Opinió

aquesta setmana

David castillo. coordinador

Explorador Pedrals

P
Pedrals presenta 'Exploradors, al poema', publicat per Estrella Polar

Des de ben petit, Josep Pedrals ens va ofe­rir un món fas­ci­nant, on el llen­guatge s'adap­tava a les obser­va­ci­ons sobre tot el que l'envol­tava, i de tot ple­gat acon­se­guia uns arte­fac­tes que només es podien inter­pre­tar en clau sen­si­tiva. N'hem par­lat, de la majo­ria d'ells, i m'agra­da­ria des­ta­car els lli­bres Escola ita­li­ana, El fur­ga­tori i El romanço d'Anna Tirant, però la cosa fas­ci­nant és veure el Pedrals –cal feli­ci­tar-lo pels seus bes­sons Adrià i Fèlix– fent un sonet a tota velo­ci­tat amb el mòbil o impro­vi­sant com si s'hagués esca­pat dels saxos de John Col­trane o Ornette Cole­man.

Parlo d'experiències amb mags, de gent que viu al marge de la con­tun­dent pesan­tor de la ciu­tat. Aquesta set­mana us reco­mano un manual, un lli­bre de viat­ges que Pedrals ha titu­lat Explo­ra­dors, al poema, que publica Estre­lla Polar. Ell es defi­neix com a “poeta pro­fes­si­o­nal que es dedica a la divul­gació de la poe­sia” i el lli­bre el sub­ti­tula com a Taller de poe­sia. Són només eti­que­tes per a un exer­cici, de nou, per ofe­rir-nos de tot: cal·ligra­mes, poe­sia con­creta i visual, ende­vi­na­lles, afo­ris­mes, con­tes resu­mits en una frase i, fins i tot, apunts auto­bi­ogràfics. És un labo­ra­tori d'inven­tiva, en colors, però sobre­tot una poètica sense ínfu­les, des de la sim­pa­tia i la bon­ho­mia, diri­gida a tot­hom. Uns exem­ples com a píndo­les: “El gust del poema, sigui com sigui, és una set insa­ci­a­ble que dóna algun con­sol serè” o “Un cop ens hi sabem en cos i ànima, podem obrir-nos a ser poema”.

Pedrals ha acon­se­guit el vell somni situ­a­ci­o­nista: fer de la vida una obra d'art. No és fàcil, és una feina d'alqui­mis­tes ser per­du­ra­ble, con­ver­tir-ho tot en or. I així es pas­seja pel món, amb un som­riure i una invi­tació als ver­sos fent-nos partícips d'una aven­tura agra­da­ble i amena, espe­ro­nant-nos davant un món en apa­rença inpoètic. Hi ha guer­res i misèria, però també el Josep Pedrals. No podria ser el pre­si­dent?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.