Art

port franc

montse frisach

Els rescatats del MNAC

La nova presentació d'art modern del museu de Montjuïc descobreix i redescobreix una bona colla d'artistes catalans i no catalans que restaven amagats a les reserves

“El millor que pots fer per tenir èxit és com­prar-te un esmòquing i anar a totes les repre­sen­ta­ci­ons del Liceu que puguis, em va dir quan era jove un capellà amic meu, i tenia raó, però ves, què hi havia de fer jo allà asse­gut amb un esmòquing?” M'ho deia el 1991 el pin­tor Ramon Cal­sina (1901-1992), un dels casos més fla­grants de l'oblit i indi­ferència que poden arri­bar a patir els artis­tes de gran qua­li­tat al nos­tre país. A Cal­sina, ales­ho­res un ancià encan­ta­dor i lúcid que con­ti­nu­ava en actiu, sem­blava que no l'afec­tava gaire aquesta injustícia. El que més l'impor­tava és que tota la vida havia estat fidel a si mateix, al marge de les tendències majo­ritàries en pin­tura. El seu poètic rea­lisme màgic no era dins dels cànons ofi­ci­als. “És molt gros no haver estat reco­ne­gut però és així. Si estàs fora de les modes i dels cir­cuits publi­ci­ta­ris i comer­ci­als, ho tens clar per ser cone­gut. Són coses d'aquest segle”, afir­mava resig­nat.

Ara, però, que­da­ria ben parat de veure tres obres seves lluint fla­mants a la nova pre­sen­tació d'art modern del Museu Naci­o­nal d'Art de Cata­lu­nya (MNAC). Justícia, a la fi. A més a finals de mes, s'inau­gu­rarà una expo­sició de la relació de Cal­sina amb els escrip­tors al Cen­tre Cul­tu­ral Ter­rassa, orga­nit­zada per la fun­dació del pin­tor.

Cal­sina no és l'únic artista res­ca­tat lite­ral­ment de les reser­ves del museu a la nova col·lecció exhi­bida. Hi ha artis­tes que han entrat al recor­re­gut per pri­mer cop i que ja estan molt reco­ne­guts i pre­sents en col·lec­ci­ons museísti­ques cata­la­nes com el dandi Ismael Smith (1886-1972), a qui Eugeni d'Ors va qua­li­fi­car com “el pri­mer artista nou­cen­tista”, mal­grat la seva obra hete­ro­doxa, poli­facètica i ori­gi­nal. Un altre cas és el de Pere Daura (1886-1976), del qual el MNAC remarca la interes­sant etapa d'abs­tracció geomètrica de finals dels anys 20 for­mant part del grup Cer­cle et Carré, encara que sigui més cone­gut com a pai­sat­gista.

Molt més obli­dat és Aleix Clapés (1850-1920), amic, col·labo­ra­dor i el pin­tor pre­fe­rit de Gaudí i Eusebi Güell. Amb una arrel pro­fun­da­ment sim­bo­lista, els qua­dres de Clapés són inqui­e­tants. En un de gran for­mat, el doc­tor Robert té una apa­rença gai­rebé fan­tas­mal. Clapés també va dis­se­nyar uns mobles deli­rants, també expo­sats al MNAC.

Un dels pin­tors res­ca­tats pel museu més extra­or­di­na­ris és Antoni Fabrés (1854-1938), amb les seves aqua­rel·les ori­en­ta­lis­tes de gran moder­ni­tat i els seus retrats psi­cològics, sobre­tot l'impres­si­o­nant L'escul­tor. En el nou recor­re­gut ens anem tro­bant de tant en tant amb un tal Joan Gonzàlez (1868-1908), que resulta ser el germà gran del gran escul­tor Juli Gonzàlez. La seva pre­ma­tura mort va trun­car una car­rera que pot­ser hau­ria arri­bat al nivell de la del seu germà. Els seus dibui­xos de la vida noc­turna bohèmia són d'una gran moder­ni­tat.

L'artista que ha estat rei­vin­di­cada en els últims anys és la pin­tora moder­nista Lluïsa Vidal (1876-1918), que també s'ha inclòs en el recor­re­gut del MNAC per pri­mer cop. De fet encara es pot veure fins al dia 15 una expo­sició monogràfica de la pin­tora al Museu del Moder­nisme Català. Una altra artista dona a revi­sar és la polo­nesa Mela Muter­milch (1876-1967), que va pas­sar uns anys vivint a Bar­ce­lona i Girona. El gale­rista Josep Dal­mau (pro­ta­go­nista d'un esplèndid retrat de la pin­tora) va triar Muter­milch per inau­gu­rar la seva gale­ria d'art modern l'any 1911.

Al cos­tat de la gran tela de Marià For­tuny, La bata­lla de Tetuan, s'expo­sen els magnífics dibui­xos de Josep Lluís Pelli­cer (1842-1901), fets sobre el ter­reny a la guerra de Cri­mea, pur peri­o­disme gràfic de guerra. Interes­santíssima és també la pin­tura de Pere Torné Esquius ((1879-1936), amb els seus silen­ci­o­sos inte­ri­ors buits.

Traç


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia