El futur de Terry Gillian
El cineasta presenta ‘The zero theorem' en una jornada del Festival de Sitges marcada també pel sang i fetge d'Eli Roth i per l'angoixant ‘thriller' ‘Magic magic'
“Internet és una gran teranyina, i m'agradaria saber qui és l'aranya que es menja les mosques atrapades, que som nosaltres.” Terry Gillian feia aquesta reflexió ahir al matí, en el decurs d'una masterclass que va oferir ahir al Festival de Sitges, on ha presentat The zero theorem. El director de Doce monos i El rey pescador és dels que pensen que el gènere fantàstic serveix per parlar de la realitat, i ahir ho explicava davant dels seus seguidors: “Quan vaig dirigir Brazil, estava completament obsessionat amb el terrorisme i amb la situació a l'Amèrica Llatina. He de dir que el que denunciava s'ha fet realitat.” Ara les seves inquietuds pel present i el futur són unes altres, i les reflecteix en la història d'un home (Christoph Waltz) que navega obsessivament per la xarxa per completar un teorema matemàtic que expliqui el sentit de l'existència. “Volia analitzar com internet absorbeix les nostres vides –diu–, i plantejar si el món virtual és millor que el real. Fins i tot fotografiem els moments que vivim per penjar-los a la xarxa, en lloc de gaudir--los.”
Eli Roth i ‘Magic magic'
L'actualitat de Sitges va tenir ahir altres fronts. Eli Roth va presentar The green inferno, una pel·lícula sobre caníbals a l'Amazònia recomanable només per a fans del sang i fetge (una comunitat nodrida, pel que es va a veure ahir a Sitges) i per a incondicionals d'Eli Roth.
Més ferma és la candidatura a guanyar algun premi de Magic magic, sobre una noia que passa uns dies amb desconeguts per una zona despoblada del sud de Xile i comença a patir insomni i ansietat. Una aposta radical del director Sebastián Silva que transmet molt bé la sensació d'angoixa de qui està perdent el cap.
Els carrers de Sitges també van ser escenari del festival, ahir a la tarda, amb la tradicional Zombie Walk. Centenars de zombis va desfilar pels carrers del centre.
