cultura

Mirador

Poeta i empresari

Vallcorba va saber convertir en negoci l'edició de poetes i escriptors de contes

Abans d'un dels dinars habituals que fèiem a la dècada dels vuitanta o dels noranta, Jaume Vallcorba em va voler ensenyar un fastuós Jaguar que s'acabava de comprar. Em vaig quedar tan fascinat que em va convidar a fer un tomb i ens vam enfilar fins a Vallvidrera. El cotxe era de col·lecció, però l'autèntic miracle és que el Jaume l'hagués aconseguit editant llibres de poetes, de narradors de contes i de filòlegs. Era la demostració, potser insòlita, que la feina de qualitat té futur. Durant anys vam parlar d'aquella excursió en el cotxe. Potser és una anècdota banal, però demostra que Vallcorba va saber convertir en negoci el que ningú considerava com a tal: l'edició en català. Pensant en ell durant els darrers mesos a conseqüència de la malaltia que l'havia minat, em vaig preguntar quin havia estat el ressort del seu èxit. He passat tota la vida entre artistes i professionals brillants que en el vessant econòmic han estat un desastre: metges o editors amb projecte i coneixements que s'han estavellat en els llibres de comptabilitat. Diria que Jaume Vallcorba va saber unir el talent i la sensibilitat del seu pare, el lingüista i erudit
Jaume Vallcorba Rocosa, amb l'habilitat i coratge de la seva mare, propietària de la solvent xarxa d'autobusos Plana, que opera, sobretot, pel sud del país. De tots dos va heretar l'esperit que l'ha convertit en l'editor clau de la nova literatura catalana, no només dels coneguts Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent i Empar Moliner, sinó també dels Ramon Solsona, Pere Guixà, Francesc Serés, Valentí Puig, Gabriel Galmés, Eduard Màrquez, Julià de Jòdar, Mercè Ibarz i una nòmina inacabable, on podríem situar poetes com ara Ponç Pons, Francesc Parcerisas, Jordi Cornudella, Víctor Obiols, Jordi Larios i tota una plèiade de traductors i savis, com ara Foix –a qui s'ha mantingut fidel reeditant-lo–, Eugeni d'Ors, Martí de Riquer, Antoni Vilanova, l'arabista Joan Vernet i molts altres que la meva memòria injusta oblida.

Els llibres blancs de Quaderns Crema van tenir una germana amb la gestació de Sirmio, en castellà, que no va funcionar, malgrat haver publicat gent tan important com ara Julián Ayesta i J.M. Fonollosa i els primers llibres de Javier Cercas. L'aventura no va prosperar, però sí el segon intent, amb Acantilado, ara amb uns estilitzats llibres negres, directament dirigits a unes minories, que són majoria arreu de tot el món hispànic. Del petit despatx de Valls Taverner amb magatzem, Vallcorba ha creat una petita editorial de ferro, amb un catàleg que enlluerna, un somni que el poeta ha sabut convertir en realitat. És una injustícia perdre gent de l'elegància i la cultura de Jaume Vallcorba, que era editor fins i tot de Jordi Herralde.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona
música

El Festivalot torna a la Devesa, després de passar pels barris

girona
art

Un Degas a Todocolección per 926 euros

barcelona
TEATRE

El Lliure de Gràcia debat íntimament sobre el feixisme a ‘Retrat de l’artista mort’

BARCELONA
LLETRES

Rosa Regàs desgrana sense tabús la seva vida en el llibre ‘Un llegat’

LLOFRIU
música

Buhos, Els Amics de les Arts, Mishima i Ambauka, al Festival Inspira

ripoll

El fiTM presenta un cartell amb un ampli ventall estilístic

LA BISBAL D’EMPORDÀ
ART

Una exposició de Gabriel Casas, entre la programació del festival Lumínic

SANT CUGAT DEL VALLÈS
EQUIPAMENTS

La façana de l’ajuntament de Tarragona recuperarà el color original

TARRAGONA