Música

música

xavier castillón

(A)phònica al poder!

L'onzè Festival de la Veu de Banyoles demana en els seus anuncis el vot del públic al “millor dels festivals”. Els seus arguments? Cinc dies de música i coherència

Kitsch a la Cova, un nou grup amb molta història, debutarà dissabte

Un míting al cos­tat de l'estany? “És el moment de la democràcia, d'exer­cir els nos­tres drets i deu­res i d'expres­sar les nos­tres opi­ni­ons! –Pausa. Aplau­di­ments–. Voteu (A)phònica –amb veu intensa, fer­mesa i enu­me­rant amb els dits– i por­ta­rem artis­tes que no han tre­pit­jat mai el pla­neta, cons­trui­rem un esce­nari tot fet amb pas­ti­lles Jua­nola i farem el fes­ti­val més i millor de l'uni­vers! –Pausa. Aplau­di­ments, Cau el con­feti–”. Cal tan­car els ulls i ima­gi­nar el pre­sumpte can­di­dat del par­tit / fes­ti­val ano­me­nat (A)phònica, amb les seves ulle­res, el seu bigoti, la seva calba i el seu som­riure de vene­dor de motos usa­des, per aca­bar de crear la il·lusió que no ha aca­bat l'última cam­pa­nya elec­to­ral.

Perquè tot és una il·lusió: el can­di­dat sobre fons verd és la imatge gràfica de l'onzè Fes­ti­val de la Veu de Banyo­les, (A)phònica, un fes­ti­val que sem­pre ha tin­gut molta cura –i un humor molt sin­gu­lar, com es pot apre­ciar– a l'hora de con­ce­bre les seves cam­pa­nyes de pro­moció, a l'alçada d'una pro­gra­mació que sem­pre des­taca també per la seva qua­li­tat i coherència: (A)phònica pot­ser no és el millor dels fes­ti­vals, però, com diria Quimi Por­tet, pro­gressa ade­qua­da­ment.

El fes­ti­val orga­nit­zat per l'Ajun­ta­ment de Banyo­les i produït per Alter Siner­gies comença avui cinc dies de con­certs i acti­vi­tats a la capi­tal del Pla de l'Estany, fins al dia de Sant Joan i amb el parèntesi de la revet­lla, ja que per no com­pe­tir amb els focs d'arti­fici el dilluns només s'ha pro­gra­mat una acti­vi­tat... i diürna: Nyam! un tas­tet d'òpera, un espec­ta­cle perquè nens i nenes a par­tir de 3 anys des­co­brei­xin el món líric a través de les veus de la soprano Elena Mar­ti­nell i la mez­zo­so­prano Susanna del Saz, en un pro­jecte amb dra­matúrgia i direcció de Quim Noguera. Serà a l'esce­nari de la mura­lla (11.30 h), patro­ci­nat per pas­ti­lles Jua­nola, bene­fac­to­res molt con­seqüents per a un fes­ti­val de la veu.

El fes­ti­val (A)phònica ha pro­gra­mat gai­rebé qua­ranta acti­vi­tats, sobre­tot con­certs, però també expo­si­ci­ons, pro­pos­tes gas­tronòmiques, una tro­bada d'ins­ta­gra­mers, la 14a Tro­bada de Can­tai­res del Pla de l'Estany o les esta­des de veu de L'Estiu és Teu, adreçades a nois i noies interes­sats en el cant, de 8 a 16 anys, per “tre­ba­llar la veu i la seva tècnica de manera lúdica i interac­tiva”.

El fes­ti­val comença avui amb Vinyoli comen­tat, un espec­ta­cle coor­ga­nit­zat per la Bibli­o­teca de Banyo­les i inter­pre­tat per Olga Cercós i Miquel Martín. Aquesta nit també hi seran Maria Coma i la seva Celesta, Muc­hac­hito y sus Com­pa­dres –El Ratón i San­tos de Vera­cruz, que aquests dies exposa també les seves pin­tu­res a Banyo­les– i el potent soul dels bar­ce­lo­nins The Exci­te­ments.

Demà dis­sabte, (A)phònica rebrà els fina­lis­tes del 5è Cam­pi­o­nat Esta­tal de Beat­box, autènti­ques cai­xes de rit­mes huma­nes. També s'ha pro­gra­mat Lli­bert, l'èxit tea­tral de Gemma Brió, en què la música també té força importància, i San­jo­sex tan­carà la nit a la mura­lla. La de dis­sabte serà també una jor­nada de color local, amb els grups Germà Negre i Mor­gat Mor­gat, i direc­ta­ment arri­bats del San­tu­ari de Banyo­les, Kitsch o, millor dit, Kitsch a la Cova.

A la cova tot és fosc...

Kitsch a la Cova és “un grup nou”, en parau­les de Lluís Cos­ta­be­lla, sor­git de la tro­bada al mig de la fos­cor enyo­rada de Kitsch i Mon a la Cova, antic can­tant de Casual. “Va començar com un pro­jecte, però la foto ho diu tot, amb en Mon posant les mans en forma de cor: ens hem ben tro­bat i estem ena­mo­rats! Les lle­tres d'en Mon i les nos­tres són mons paral·lels”, explica un eufòric Cos­ta­be­lla, cofun­da­dor amb Joan Pairó de Kitsch, ara fa 29 anys. Kitsch a la Cova, que debu­tarà ofi­ci­al­ment a (A)phònica, són Pairó, Cos­ta­be­lla i Mon a la Cova, sense bate­ria i amb rit­mes pre­gra­vats, revi­sant “en clau sinis­tra i fosca” temes de Kitsch, de Casual i d'en Mon, i algu­nes ver­si­ons com ara She's in par­ties de Bau­haus i Sun­day mor­ning de The Vel­vet Under­ground, en home­natge a Lou Reed, perquè “sense ell no estaríem aquí”. “És un grup amb dues veus: de moment, en Mon porta més el pes vocal, però jo també canto i ell també toca”, afirma Cos­ta­be­lla, molt satis­fet d'haver bai­xat la velo­ci­tat –“Punkies als cin­quanta anys? La canya està molt bé, però ja la recu­pe­ra­rem més enda­vant... si en tenim ganes”–, però sobre­tot de la plena lli­ber­tat que li atorga el for­mat de Kitsch a la Cova: “He pogut aga­far l'ordi­na­dor i fer real­ment el que m'ha donat la gana: aquí sonen cor­des i de tot, també la bate­ria de Jordi Far­re­ras (Kitsch), però gra­vada i sam­ple­jada. Hem tre­ba­llat moltíssim en el so del grup. De fet, jo sem­pre he jugat molt amb els sin­te­tit­za­dors, però a Kitsch no es notava tant perquè que­da­ven ama­gats sota les gui­tar­res: aquest espe­rit fosc ja hi era, però estava soter­rat.”

El pri­mer disc de Kitsch a la Cova es publi­carà després de l'estiu i es pre­sen­tarà al setem­bre a Vic “paral·lela­ment” al Mer­cat de Música Viva. Demà a Banyo­les, l'ambi­en­tació escènica anirà a càrrec del tècnic de llums Xavier Geli i del fotògraf Yurian Quin­ta­nas, del qual es pro­jec­ta­ran imat­ges durant la cançó Vani­tat del món: mossèn Cinto Ver­da­guer en clau de dub. Els assis­tents al con­cert rebran un lli­bret amb les lle­tres de les cançons il·lus­tra­des per Laia Cal­vet, perquè els par­ro­quians puguin seguir millor la cerimònia.

Recu­pe­rem el fil del llarg cap de set­mana del fes­ti­val (A)phònica, hi ha també pre­vis­tos dos con­certs a la barca Tirona, diu­menge amb Car­les Belda i Marc Ser­rats i dimarts amb el Micro-Zenit d'Enric Mon­te­fusco (entra­des exhau­ri­des). Jorge Drex­ler, La Iaia, Miquel Gil i Pep Boti­farra, Jazz Machín i Radio Babel Mar­sei­lle seran altres veus des­ta­ca­des, en la recta final de l'(A)phònica.

SSM: veus & cossos
SSM, senyalització, seqüenciació i música, és el mètode del bateria Santi Serratosa (Gossos, Astrio) en els seus tallers de percussió corporal. Amb una vintena dels seus alumnes ha format la SSM BigHand, una big band que té com a instruments els cossos i les veus, i que diumenge actuarà a Banyoles amb la cantant Laia Cagigal. “Fem temes propis i versions: el bolero Un compromiso de Machín, Violet Hill de Coldplay i un fado d'Ana Moura. Cada tema té la seva disposició coreogràfica.”
(a)phònica
Onzè Festival de la Veu de Banyoles
Lloc: Diversos escenaris de Banyoles Dies: Del 20 al 24 de juny Web oficial del festival: aphonica.banyoles.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia