Opinió

des del jardí

vicenç pagès jordà

Un altre Jaume Cabré

Les veus del Pamano i Jo con­fesso han con­sa­grat Jaume Cabré (Bar­ce­lona, 1947) com un escrip­tor indis­cu­ti­ble, tant pel res­pecte que li mos­tra la crítica com per la presència sos­tin­guda a les llis­tes de més venuts, també en altres països. Des dels ini­cis de la seva car­rera, Jaume Cabré ha prac­ti­cat una lite­ra­tura ambi­ci­osa que no ha defu­git ni la pro­fun­di­tat temàtica ni la com­ple­xi­tat estruc­tu­ral, en gene­ral a par­tir d'un regis­tre for­mal. És per això que m'ha sob­tat lle­gir “Finis coro­nat opus”, un conte inclòs en el recull Viatge d'hivern, del 2000, que Proa acaba de ree­di­tar.

Finis coro­nat opus és el monòleg inte­rior d'un antic semi­na­rista obses­si­o­nat per la religió i la música, que entra en un bar de moda amb la intenció d'esta­blir rela­ci­ons ínti­mes amb algun ésser de l'altre sexe. El monòleg de l'exse­mi­na­rista bar­reja la fra­se­o­lo­gia apo­calíptica amb les parau­les del regis­tre vul­gar i col·loquial (aco­llo­nir, birra, car­dar, fotre), les trans­crip­ci­ons fonètiques ago­sa­ra­des (tinéiger, ade­ena) i tot d'expres­si­ons vin­tage de l'estil de ser l'hòstia de fàcil, no tenir-ne ni folla, engra­par pels pebrots, ser un mal xinat o rot­llo pata­tero.

Pixies, Jethro Tull, la Vel­vet...

Tot i que en el conte apa­rei­xen algu­nes referències a la música ano­me­nada clàssica –com és habi­tual a l'obra de Jaume Cabré–, hi pre­do­mi­nen grups de rock com King Crim­son, Jethro Tull, Vel­vet Under­ground o els Pixies, de vega­des bar­re­jats amb lla­ti­nis­mes cice­ro­ni­ans: “Quos­que tan­dem abu­tere, Deep Pur­ple, pati­en­tia nos­tra?”

“Finis coro­nat opus” és una mos­tra del que podria haver estat l'obra de Jaume Cabré si no hagués aga­fat la direcció que tots conei­xem. Lle­git avui, aquest conte se'ns pre­senta com la porta d'un ter­ri­tori inex­plo­rat, una pos­si­bi­li­tat per­duda, un istme sor­pre­nent però pos­si­ble: “L'indo­cu­men­tat ambi­en­ta­dor de la sala havia pun­xat la merda d'Heroin com si allò fos la Fac­tory i aquells cabrons ens esti­gues­sin invi­tant a tots a la Per­dició Directa Intra­ve­nosa.”

Quan la cam­brera l'informa que s'ha aca­bat la seva cer­vesa favo­rita, el pro­ta­go­nista pro­fe­reix una frase que hau­ria pogut ser útil als guio­nis­tes de l'espot més comen­tat de cada estiu. No hau­ria cos­tat gaire con­ver­tir-la en un eslògan sen­zill i fàcil de recor­dar, una citació d'auto­ri­tat, ja que podria anar fir­mada per un dels escrip­tors més pres­ti­gi­o­sos del país: “Què collons vol dir que no teniu Estre­lla?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.