Cinema Critica

CRÍTICA

Àngel Quintana

Perduts a San Fermín

Encara no fa dos anys, una petita pel·lícula titu­lada La batai­lle de Sol­fe­rino, de Jus­tine Triet, des­con­cer­tava bona part de la crítica fran­cesa. S'hi expli­cava la història d'una dona amb pro­ble­mes amb el can­gur dels seus fills i en plena crisi matri­mo­nial, men­tre els fran­ce­sos esco­llien nou pre­si­dent de la República. L'enre­nou ciu­tadà pro­vo­cat un ves­pre de maig en què François Hollande va sor­tir ele­git pre­si­dent ser­via a la cine­asta per rodar una ficció en un entorn docu­men­tal. Es cre­ava un efecte insòlit, perquè l'atzar es fil­trava en la ficció i la trans­for­mava.

Blue Lips podria ser una pel·lícula simi­lar a La batai­lle de Sol­fe­rino. En aquest cas, veiem com sis per­so­nat­ges pro­vi­nents de dife­rents països con­flu­ei­xen a Pam­plona durant la cele­bració del San Fermín del juliol del 2012. Cada per­so­natge està con­tro­lat per un cine­asta dife­rent que intenta ajus­tar les tro­ba­lles del guió a un entorn mar­cat per la presència fes­tiva de les mas­ses. A diferència de la pel·lícula fran­cesa l'atzar no hi acaba d'inter­ve­nir perquè tot està con­si­de­ra­ble­ment pau­tat.

Blue Lips ofe­reix la sen­sació d'un expe­ri­ment simpàtic què no acaba de fun­ci­o­nar. La idea neix de la tro­bada de sis estu­di­ants de cinema de Los Ange­les que es pro­po­sen moure una pel·lícula en què tot con­flu­eixi al llarg de la festa de San Fermín. L'eix argu­men­tal serà el con­trast entre les històries indi­vi­du­als i la fre­dor de la massa enfo­llida del San Fermín. El prin­ci­pal repte de la pro­posta sor­geix quan el guió s'enfronta a un ima­gi­nari que no ha fet més que crear nom­bro­sos tòpics al vol­tant de l'alco­hol, la mort davant dels braus del car­rer Esta­feta i el des­con­trol.

Els cine­as­tes inten­ten evi­tar alguns d'aquests tòpics i saben com con­duir el relat a par­tir del cre­ua­ment entre uns per­so­nat­ges que viuen una crisi inte­rior que aca­barà posant-se de mani­fest al llarg de la festa. Al final, el dia després tots tin­dran la sen­sació que han començat una nova vida.

El pes que té l'estruc­tura del guió frena mol­tes vega­des l'efecte docu­men­tal de la pro­posta. Hi ha un rodatge en exte­ri­ors, podem reconèixer els indrets i ritu­als de la fes­ti­vi­tat navar­resa, però hi ha un excés de con­cen­tració en el drama i en les casu­a­li­tats gene­ra­des pel guió que mar­gi­nen el fac­tor sor­presa. Un altre pro­blema és el pròleg, on la pre­sen­tació de cada per­so­natge en el seu país d'ori­gen es trans­forma en un ritual mecànic que frena la fres­cor que vol tenir la pro­posta. Mal­grat tots els seus pro­ble­mes, Blue Lips és una pel·lícula que esdevé simpàtica.

Blue lips
Direcció: Daniela De Carlo, Julieta Lima, Gustavo Lipsztein i altres Intèrprets: Simone Castano, Dudu Azevedo, Malena Sanchez i altres Gènere: drama Any: Espanya-Itàlia- EUA-Brasil..., 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.