Opinió

dissociacions

D. Sam Abrams

El profeta del Nobel

P
Per a Horace Engdahl, membre de l'Acadèmia sueca que atorga el premi Nobel, la literatura és un desastre i la crítica és una zona catastròfica

L'his­to­ri­a­dor i crític Horace Eng­dahl va ingres­sar com a mem­bre nume­rari de l'Acadèmia Sueca el 1997, per ocu­par la butaca 17 que havia que­dat vacant a causa de la mort del poeta i tra­duc­tor Johan­nes Edfelt. En poc menys de dos anys va fer una car­rera astronòmica fins a asso­lir el càrrec de secre­tari per­ma­nent, un càrrec que va sos­te­nir durant els 10 anys regla­men­ta­ris, entre el 1999 i el 2009. El secre­tari per­ma­nent és el por­ta­veu de l'Acadèmia i la per­sona res­pon­sa­ble d'anun­ciar cada any el gua­nya­dor del premi Nobel de lite­ra­tura.  

L'actual por­ta­veu és l'his­to­ri­a­dor i assa­gista Peter Englund, però el senyor Eng­dahl no es resigna a dei­xar d'osten­tar el càrrec i per­me­tre que el seu suc­ces­sor natu­ral dugui a terme la seva tasca en soli­tari i en tran­quil·litat. Lluny de cloure la boca i for­mar part de la majo­ria silen­ci­osa dels altres 16 mem­bres del jurat, el senyor Eng­dahl, davant la dis­creció de Peter Englund, va per lliure i s'ha eri­git en una mena secre­tari per­ma­nent alter­na­tiu, una mena de consciència moral de l'Acadèmia, una mena d'auto­ri­tat intel·lec­tual incon­tes­ta­ble, vaja, el pro­feta del Nobel.

Com a bon pro­feta, cada any, des del 2008, Eng­dahl apro­fita l'avi­nen­tesa de l'estat d'expec­tació durant els dies pre­vis a l'anunci del gua­nya­dor, quan les tra­ves­ses van que volen, per dei­xar-se entre­vis­tar i llançar a nivell pla­ne­tari la seva par­ti­cu­lar jere­mi­ada sobre l'estat de la qüestió de la lite­ra­tura i la crítica. Aquest cop, l'afor­tu­nada ha estat la jove i versàtil peri­o­dista fran­cesa Sabine Audre­rie, del diari catòlic La Croix, un diari d'abast naci­o­nal. Atesa la naci­o­na­li­tat del pre­miat, la tria de mitjà i peri­o­dista és tot menys aleatòria. 

Al llarg de la con­versa, Eng­dahl ens ha rega­lat les seves opi­ni­ons per­so­nals ele­va­des a la cate­go­ria de dogma uni­ver­sal. El pano­rama lite­rari està mala­ment perquè els autors s'han pro­fes­si­o­na­lit­zat i són cap­tius de la indústria edi­to­rial, el sis­tema de sub­ven­ci­ons i les modes capri­ci­o­ses del mer­cat. Els autors són massa aco­mo­da­ti­cis, viuen al marge de la soci­e­tat i no tenen cap noció de la rea­li­tat. La trans­gres­si­vi­tat de la lite­ra­tura és un engany i un frau, fruit de les estratègies comer­ci­als dels autors. Sor­to­sa­ment, hi ha algú que se salva de la crema:  la dra­ma­turga i novel·lista Elfri­ede Jeli­nek, que devia ser la can­di­data d'Eng­dahl quan va rebre el Nobel el 2004. Curt i ras, la lite­ra­tura és un des­as­tre.

La crítica s'ha tor­nat còmplice de la degra­dació de la lite­ra­tura. Els crítics s'han venut al poder del mer­cat i creen con­fusió  ja que, a hores d'ara, no saben dis­tin­gir entre la lite­ra­tura de veri­tat, la lite­ra­tura amb majúscu­les i la lec­tura de con­sum, la lec­tura d'entre­te­ni­ment per pas­sar només l'estona. Tam­poc saben veure, enten­dre i apre­ciar que les veus més interes­sants i potents de la lite­ra­tura actual estan emer­gint en dos con­ti­nents igno­rats, Àsia i Àfrica. En resum, la crítica és una zona catastròfica.

El nos­tre pro­feta ha errat el tret enguany perquè no ha dit res que no haguem sen­tit mol­tes vega­des abans. A més, des­con­fio de la sin­ce­ri­tat dels seus comen­ta­ris. Crec que Eng­dahl té una agenda oculta:  no es resigna a l'ano­ni­mat dels altres mem­bres del jurat; té ganes de pre­go­nar els seus dots de crític i teòric de la lite­ra­tura; pretén sos­ca­var l'auto­ri­tat de l'actual por­ta­veu del jurat; i, sobre­tot, vol des­mar­car-se públi­ca­ment de la decisió del jurat d'ator­gar el premi al nar­ra­dor i guio­nista francès Patrick Modi­ano. Tot ple­gat, excu­ses de mal paga­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.