‘Los Soprano' se'n van a França

Cap a finals dels anys noranta i començaments dels 2000 es va posar de moda sati­rit­zar el cinema de mafi­o­sos en comèdies que iro­nit­za­ven sobre el con­flicte nas­cut de la topada dels mètodes dels gàngs­ters amb la vida civil: Fal­sas apa­ri­en­cias, Una teràpia peri­llosa... Un Robert De Niro cada cop més incli­nat a l'auto­paròdia pro­ta­go­nit­zava aquesta pel·lícula –i la seva seqüela– en una picada d'ullet als papers de mafiós que ha inter­pre­tat en tan­tes oca­si­ons, i que han bri­llat espe­ci­al­ment de la mà de direc­tors com Fran­cis Ford Cop­pola, Mar­tin Scor­sese i Ser­gio Leone.

Ara, el francès Luc Bes­son –esgo­tada la vena infan­til de la saga d'Art­hur i els Mini­moys, i després del fracàs del seu bio­pic de l'acti­vista bir­mana Aung San Suu Kyi– ha comp­tat amb De Niro per a un nou per­so­natge en aquesta línia: un capo que deci­deix col·labo­rar amb la poli­cia i s'amaga dels seus antics socis en un petit poble de França, en com­pa­nyia de la seva família.

Com si es trac­tes­sin d'una família Addams del crim orga­nit­zat, el clan pro­ta­go­nista –Mic­he­lle Pfeif­fer inter­preta la dona del mafiós– han d'adap­tar la seva vio­lenta manera de ser als de la pacífica comu­ni­tat que els acull per tal de pas­sar des­a­per­ce­buts. Luc Bes­son es mos­tra més sobri del que és habi­tual en ell, però la pel·lícula –que també mira de manera poc dis­si­mu­lada a Los Soprano– arriba massa tard i tot desprèn déjà vu. Mar­tin Scor­sese, pro­duc­tor exe­cu­tiu, és home­nat­jat en el gag més diver­tit –però també com­pla­ent– de la pel·lícula.