art
carina filella
Tarragona i Sitges es reparteixen Rosselló
L'artista Josep Maria Rosselló ha fet donació de bona part de la seva obra a museus i institucions de Tarragona, la seva ciutat natal, i Sitges, on va residir i treballar entre el 1963 i el 1980. Una donació provocada per la fallida de la Fundació Rosselló, que havia d'exposar de forma permanent el seu treball
Un cop donada per perduda la posada en marxa de la Fundació Rosselló, que havia d'aglutinar i exposar en un únic edifici tota l'obra de Josep Maria Rosselló (Tarragona, 1950), l'artista ha decidit fer una cessió de bona part de les seves creacions a museus de Tarragona i de Sitges, les dues ciutats vinculades amb la seva vida i el seu treball. La primera és la seva ciutat natal i on viu actualment, i la segona, on va residir entre 1963 i 1980 i on va agafar embranzida com a artista (l'any 1992, per exemple, va realitzar el cartell del centenari de les Festes Modernistes, i també hi va dur a terme diverses accions pictòriques i murals en directe, davant del públic).
El Consorci de Museus de Sitges rebrà ara una part de les seves obres. I sobretot, serà al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) on es conservaran la majoria de les pintures, dibuixos i escultures que fins ara guardava l'autor –més de 150–, realitzades a partir de l'any 1963 i fins a l'actualitat. El MNAT està ara classificant les obres, que el mateix Rosselló ha netejat i, si calia, restaurat. També ha fet donació de més de la meitat de la seva biblioteca a l'Arxiu Municipal de Tarragona.
Les peces de gran format (sobretot les escultures) s'han repartit entre la Universitat Rovira i Virgili (on ha cedit la pintura A la frontera del dia, d'1,80x1,80 metres, amb el marc pintat també per Rosselló); la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i l'Autoritat Portuària. En aquest darrer espai es conservarà l'escultura Venus de Saint-Phalle, que va crear juntament amb Rafael Bartolozzi i que està previst que al 2014 s'exposi al Pòsit de Pescadors de Tarragona.
Les col·leccions que ara cedeix són d'aquelles obres que ha volgut conservar: “Són les que he triat al llarg dels anys; peces singulars, cadascuna de les quals significava un pas en la meva trajectòria, ja sigui en pintura, dibuix o escultura.” “Són les peces més mimades”, afegeix l'artista, que apunta que el valor econòmic de les col·leccions cedides és d'aproximadament 300.000 euros.
Josep Maria Rosselló s'ha vist empès a la cessió d'obres a aquestes institucions –que és per un període de cinc anys– per la fallida de la fundació que duia el seu nom i que havia d'obrir un centre d'art a la ciutat de Tarragona on s'exposarien de forma permanent. La Fundació Rosselló, impulsada per iniciativa privada, també s'havia plantejat la doble missió de difondre l'obra d'artistes joves experimentals de la ciutat, la majoria vinculats a l'Espai Rosselló Tàrraco, la petita sala per a exposicions que l'artista va obrir al seu taller l'any 2005 amb l'objectiu de divulgar l'obra d'altres creadors emergents. Aquest espai era l'embrió de la Fundació Rosselló, que naixia amb la col·laboració de les institucions i l'empresariat de la ciutat. “En els últims anys hem anat buscant l'espai corresponent per a la Fundació Rosselló, però per unes raons o altres no s'ha concretat i els socis van dir que no hi podien posar més diners”, explica Josep Maria Rosselló.
Exposició singular
D'altra banda, entre els projectes que emprèn ara l'artista hi ha una gran exposició que s'inaugurarà a la primavera al Tinglado 1 del moll de Costa de Tarragona i en la qual exhibirà les dues teles de gran format (de 7,5 x2,5 metres cadascuna), que va pintar a l'any 1984 a Madrid i a Roma per a la representació de la Pasqua Popular Flamenca, de Salvador Távora i José Monleón, amb la companyia La Cuadra de Sevilla. Són les primeres pintures en directe que l'artista va pintar davant del públic, i que més tard va donar a conèixer arreu de Catalunya acompanyat d'orquestres de música clàssica i jazz. En aquesta exposició a Tarragona també hi mostrarà les dues teles monumentals que va pintar per al projecte L'art al carrer (Madrid, 1986). Serà el primer cop que les quatre obres de gran format es podran veure juntes, però per poc temps, ja que l'artista preveu que l'exposició acabi amb la destrucció d'aquestes peces, retallant-les a trossos petits: “Un artista té dret tant a la creació com a la destrucció del seu treball –de fet, l'artista és l'únic que té dret a destruir-la–. I per a mi aquesta no serà una destrucció tràgica, sinó un alliberament”, segons Rosselló, que afegeix que aquesta decisió “entra dins els cànons de l'art efímer: és la teoria de la destrucció”.
