cultura

Cent anys de cultura

La poetessa Joana Raspall mor als cent anys, pocs dies després del tancament d'un any dedicat a homenatjar la seva contribució a la cultura catalana

“Ara sento la pau, fei­xuga com la nosa, / pre­nent lloc al batec que fa viure.” Dos ver­sos, del poema Ara, la pau, publi­cat a Llum i gira-sols (Columna, 1994), de Joana Ras­pall. La poeta va morir dime­cres a la mati­nada, a Sant Feliu de Llo­bre­gat. Ha mar­xat havent arri­bat als cent anys, que va cele­brar l'1 de juliol pas­sat, i havent vis­cut tot un any de cele­bra­ci­ons al vol­tant de la seva figura i el seu lle­gat. El comiat de la poeta, bibli­o­tecària i lexicògrafa, serà avui a les qua­tre de la tarda, a la cate­dral de Sant Feliu. La cape­lla ardent estarà oberta avui al tana­tori, de les deu del matí a les tres de la tarda. L'Ajun­ta­ment va decre­tar ahir un dia de dol.

Poe­sia per a adults i nens, nar­ra­tiva, con­tes, dic­ci­o­na­ris... Entre les seves últi­mes obres edi­ta­des, 46 poe­mes i dos con­tes (Publi­ca­ci­ons de l'Aba­dia de Mont­ser­rat, 2013), El meu món de poe­sia (El Cep i la Nansa, 2011), Jardí vivent (El Cep i la Nansa, 2010), Ins­tants (haikús i tankas) (Edi­ci­ons del Llo­bre­gat, 2009), Arpe­gis (Haikús) (Aba­dia Edi­tors, 2004)... Fa uns mesos, amb motiu de l'inici dels actes d'home­natge, anava rebent tru­ca­des i visi­tes de peri­o­dis­tes. Envol­tada dels seus lli­bres, era cobe­jada, tot i que la major part de la seva vida havia estat un anar fent sense soroll. No es veia capaç d'esco­llir entre tan­tes poe­sies... “Totes les faig amb el mateix amor, amb la mateixa bona volun­tat. N'hi ha que em que­den més bé que d'altres! Però si la poe­sia reflec­teix allò que sento, ja estic con­tenta!” Ho deia amb la mateixa fres­cor de la seva obra, que volia expres­sar la pro­fun­di­tat amb sen­zi­llesa, tant si escri­via per a adults com per a nens. El reco­nei­xe­ment li arri­bava un pèl tard, però no li recava ni una sola de les hores que havia dedi­cat a l'escrip­tura. De les vivències bones i dolen­tes en feia aquest resum: “Si les poso en una balança, pesen més les bones.”

“Que la poesia no s'aturi!”

“En nom de la família, gràcies a tots els que homenatgeu Joana Raspall i envieu mostres de condol. Que la poesia no s'aturi!” “Convidem totes les aules de totes les escoles de Catalunya a recordar Joana Raspall llegint un dels seus poemes!”Això escrivia ahir la família a Twitter. Les mostres de condol, reconeixement i gratitud han estat moltes, com ara la del conseller de Cultura, Ferran Mascarell: “És una veu poètica extraordinària, una salvadora de mots i una activista incansable a favor de la lectura. Honorem-la.” Una piulada de fa uns dies explica el rastre que deixa: “Entens la força de la poesia quan trobes el teu fill de 9 anys despert a mitjanit llegint Joana Raspall.”

Retalls de poemes

Passar comptes

“Si no he estat fèrtil per donar collita, / humilment me'n acuso. Sóc avara / i potser m'he quedat per a mi sola / tot el tresor intern de les paraules.”

Sempre, el mirall

“Res, però, dintre meu no envelleix, / res d'allò que ha marcat el meu pas / i m'ha dut als camins a lluitar / per la terra, l'amor i la fe.”

El tot

“Intento entendre. / Però el fons del Jo se'm fa inabastable.”

A classe

“No es deu pensar que l'he vista / quan de reüll em mirava / mentre jo feia el distret... / Escric, i la mà em tremola...”

La rel

“La rel de l'arbre no sap / que jo li estimo les branques / perquè fan ombra l'estiu / i l'hivern, al foc, escalfen; / perquè puc collir-hi flors / i quan té fruita, menjar-ne.”



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia