Cultura

Les catalanes de Pignon

Cotlliure acull una exposició sobre la sèrie de pintures que l'artista francès va dedicar a les dones que vivien a la localitat nord-catalana a mitjan anys quaranta

Amb aquesta sèrie, Pignon “va sacralitzar totalment les dones catalanes”

L'estiu del 1945, Édouard Pignon (1905-1993), un dels pintors francesos més importants de l'anomenada nova Escola de París, va viatjar des de París fins a Cotlliure, convidat pel seu amic Willy Mucha, que hi estava instal·lat. Com és habitual en tants artistes francesos, la llum del Midi i els costums ancestrals que encara romanien en aquells moments en aquelles terres van sobtar i trasbalsar Pignon, més acostumat al cel matisat i al cosmopolitisme de París i a l'ambient industrial i miner del seu lloc de naixement nord enllà, prop del pas de Calais.

Pignon, que era un pintor compromès socialment, va quedar impressionat per les dures condicions de vida dels pescadors i agricultors de la Catalunya del Nord. Al pintor li van cridar especialment l'atenció les dones grans del poble, vestides de negre, amb el seu mocador al cap i dedicades totalment a la cura de la casa i a sargir les xarxes dels pescadors a la platja. Havien de ser les últimes representants d'una forma de vida ancestral, avui en dia totalment desapareguda.

Transició estètica

Pignon va apropiar-se del tema de les catalanes de Cotlliure i el va convertir en el tema central de la seva pintura en els dos anys (1945-46) que l'artista es va instal·lar a Cotlliure als estius. Un tema que també acabaria fent evolucionar el seu estil pictòric. Aquesta transició és la que reflecteix l'exposició que aquest estiu es pot veure al Museu d'Art de Modern de Cotlliure i que ha comissariat Josefina Matamoros, conservadora en cap del museu i exdirectora del Museu d'Art Modern de Ceret. La mostra se centra en les obres de Pignon, protagonitzades per les dones de Cotlliure que tant van impactar el pintor. Amb aquesta mostra es commemora el 20è aniversari de la mort de l'artista francès.

Les catalanes de Pignon, però, no són gens amables. Si més no, no ho semblen. Aquestes dones, d'expressió adusta i severa, tenien una vida molt dura. L'artista les pinta assegudes a la casa, sargint les xarxes o en el seu paper de ploraneres en les vetlles, plorant amb mocador a la mà. “A un home del nord, aquestes dones el devien sorprendre molt –explica Josefina Matamoros–. I és que el 1945 a Cotlliure pervivien les formes de vida tradicionals de la Mediterrània.” Segons Matamoros, Pignon, amb aquests quadres, “va sacralitzar totalment les dones catalanes”.

Curiosament, quan Pignon acabava d'arribar a Cotlliure va preferir retratar les dones joves del lloc, assegudes en la seva majoria, i alguna fins i tot en una posició força provocadora. Ho fa amb colors forts i brillants. Però, ràpidament, el pintor va canviar les seves models atractives per les matriarques del poble.

El canvi no va ser només temàtic, indica Matamoros, ja que en la sèrie de catalanes, Pignon va evolucionar cap a un estil més depurat. “L'artista es deixa influenciar pel romànic i pel primitivisme. Aquests rostres tenen molt de màscara primitiva però també d'art grec”, sosté Matamoros. Pignon va abandonar molts dels colors brillants de la seva paleta variada per tons més sobris.

També és evident la influència de Picasso i el cubisme, com es pot veure també en el conjunt de bellíssimes ceràmiques allargassades que també s'han inclòs en la mostra.

Creador autodidacte, extreballador de les fàbriques de Citroën i Renault, Pignon havia triomfat el 1936 amb L'obrer mort, una tela en què denunciava el drama dels accidents de treball. Quan Pignon va exposar per primer cop la impressionant sèrie de catalanes a la Galeria de France de París el 1946, els crítics van advertir el dramatisme d'aquesta sèrie, malgrat el hieratisme de les figures. És aquesta tensió la que fa de Pignon un artista singular i de difícil classificació.

Édouard Pignon. Dones a la Mediterrània: catalanes a Cotlliure.

museu d'art modern de cotlliure. carretera de port-vendres. cotlliure (Rosselló). fins al 13/10.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per ‘Junil a les terres dels bàrbars’

barcelona
Crítica
música

Brams, entre baules al Barnasants

la crònica

Les paraules no fan nosa

Mirador

Cinema a les sales?

‘Dune’ i ‘Mare of Easttown’, millors pel·lícula i sèrie de l’any

Girona

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà recupera visitants

La Bisbal d’empordà

Mor als 83 anys el dibuixant Jean-Claude Mézières, creador de la sèrie Valérian i Laureline

París
Crítica
cinema

Millor amagar el monstre

Cultura

El cine que ens interpel·la

BESCANÓ