cultura

El viatge de Dulce

La cantant portuguesa presenta a Girona i Manresa ‘Puertos de abrigo' i enllesteix la seva ‘Peregrinação'

“Em sento sempre en el camí, en una peregrinació infinita”, afirma Dulce Pontes

Dulce José Silva Pon­tes, sim­ple­ment Dulce Pon­tes per a la música por­tu­guesa i uni­ver­sal, està enlles­tint el seu nou disc, Pere­grinação, en rea­li­tat molt més que un disc: seran dos dis­cos, un en por­tuguès (Camino da nudez) i un altre en cas­tellà (Puer­tos de abrigo), més un DVD amb frag­ments de con­certs cele­brats a Roma, Buda­pest i Ate­nes –“el rea­lit­za­dor José Bayón s'ha encar­re­gat de recrear la pere­gri­nació entre aques­tes ciu­tats d'una manera poètica i bonica”, explica ella– i un lli­bre amb poe­mes i tex­tos escrits per Pon­tes (Mon­tijo, 1969), que està tre­ba­llant con­tra rellotge per enlles­tir aquest ambiciós pro­jecte, l'edició del qual està pre­vista entre novem­bre i desem­bre. Mare de dos fills, de 12 i 5 anys –“Com con­ci­lio la feina i la família? Amb l'ajuda de Déu i del meu marit”–, a Dulce Pon­tes se la nota una mica des­bor­dada perquè, men­tre enlles­teix Pere­grinação, no atura la seva acti­vi­tat en directe: la gira Puer­tos de abrigo, que ja fa mesos que avança alguns dels temes del nou tre­ball dis­cogràfic, arriba avui a l'Audi­tori de Girona (21 h, 35 i 20 euros), dins del fes­ti­val Tem­po­rada Alta , i demà al Tea­tre Kur­saal de Man­resa (21 h, 32 i 35 euros), en el marc de la Fira Medi­terrània .

“Fa tres anys que tre­ba­llo en aquest pro­jecte, que vaig plan­te­jar ini­ci­al­ment com un disc doble en cas­tellà, però s'ha anat modi­fi­cant perquè els pro­jec­tes tenen vida pròpia i això, la veri­tat, fa una mica de por!”, explica Dulce Pon­tes, molt entu­si­asta i expres­siva. Sobre el títol del nou tre­ball, Pere­grinação, Dulce afirma que se sent “sem­pre en el camí, en una pere­gri­nació infi­nita, i per fer el camí cal anar des­pu­llat, per obrir-se a noves experiències”, explica aquesta artista de llarga tra­jectòria, amb més de vint-i-cinc anys de car­rera, que ja fa temps que va tren­car les fron­te­res del fado i el folk­lore por­tuguès –“Hi ha molta gent que encara els con­fon”– per obrir-se a altres músiques d'ori­gen ben divers, ja sigui el lle­gat del tro­ba­dor medi­e­val gallec Martín Codax o la lor­quiana La leyenda del tiempo de Camarón.

“Sem­pre he estat una mica rebel”, diu Dulce, que mai no s'ha sen­tit coac­ci­o­nada pels impe­ra­tius de la indústria dis­cogràfica, i ara menys que mai. “Si no tinc un disc nou des de fa qua­tre anys, com he con­ti­nuat tre­ba­llant?”, es pre­gunta retòrica­ment. Sap que té la con­fiança dels seus segui­dors: “Gau­deixo de la lli­ber­tat que el públic em dóna per can­tar en directe cançons que encara no han escol­tat en disc. Segu­ra­ment la gent no em per­do­na­ria si no cantés Canção do mar, però intento que cada con­cert sigui dife­rent, encara que això em pugui pro­vo­car un cert pànic”, diu Pon­tes, que actua acom­pa­nyada d'un sex­tet, però gau­deix espe­ci­al­ment quan canta només acom­pa­nyada pel piano. En qual­se­vol for­mat, ella només vol “com­par­tir emo­ci­ons i des­per­tar sen­si­bi­li­tats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.