Sota les pistes d'esquí

En l'estruc­tura de Sis­ter –L'enfant d'en haut, en versió ori­gi­nal–, d'Ursula Meier, s'hi amaga una curi­osa metàfora de Suïssa i d'allò que s'amaga sota la seva imatge. En la terra alta de la pel·lícula ens tro­bem amb les pis­tes d'esquí, on la gent gasta els diners per gau­dir de la neu i per viure curi­o­ses cons­truc­ci­ons d'un paradís ima­gi­nat. Sota les pis­tes d'esquí, a la terra baixa, hi ha un món sòrdid en què un nen que mal­viu en els subur­bis fa el pos­si­ble per man­te­nir la seva ger­mana i per poder sobre­viure envol­tat de misèria. El telefèric és el cordó que rela­ci­ona els dos mons. El nen pro­ta­go­nista puja a la terra alta per robar els rics, per delin­quir. Amb les rique­ses cap­tu­ra­des a la terra alta, donarà men­jar a la seva ger­mana i llui­tarà per la seva super­vivència. La Suïssa som­ni­ada és el món de la terra alta, on tot sem­bla plàcid, on la rea­li­tat més fosca sem­bla que­dar eter­na­ment ama­gada i on el benes­tar esdevé una falsa qui­mera. Dar­rere les mun­ta­nyes hi ha un altre món, pro­ba­ble­ment una altra Suïssa for­mada pels des­he­re­tats del sis­tema, dels quals n'aca­ben essent un clar para­digma els dos joves pro­ta­go­nis­tes de la història.

Ursula Meier no cons­tru­eix només una metàfora sobre les con­tra­dic­ci­ons del seu país sinó que intenta cons­truir la base d'un cert cinema social. Els dos joves pro­ta­go­nis­tes viuen sols perquè els seus pares els han aban­do­nat. La ger­mana es dedica a tenir rela­ci­ons de gust dubtós, men­tre el nen esdevé un infil­trat en un món que no li per­tany. Pre­mi­ada fa dos anys a la Ber­li­nale, Sis­ter té una estruc­tura massa esquemàtica. Sí que és cert que en la terra alta el nen tro­barà algú que l'enten­gui, però el seu des­ar­re­la­ment social és pre­sen­tat de forma exces­si­va­ment mani­quea, com si més enllà dels fils del telefèric no hi hagués punts de con­tacte entre els dos uni­ver­sos des­crits, com si no hi hagués altres mons pos­si­bles.