Vells murris amb bon cor

De tant en tant, el cinema francès necessita recórrer a pel·lícules estereotipades, gens sorprenents, per refermar la seva estabilitat i demostrar que dins el seu ampli planter d'actors hi ha sempre valors sòlids. En la flor de la vida, de Nick Quinn, seria una comèdia força intranscendent sinó fos que la pel·lícula serveix per exhibir el talent interpretatiu de la parella formada per Jean-Pierre Marielle –coprotagonista de Tous les matins du monde, d'Alain Corneau– i Pierre Arditi –omnipresent en les darreres pel·lícules d'Alain Resnais–. Tots dos actors estan acompanyats de la revelació de Julie Ferrier, que sorgeix com la jove capaç de reconciliar dos personatges extrems que busquen trobar el seu lloc en el món, malgrat el pes de la vellesa.

El punt de partida de En la flor de la vida és molt simple. Un periodista televisiu en crisi veu a la seixantena com l'acomiaden de la feina, perd la seva posició social i es veu obligat a cuidar el seu pare, un vell murri absolutament insuportable. La relació del seu pare amb totes les dones que l'han cuidat ha estat catastròfica fins que la presència d'una nova cuidadora servirà per demostrar com, més enllà de les barreres entre els dos personatges, hi ha alguns llaços afectius que demostren com darrere les actituds múrries de la vellesa hi pot haver amagat un bon cor.

Les situacions còmiques són molt previsibles i deixen pas a un parell d'escenes en què la tendresa acaba imposant-se. La direcció de la pel·lícula està signada per Nick Quinn, un cineasta que debuta en el llargmetratge de ficció, ja que fins ara estava especialitzat en documentals comercials i en petites produccions dramàtiques televisives. El seu treball és més que discret i no està gens inspirat.