Cultura

novel·la

jordi capdevila

La realitat de la fantasia

Una Catalunya independent des del 1934, quan el general Batet es va posar a favor de la proclamació de l'Estat Català de Lluís Companys, es troba amenaçada el 1949 pels intents de l'Espanya mutilada per reconquerir-la. A partir d'aquests fets imaginaris, Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) ha bastit una novel·la de ficció històrica deliciosament tramada, divertida, a vegades esperpèntica, de prosa delirant i prou oportunista per poder-la comparar amb la situació actual.

El procés s'inicia quan la República Catalana encara es refà de la invasió alemanya i té prou problemes per mantenir la pressió espanyola. Franco és mort però el dictador Sanjurjo juga amb totes les armes disponibles per conquerir novament les antigues províncies de l'est.

Al govern català, presidit per Carrasco i Formiguera, se li encenen les alarmes quan desapareix a Madrid la seva xarxa d'informadors secrets que hi tenia per controlar i comunicar totes les accions que prepara la dictadura espanyola contra Catalunya. És aleshores quan reapareix la figura de mossèn Farràs, antic líder de la resistència contra la invasió alemanya, que rep l'encàrrec de frenar una gran acció que prepara a Madrid l'exèrcit espanyol contra la dissidència catalana. El capellà, que fa de vicari a Llorts (Andorra) per fugir del seu passat d'espia i lluitador per la causa catalanista, és rescatat pel govern de la plaça Sant Jaume per dirigir la nova xarxa d'informació catalana a Madrid. Ell serà el protagonista central de la sèrie d'accions grotesques que passaran en una capital espanyola amb un govern que encara viu obsedit per la pèrdua de Catalunya. Alhora, la ciutat viu un èxtasi espiritual amb la celebració del Congrés Eucarístic Internacional.

Mossèn Farràs i Josep Pla

La vida i miracles de mossèn Farràs, descrita magistralment per l'autor, avala ja una novel·la sobre Catalunya, amb Madrid com a eix central de la narració i que té com a escenaris secundaris Barcelona, Andorra i Irlanda. Ressalta també el paper instigador que l'escriptor Josep Pla, corresponsal a la capital espanyola, fa en moments crítics de l'acció, amb cròniques amb el seu estil característic que fan canviar el curs dels fets. L'actitud dels activistes irlandesos, que participen en la trama sense saber de què va tot, també posa sal a una fabulació visionària i burlesca, però amb connexions amb l'actualitat política de casa nostra.

La més transcendent és la incertesa de com acabarà tot, ja que l'autor deixa tres possibles desenllaços de la trama narrativa per tal que el lector triï sentimentalment o visceralment com vol que acabi la història. La biografia jocosa dels 320 personatges reals que es passegen pel relat, condensada en 81 pàgines, pot ajudar a decidir l'elecció.

A més del seu valor temàtic i literari, el llibre també pot tenir beneficis terapèutics per a tota mena de lectors que viuen ansiosos o angoixats per la incertesa de la situació política actual. Un valor important per recomanar la seva lectura. En qualsevol cas, el llibre ja va rebre el suport del jurat del premi Josep Pla. L'obra anterior d'Albert Villaró ja havia estat guardonada amb el premi Nèstor Luján per la novel·la L'any dels francs (2003), i el premi Carlemany pel llibre Blau de Prússia (2006).

Els ambaixadors
Albert Villaró
Premi Josep Pla Editorial: Destino Barcelona, 2014 Pàgines: 684 Preu: 21,95 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Rosalía regna a la cerimònia dels Grammy Llatins i s’endú cinc dels set premis als quals aspirava

barcelona
Mirador

Margarit, premi Cervantes

Margarit, premi Cervantes

barcelona
MAGÍ SUNYER
NARRADOR I FILÒLEG

“Hem de lluitar per retornar la raó dels febles contra la manipulació”

tarragona

Càntut en femení

Cassà de la Selva

La reialesa de la màfia

Barcelona
Crítica
cinema

En un bosc, de nit

Crítica
música

Arrencada de cavall

Beethoven s’instal·la a l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES