festivals
bernat salvà
Les llums i les ombres del fantàstic
La 46a edició del Festival de Sitges arrenca dijous vinent amb una mostra del millor del gènere i amb el repte de seguir pujant espectadors malgrat les dificultats econòmiques
Totes les variants del gènere estan representades en prop de 300 films
Vampirs romàntics, assassins a sou, delinqüents amb ànsies de venjança, dones sense escrúpols, fantasmes, astronautes, un dissenyador d'avions, un científic boig... La galeria de personatges que ompliran les pantalles de cinema de Sitges entre l'11 i el 20 d'octubre van des de les criatures més terrorífiques fins a genis excèntrics, que es mouen pel passat, el present i el futur en escenaris tan variats com Tànger, Mèxic, el Japó, Bangkok, diverses ciutats nord-americanes... En clau cinèfila, podem dir que en aquesta 46a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges hi seran representats, com és habitual, tots els subgèneres del fantàstic: el cinema de sang i fetge, el terror, el thriller psicològic, la ciència-ficció, l'anime... Amb elegància, els responsables del festival parlen d'una programació amb “diferents disciplines, llenguatges i formats del cinema fantàstic actual”. El cas és que hi haurà de tot i molt, i podrem constatar, un cop més, dues idees repetides pel director del certamen, Àngel Sala, cada any: que el cinema fantàstic reflecteix el món i el temps en què vivim, i que és el més viu i dinàmic de tots els gèneres cinematogràfics.
Quaranta-dos títols competiran a la secció oficial, d'entre els gairebé 300 títols (entre curts i llargmetratges) que formen part de la programació d'enguany. Un dels eixos temàtics d'aquesta edició serà les noves formes que pren el mal, que estarà present fins i tot en el cartell: està inspirat en La llavor del diable, dirigida per Roman Polanski el 1968. El festival també descobrirà les noves formes d'aproximar-se a aquest art i els nous models de negoci sorgits arran de la crisi. A més dels directors destacats en aquestes pàgines, el festival permetrà veure també les darreres pel·lícules de Takashi Miike –objecte d'una retrospectiva–, Johnnie To, Peter Greenaway, James Wan, Roman Coppola, Nick Cassavetes... La programació inclou una bona llista de directors coneguts i un bon grapat de noms per descobrir.
Machete kills
En la seva vuitena aparició a les pantalles de cinema des del seu debut a Spy kids (2001), Machete Cortez és contractat aquest cop pel mateix president dels Estats Units per perseguir un narcotraficant per tot Mèxic. Danny Trejo interpreta de nou el personatge, sota les ordres de Robert Rodriguez, en una pel·lícula delirant, amb frases memorables, que trobarà sens dubte la complicitat del bulliciós públic de Sitges. Ofereix dosis generoses d'acció amb un repartiment que inclou petites aparicions d'un bon grapat d'estrelles: Jessica Alba, Sofía Vergara, Michelle Rodriguez, Mel Gibson, Antonio Banderas, Lady Gaga, Charlie Sheen, Cuba Gooding Jr....
Byzantium
Guanyador de Sitges el 1984 per En companyia de llops, el director irlandès va brillar de nou en el gènere amb l'adaptació d'Entrevista amb el vampir, i ara torna a una història de xucladors de sang: Byzantium, un film romàntic, gòtic, seductor i sanguinari, a cavall entre dues èpoques, que arriba dels Estats Units després d'aconseguir unes crítiques excel·lents.
The wind rises
El mes passat, el gran mestre de l'animació japonesa va anunciar per sorpresa a Venècia que es retira. Ho va dir durant la presentació de The mind rises, una altra meravella del creador de films memorables com El viaje de Chihiro, Ponyo en el acantilado, Porco Rosso, La princesa Mononoke... Hayao Miyazaki abandona la fantasia desbordant de les seves obres més conegudes per centrar-se en dos personatges reals: Jiro Horikoshi, dissenyador de l'avió de combat Zero, i Tatsuo Hori, autor de la novel·la que dóna títol al film.
Passion
Rachel McAdams i Noomi Rapace són les protagonistes d'una història que Brian de Palma (Los intocables de Elliot Ness, Femme fatale) porta aviat cap al seu terreny: la tensió, la violència sofisticada, la sensualitat i els canvis de punt de vista. És el remake d'un film d'Alain Corneau.
Only lovers left alive
Una altra incursió al cinema de vampirs, aquest cop a càrrec d'un dels profetes del cinema independent, autor de films de culte com Extraños en el paraíso, Bajo el peso de la ley o Mystery train. Tilda Swinton, Tom Hiddleston i Mia Wasikowska són els protagonistes d'aquesta història d'amor protagonitzada per un vampir músic. Deprimit i fart de la societat humana, viatja des de Detroit fins a Tànger, la ciutat on viu la que ha estat la seva amant des de fa segles. Tots dos se senten fora de lloc en un món ple de zombis que, com es diu irònicament a la pel·lícula, té la seva capital a Los Angeles. Allunyada de la filmografia de Jarmusch, la pel·lícula no s'ha estrenat encara comercialment, només s'ha vist en diversos festivals, després de passar per Canes.
Only God Forgives
L'actor Ryan Gosling i el director Nicolas Winding Refn van saltar a la fama gràcies a Drive (2011). Ara tornen a la càrrega amb una pel·lícula irònica i sagnant, despullada del to romàntic d'aquell guardonat film. Esperonat per la seva mare (Kristin Scott Thomas), Ryan Gosling busca venjar-se de la mort de seu germà als baixos fonts de Bangkok. Pel·lícula independent que va competir a Canes i ha rebut crítiques molt desiguals.
Grand piano
Ja és habitual que Sitges s'inauguri amb un thriller o una pel·lícula de terror de producció catalana. Aquest any és el torn de Grand piano, dirigit per l'alacantí Eugenio Mira, que ja va competir fa tres anys al festival amb Agnosia, i que ha tingut sota la seva batuta Elijah Wood i John Cusak en aquest thriller sofisticat i preciosista, que transcorre durant un concert de piano. L'intèrpret de Frodo ha confirmat assistència al festival. Cal destacar també la presència a Sitges de la producció de Jaume Collet-Serra Mindscape, de Jorge Dorado.
The zero theorem
Després d'estavellar-se un parell de cops a la taquilla, l'exmembre de Monty Python i brillant creador de Brazil, Doce monos i El rey pescador torna a imaginar-se un futur barroc i vistós. Aquest cop, però, amb un pressupost més migrat. El protagonista, interpretat per Christoph Waltz, és un geni dels ordinadors que viu reclòs, immers en un enigmàtic projecte que té com a objectiu esbrinar el significat de l'existència.
