cultura

música

Crònica

Cadaqués-Texas

Va haver-hi un temps en què era gairebé impossible posar la ràdio i que no sonés una cançó de Texas: així de famós va ser el grup escocès des del seu impactant debut, Southside (1989) i el single I don't want a lover, fins ben entrat el nou mil·lenni. Amb aquestes credencials va arribar divendres al Festival Internacional de Música de Cadaqués el grup de Sharleen Spiteri (veu i guitarra) i Johnny McElhone (baix) –el tercer membre fundador, el guitarrista Ally McErlaine, es reserva només per a les gravacions i alguns concerts puntuals, després d'haver patit una greu malaltia, el 2009–, que va aconseguir omplir el gran espai a l'aire lliure de l'olivar de sa Conca, amb el mar com a teló de fons. A més del públic que havia exhaurit les entrades un parell de setmanes abans, desenes de persones van seguir el concert des de l'exterior del recinte i Sharleen, molt xerraire i amb un excel·lent bon humor, es va adreçar als il·legals que hi havia en un turó just a la seva esquerra, felicitant-los per tenir les millors localitats. Geni i figura.

Després que Damià Olivella s'enfrontés amb el seu pop-soul acústic a la solitud del teloner i a una fina pluja que feia perillar el concert, van sortir els cinc membres de Texas a l'escenari i de seguida va sonar I don't want a lover, no se sap si per escalfar l'ambient o per oblidar-se al més aviat possible del seu èxit de fa 25 anys i remarcar que són un grup en actiu, amb un disc recent –The conversation (2013)– del qual van sonar tres cançons, i un altre treball en perspectiva avançat amb la inèdita Start a family. Sharleen, pletòrica i enamorada de Cadaqués en la seva primera visita a la població –altres membres del grup ja hi havien estat i, de fet, un amic seu, Huc Malla, galerista i propietari del bar Marítim, va ser reconegut públicament com una peça clau perquè fessin aquest concert– va conduir el grup amb una energia impressionant, incidint sobretot en els seus dos últims discos dels anys noranta, White on Blonde i The Hush. Abans dels bisos van fer cantar el públic amb Say what you want, i van tancar un repertori de 15 cançons en una hora i mitja, amb una potent versió de River deep, mountain high, d'Ike i Tina Turner, com a gran final per a una nit de comunió entre Cadaqués i Texas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona