cultura

Mirador

La crisi econòmica i certa política de l'estruç

El film de Rosales sobre la crisi i la manca de futur dels joves ens fa preguntar per què no hi ha pel·lícules sobre el tema

Aco­mençament del nou mil·lenni varen sor­gir a l'Estat espa­nyol una sèrie de pel·lícules que par­la­ven de la rea­li­tat –Los lunes al sol, Flo­res de otro mundo, El bola, etc. En elles es mos­tra­ven l'atur, l'emi­gració, el mal­trac­ta­ment infan­til... però en cap hi havia una volun­tat política. Qui pro­vo­cava l'atur? Qui­nes eren les polítiques d'emi­gració? Qui­nes polítiques soci­als hi ha per als nens mal­trac­tats? Tots aquests temes no esta­ven dins de les històries explo­ra­des, ja que allò que pri­vava era el retrat d'una soci­e­tat sense con­tex­tu­a­lit­zar-la fins al punt que el drama adqui­ria més relleu que el pro­blema social. En els dar­rers anys, sem­bla com si aquest model de rea­lisme tímid hagi estat la norma i que la rea­li­tat política esti­gui sem­pre absent en el cinema. Sem­bla com si el gremi estigués més con­tent fent alguna pro­testa en les gales, com ara els Goya, que a l'inte­rior de les pel·lícules.

Resulta curiós que quan por­tem prop de set anys d'una forta crisi econòmica amb xifres d'atur veri­ta­ble­ment esgar­ri­fo­ses i amb una joven­tut que sem­bla con­dem­nada a ser víctima de l'exili econòmic a l'estran­ger, el cinema no hagi sabut reac­ci­o­nar. Per què en una soci­e­tat que ha vis­cut una forta depressió econòmica en plena era de la imatge no tenim relats que vul­guin aixe­car-ne acta? Per què la ficció ha de ser un regne allu­nyat del pre­sent històric en què vivim? Escric aquesta arti­cle després de veure Her­mosa juven­tud, de Jaime Rosa­les, l'únic llarg­me­tratge produït a l'Estat selec­ci­o­nat a Canes. En sor­tir de la sala, la pri­mera cosa que he comen­tat als meus com­panys ha estat molt sim­ple: per què fins avui no s'havia fet cap pel·lícula com aquesta? Her­mosa juven­tud explica la his­to­ria de Nata­lia i Car­los. No han aca­bat els seus estu­dis, s'esti­men, inten­ten sobre­viure com poden fent fei­nes esporàdiques, fins i tot han estat temp­tats pel diner fàcil. Ella queda emba­ras­sada i han de fer front a una família. Les famílies de Nata­lia i Car­los estan deses­truc­tu­ra­des. Els pares estan a l'atur. Tots dos es dedi­quen a la com­pli­cada feina de bus­car feina. Els seus com­panys estan en una situ­ació sem­blant i molts han començat a som­niar en l'exili cap a altres països. En el drama que s'explica a Her­mosa juven­tud, s'hi pot reconèixer molta gent. És una història que té molt a veure amb la situ­ació d'un Estat que està sacri­fi­cant la seva joven­tut i que no obre por­tes de futur.

És cert que en els dar­rers temps sem­bla com, a poc a poc, nasqués una certa idea del com­promís en alguns dels cine­as­tes. La plaga, de Neus Ballús, per exem­ple, sense ser una pel·lícula que parli direc­ta­ment de la crisi ens huma­nit­zava un entorn en què es veia reflec­tida. Mer­ce­des Álva­rez va rodar Mer­cado de futu­ros, en què con­tra­po­sava els que venien fum –espe­cu­la­dors immo­bi­li­a­ris– amb els que venien relíquies del pas­sat –els vene­dors dels encants–. També en una data pro­pera s'ha d'estre­nar Muri­e­ron por encima de sus posi­bi­li­da­des, d'Isaki Lacu­esta, en què cinc per­so­nat­ges vícti­mes de la crisi tan­cats en un psi­quiàtric expli­quen la seva experiència en un to mar­cat per l'humor negre, i Demos­tra­tion, de Vic­tor Kos­sakovski, core­a­lit­zada amb estu­di­ants de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, sobre les dues vagues gene­rals del 2012. És cert que alguna cosa pot can­viar aquest 2014, però per­me­teu-me que insis­teixi en el fet que el cinema, com tot gest de cul­tura, ha de ser capaç de tenir un com­promís amb el seu pre­sent. No fer-ho és caure en una estèril política de l'estruç.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia