opinió. Historiador i arxiver

Desfeta de l'espai cultural de Tarragona

Als anys 50 i 60 comença una veritable davallada del ric paisatge del Camp

El llu­minós i blavíssim cel del Camp de Tar­ra­gona (terme antiquíssim des de l'edat mit­jana), que llo­a­ren i ins­pi­ra­ren els nos­tres grans pin­tors Joa­quim Mir a l'Alei­xar, Joan Miró a Mont-roig (amb la cèlebre Masia, avui gai­rebé invi­si­ble) i natu­ral­ment, el riu­do­menc-reu­senc (sem­bla que han aca­bat les hos­ti­li­tats sobre el seu dubtós lloc de nai­xença) Antoni Gaudí, el geni que s'emportà aquesta llum a les seves obres a Bar­ce­lona, ha dei­xat, en una part nota­ble, d'exis­tir.

Tot va començar el 279 aC amb la fun­dació del cam­pa­ment mili­tar de Tàrraco pels gene­rals esci­pi­ons, per bar­rar el pas a una pos­si­ble reti­rada d'aquell gegant ano­me­nat Anni­bal. Des dels nos­tres mars, doncs, nai­xia un pun­tal de Roma que esde­vin­dria, amb els anys, una gran Urbs Triump­ha­lis. Només la capi­tal de la Bètica, l'Emèrita Augusta, se li podia com­pa­rar (per cert, senyors que han d'idear el nou museu tar­ra­goní: visi­tin el for­mi­da­ble museu de Mèrida, dis­se­nyat per cata­lans!).

A par­tir de Tar­raco, arri­ba­rien tots els pilars i fona­ments de la nos­tra civi­lit­zació: la llen­gua, el dret, les obres públi­ques, l'urba­nisme, l'oci de mas­ses i una alta cul­tura, que els romans ja por­ta­ven dels pen­sa­dors i filòsofs grecs. Fins i tot (recor­dem l'any pas­sat) la gran religió de la nos­tra terra, el cris­ti­a­nisme, entrà per Tar­ra­gona, amb aquesta forta tra­dició de la vin­guda de san Pau, i el mar­tiri, al s. III, del nos­tre pri­mer bisbe cone­gut. És aquest, doncs, un bagatge molt gran, enorme!

Al vol­tant de Tar­raco, al Camp, es cons­trui­ran una munió de Villae o grans masies de les clas­ses benes­tants. Tot ple­gat era tra­ves­sat per camins, el prin­ci­pal, natu­ral­ment, era la Via Augusta, que anava (atenció!) des de Gades (Cadis) fins a Roma, i que era far­cit de tota mena d'esta­bli­ments, monu­ments, etc.

No puc esten­dre'm sobre les cons­truc­ci­ons medi­e­vals, les nos­tres esglésies bar­ro­ques, el moder­nisme, etc. És impres­si­o­nant.

Ho dic perquè a par­tir dels anys 50 i 60 del segle XX va començar un veri­ta­ble dal­ta­baix sobre aquest pano­rama que, a més –no ho obli­dem–, posseïa una bellesa ecològica molt gran, com el Cap de Salou (ara far­cit d'hotels) o aque­lla poètica platja de Salou, que em des­cri­via ma mare, o que podem veure en alguna postal molt antiga.

L'eclosió del turisme desor­de­nat va anar cre­ant un mons­tre ano­me­nat Salou, sense cap iden­ti­tat, i que a l'estiu aplega dues-cen­tes mil per­so­nes, i que a més ha con­ta­mi­nat greu­ment la vila de Cam­brils, i ha creat enti­tats menors, hor­ri­bles, com la Pineda. Per altra banda, el règim fran­quista va crear un for­mi­da­ble con­junt d'indústria química, que ha des­fet com­ple­ta­ment el pai­satge que era habi­tual al Camp, i ha que­dat enmig de grans tor­res, els petits pobles de la comarca. Va ser una explosió demogràfica que cul­minà amb una gran Petroquímica que, des de casa meva, una mica alta a vega­des em sem­bla que visc en un altre pla­neta… I aquí –perquè no és el meu tema– no vol­dria entrar pas en qüesti­ons de llen­gua, però ja es poden ima­gi­nar què en penso. En els dar­rers temps ens dei­xem les dar­re­res per­les: les Gavar­res i, final­ment, com a corol·lari, el parc d'oci que ha tin­gut un èxit escla­tant, Port Aven­tura, on la iden­ti­tat del Camp també queda tan «ben repre­sen­tada».

Al llarg de tot això, les immen­ses obres de cons­trucció des­co­bri­ran una munió d'ele­ments històrics i artístics for­mi­da­ble. Molts hau­ran sal­tat pels aires, alguns hau­ran anat a parar a mans cul­tes i refi­na­des, d'aquí o dels EUA, tant se val. M'estic allar­gant. Ara estem molt ben comu­ni­cats amb les auto­vies. Ara bé, per fer Rutes Jujol, per anar a Mont-roig, o sim­ple­ment per la gau­di­ni­ana Reus-Riu­doms? En tot això ens han con­ver­tit el Camp de Tar­ra­gona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.