Cinema Critica

CRÍTICA

Imma Merino

Desolació captivadora

Veient Érase una vez en Anatolia, en què la recerca confusa del cadàver d'un home assassinat és el pretext per explorar en les obscuritats humanes, vaig tenir la sensació que Nuri Bilge Ceylan havia fet un salt cap amunt. Que tot allò que apuntava amb Núvols de maig i Llunyà, però que semblava encallat amb Climes i Tres micos, adquiria una altra dimensió, encara més elevada formalment i més humanament profunda. Winter sleep, la seva pel·lícula següent, amb la qual ha guanyat finalment la Palma d'Or després d'haver recollit a Canes diversos premis amb les obres anteriors, Nuri Bilge encara s'enlaira més i s'imposa com a un dels grans cineastes contemporanis. Si el gust per les llargues seqüències silencioses i el misteri dels paisatges l'havia convertit en un digne hereu d'Antonioni, els combats devastadors dels personatges de Winter sleep fan possible sentir que a vegades està a l'altura del gran Ingmar Bergman, si més no el de Secrets d'un matrimoni.

Durant tres hores i vint minuts, però no els espanti la durada perquè la temporalitat fílmica està carregada d'una intensitat que atrapa i arrossega, Nuri Bilge presenta un personatge que sembla confinat en una casa (i el seu paisatge exterior) de la qual, com en alguna obra de Txèkhov, vol marxar sense aconseguir-ho. Com és habitual en ell, no és gens complaent amb el personatge, un actor retirat que, mentre es proposa escriure, regenta un petit hotel a la Capadòcia. Txèkhov (no una peça concreta, sinó el conjunt de la seva obra) és la influència més reconeguda, però Nuri Bilge és menys humanista i més amarg que el dramaturg rus i el barreja amb el nihilisme de Nietzsche (una lectura recurrent del cineasta) i el pessimisme de Dostoievski. Amb tots aquests referents, la paraula té un gran pes al film i conforma uns diàlegs poderosos, com en dues seqüències (o dos duels) destinades a convertir-se en memorables: una confronta el protagonista amb la seva germana, una dona apàtica i descreguda després del seu divorci, i l'altra amb la seva dona, confirmant-se el distanciament entre els dos. Hi ha la paraula, però també la imatgem, havent-hi una gran comunió entre allò textual i allò visual. Als interiors, Nuri Bilge compon els plans com quadres en què la il·luminació sempre té una intenció dramàtica. Amb els exteriors nevats, crea una sensació d'aïllament favorable a la introspecció dels personatges. És una elecció dramàtica, però aporta plans d'una bellesa tan desoladora com captivadora. Talment com el film.

WINTER sLEEP - SUEÑO DE INVIERNO
Kis uykusu
Direcció: Nuri Bilge Ceylan Intèrprets: Haluk Bilginer, Melisa Sözen, Demet Akbag, Nadir Saribacak Gènere: drama Any:Turquia, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona