguts una mica estri­dents, va fer sen­tir que la d'Isolda és la mort més bella.

Concert Wagner
Intèrprets: Eva-Maria Westbroek, soprano; solistes i orquestra del Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la direcció de Valery Gergiev.
Festival Castell de Peralada, divendres 2 d'agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.