Territori

EXPOSICIONS

CARINA FILELLA

L'àpat caníbal de Mariaelena Roqué

M ari­a­e­lena Roqué, una artista i escenògrafa cata­la­no­veneçolana, que actu­al­ment viu a les Cases d'Alca­nar, va ser cofun­da­dora de la com­pa­nyia Car­les San­tos, i ha estat durant anys la res­pon­sa­ble del ves­tu­ari i l'esce­no­gra­fia d'aquest músic i com­po­si­tor. Una mos­tra de les escul­tu­res ves­tit i altres ele­ments escènics cre­ats per Roqué en els dar­rers qua­ranta anys es poden veure ara a Lo Pati, el cen­tre d'art de les Ter­res de l'Ebre. El mun­tatge reu­neix escul­tu­res, ves­tits, tex­tos, fotos i objec­tes diver­sos; uns ele­ments escènics que s'han pogut veure en algu­nes de les òperes, tea­tres i museus més impor­tants del món, a més d'altres peces que ha creat per a l'ocasió. A les peces de fa més anys, l'artista ara els vol donar una “nova vida”, com per exem­ple als espec­ta­cu­lars ves­tits inqui­si­dors que es van fer ser­vir a L'adéu a Lucrècia Borja o els d'Asdrúbila. També intro­du­eix referències a la deessa pagana veneçolana Maria Lionza i crea una nova icona, la Cranka, recu­pe­rant en part el ves­tu­ari que va idear per a les Quin­quen­nals d'Alca­nar del 2009, ins­pi­rant-se en la Verge del Remei.

Sota l'impac­tant títol d'Àpat Kaníbal, la mos­tra és una ins­tal·lació activa, amb una obra “molt visual i poètica que naix des de la veu feme­nina, nua i caníbal”, segons apun­ten els orga­nit­za­dors. S'estruc­tura en tres grans espais que són alhora tres grans ins­tal·laci­ons que inclo­uen foto­gra­fies i pro­jec­ci­ons audi­o­vi­su­als. Totes giren al vol­tant de la figura de la dona i la seua situ­ació “en un món tra­di­ci­o­nal­ment con­tro­lat i domi­nat pels homes”. La mateixa artista, des d'una gran pan­ta­lla, fa un crit con­tra la sub­missió de la dona. És en un d'aquests espais que hi pre­senta els ves­tits dels Borja. “Vaig començar a idear aquesta ins­tal·lació quan s'estava ges­tant la nova llei de l'avor­ta­ment, que per sort no ha tirat enda­vant”, va expli­car Roqué, que hi va afe­gir: “Em pre­o­cupa que a l'indi­vidu no el dei­xin ser fort ni lliure.”

En un altre dels espais hi té ins­tal·lat un gran car­gol de fibra de vidre, de més de dos metres, que va crear per a l'òpera Sama-Sama­ruck-Suck-Suck estre­nada el 2006 a París. Al cen­tre d'art ebrenc, però, envolta l'ani­mal de canyes, en un intent de repre­sen­tar el pai­satge del Delta –actu­al­ment tan afec­tat per la plaga del car­gol poma–, i també hi apa­rei­xen escam­pa­des peces de roba inte­rior i saba­tes de taló. Una ins­tal·lació, va expli­car, amb la qual pretén fer un paral·lelisme entre les putes de la car­re­tera i el car­gol poma.

Roqué intro­du­eix en cadas­cun dels àmbits de l'expo­sició alguns ele­ments simbòlics del cato­li­cisme i del paga­nisme. Ves­tits, mitres, cru­ci­fi­xos o imat­ges de dees­ses paga­nes es fusi­o­nen amb les ins­tal·laci­ons audi­o­vi­su­als. Dona i religió són dues de les cons­tants de la ins­tal·lació

Nas­cuda a Veneçuela de mare madri­le­nya i pare català, durant la dècada dels anys 70 va estar tre­ba­llant en arts escèniques i visu­als, cinema expe­ri­men­tal, dansa, tea­tre i música con­tem­porània. A mit­jan anys 80 va fixar la seva residència a l'Estat espa­nyol, on va ser cofun­da­dora de la Com­pa­nyia Car­les San­tos. Durant aquests anys va dis­se­nyar els espec­ta­cles musi­cals escènics que es van repre­sen­tar en esce­na­ris com l'Òpera de Syd­ney o el Heb­bel-The­a­ter de Berlín. El 2006 va pre­sen­tar Mari­a­e­lena Roqué des­ves­teix Car­les San­tos al Museu Tèxtil i de la Indu­mentària de Bar­ce­lona, i des de lla­vors ha com­pa­gi­nat les ins­tal·laci­ons i expo­si­ci­ons en cen­tres d'art, esco­les de tea­tre o museus tèxtils amb l'acti­vi­tat docent i les acci­ons visu­als.

Àpat kaníbal
Mariaelena Roqué
Lloc: Centre d'Art Lo Pati de les Terres de l'Ebre (Amposta) Dies: Del 3 d'octubre al 15 de novembre
La inauguració
Una performance poètica i musical de la mateixa Mariaelena Roqué va inaugurar l'exposició, el dia 3 d'octubre passat, al centre d'art Lo Pati. L'artista va estar acompanyada amb la música d'El Pricto (clarinet i saxòfon alt) i les fotografies de Joan Gil. La mostra estarà oberta en aquest espai d'Amposta fins al dia 15 de novembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia