Territori

No som tan lluny

Joan Tort

La devoció oblidada

L'excel·lent expo­sició de pin­tura bar­roca d'Antoni Vila­do­mat, que amb motiu dels actes del Tri­cen­te­nari es pot veure en dife­rents museus cata­lans, ha dei­xat al Museu de Lleida una part molt des­ta­ca­ble del lle­gat pictòric d'aquest autor. A Lleida hi des­taca un qua­dre, el de Santa Quitèria.

La pin­tura és sin­gu­lar perquè ésinèdita, mai expo­sada fins ara i, a més, per­tany a una col·lecció pri­vada i, sobre­tot, perquè mos­tra a la part infe­rior del late­ral dret una vista de Lleida que se suposa que ens tras­llada a la ciu­tat a prin­ci­pis del XVIII. És una Lleida ima­gi­nada o ide­a­lit­zada, però és Lleida, com ho cor­ro­bora la presència de la Seu Vella, el cas­tell del Rei i la for­ti­fi­cació tem­plera de Gar­deny, a més del pont sobre el riu Segre. És a dir, els cinc ele­ments més carac­terístics de la capi­tal de Ponent. Per rei­te­rar encara més la iden­ti­fi­cació, al marge esquerre s'hi pot obser­var de forma clara un escut de la ciu­tat.

I és clar, d'aquesta imatge en sor­geix un enigma, atès que santa Quitèria no és la patrona de Lleida (que és la Verge Blanca i un altre màrtir, sant Anas­tasi) ni té cap san­tu­ari ni parròquia. Doncs resulta que la santa i màrtir va tenir una intensa devoció a la ciu­tat.

Resulta que a finals del segle XV, el culte a santa Quitèria va pren­dre un gran impuls a Lleida i la Pae­ria, fins i tot, va ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zar la fes­ti­vi­tat de la santa. L'acord dels màxims res­pon­sa­bles de la ciu­tat res­po­nia al fet que al mones­tir de Sant Hilari, situat als ter­renys on avui hi ha l'hos­pi­tal de Santa Maria, s'hi con­ser­vava una relíquia del cap de santa Quitèria, que havia fet molts he innu­me­ra­bles mira­cles en mol­tes e diver­ses per­so­nes toca­des ho peri­llo­ses de mal de ràbia”, segons deta­llen docu­ments de l'època.

El mones­tir va resul­tar molt malmès durant la guerra dels Sega­dors, al segle XVII, i es des­co­neix què va aca­bar pas­sant amb tan cèlebre relíquia. Sigui com sigui, aquesta pin­tura demos­tra que la devoció per la santa encara era ben viva a la ciu­tat anys després, en temps del pin­tor Antoni Vila­do­mat, o bé per recor­dar aquest sin­gu­lar culte. I per això se li devia encar­re­gar el qua­dre amb la vista llu­nyana de Lleida.

I es parla d'una imatge de la ciu­tat ima­gi­nada o ide­a­lit­zada perquè ha de ser ante­rior a 1707 o força poste­rior a aquesta data. I la raó no és altra que aquell any Felip V i les seves tro­pes van des­tros­sar tant com van poder la ciu­tat i del pai­satge bucòlic del qua­dre de Vila­do­mat es va pas­sar a la des­trucció de Lleida.

Aquesta imatge antiga de la capi­tal de Ponent es com­para a la mateixa expo­sició del Museu de Lleida amb un gra­vat, obra d'Anto­nis van Wyn­ga­erde, que per­met al visi­tant com­pro­var que els trets essen­ci­als de Lleida són ben pre­sents en amb­dues obres.

Santa Quitèria és un dels qua­dres de gran for­mat que es mos­tren al Museu de Lleida en aquesta expo­sició sobre Vila­do­mat que com­par­tei­xen Bar­ce­lona, Girona i Mataró.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia