L'eclèctic Serrano

“M'interesso per tot i m'agrada pintar-ho tot.” Aquestes són paraules de Josep Miquel Serrano (1912-1982), del qual aquests dies té lloc la primera exposició retrospectiva, 31 anys després de la seva mort. La mostra, que es pot veure a l'Edifici Miramar de Sitges, posa de manifest l'eclecticisme d'estils d'un artista que va ser retratista i pintor de la burgesia catalana, però també un home inconformista i bohemi.

Nascut al barri de Gràcia de Barcelona, Serrano va estar vinculat des de ben jove a Sitges, ja que els seus pares hi llogaven una casa als estius. Després ja s'hi va quedar permanentment, a partir del 1944. L'exposició repassa tota la trajectòria del pintor i algunes de les temàtiques que va cultivar amb més profusió, com el retrat, el paisatges, les flors, els arlequins, les natures mortes, els cavalls i els galls.

Malgrat que una part de la seva obra està marcada pels gustos i les exigències de la seva clientela, Serrano es va moure en un terreny fronterer entre l'avantguarda i la tradició. Era tan amic de Pere Pruna com de Jean Cocteau i André Gide, de Grau Sala com de Picasso. Especialment interessant en la seva obra és el moment anterior a la Guerra Civil, en què Serrano és un dels pintors que més es movia en tertúlies culturals a Barcelona. Gran dibuixant, es va interessar per la dansa i els ballarins i va participar en algun espectacle, com Concert de Dansa, el 1935. El mateix any va conèixer Federico García Lorca a Barcelona, a qui li va fer un retrat que només es conserva en una fotografia. Amb l'esclat de la Guerra Civil, Serrano es va exiliar a París.

A la seva tornada a Catalunya, Serrano va participar en la decoració de diverses cases de Barcelona i Madrid, i tampoc no va parar de pintar. A l'exposició també es poden veure els excel·lents gravats que va fer per a llibres, com Un dia del emperador Tiberio en Capri. Entre d'altres, Josep Miquel Serrano és autor del disseny del logotip de les botigues Gonzalo Comella.

La comissària de l'exposició, Beli Artigas, explica que la mostra pretén “reivindicar l'obra d'un artista que no només té valor en l'àmbit local de Sitges, sinó que cal situar en el context de l'art català de la segona meitat del segle XX”.