Malabarisme vitalista

C om si fos la torre de Babel, una fusió de cul­tu­res. Així veia la com­po­sició de l'ins­ti­tut Sal­vat Papas­seit el direc­tor artístic Ricardo Gallardo, que havia de coor­di­nar aquesta acti­vi­tat abans que un ter­ri­ble acci­dent tor­nant del Fes­ti­val Tra­pezi la pri­ma­vera pas­sada li segués la vida. Per això, Jorge Albu­erne, el res­pon­sa­ble que va con­ti­nuar sent fidel al seu mes­tratge, va man­te­nir aquell leit­mo­tiv. Avui es com­pleta aquesta acti­vi­tat que ha estat, alhora, pedagògica i gimnàstica. Tot tre­ball artístic no es com­pleta fins que el visi­ona el públic, i això és el que es farà a la Cen­tral del Circ, a par­tir de les set de la tarda. Hi inter­ve­nen una dot­zena dels alum­nes –es manté el gros dels alum­nes que van començar amb Gallardo– que tenen entre 13 i 17 anys.

Par­tien pràcti­ca­ment de zero, de la intuïció que aquesta assig­na­tura els seria atrac­tiva i que hi apren­drien alguns exer­ci­cis i algu­nes acti­tuds que els aju­da­rien el dia de demà. Alguns, en tot cas, han prac­ti­cat el parker, una mena de dansa urbana en què es tracta de fer acrobàcies i salts apro­fi­tant el mobi­li­ari urbà. Aquesta ha estat una assig­na­tura de lliure elecció i, cele­bra Albu­erne, no ha estat neces­sari que els moni­tors que hi han inter­vin­gut hagin hagut de pun­tuar. És el mateix ins­ti­tut a par­tir dels infor­mes dels pro­fes­sors Eulàlia Esclapés i Rubén Sapi­nya els que valo­ra­ran si l'assistència i interès en el circ els pot supo­sar alguna millora en la pun­tu­ació final de l'expe­di­ent acadèmic del curs (fins a un punt glo­bal).

La Cen­tral del Circ ha pro­por­ci­o­nat espe­ci­a­lis­tes en acrobàcia i perxa xinesa (David Can­de­lich), tra­pezi i tela (Berta Junyent) i mala­bars i equi­li­bris amb objec­tes (Mar­cel Agui­lar) a més del direc­tor glo­bal. També els han ense­nyat a moure's per l'espai amb fres­cor (Ceci­lia Cola­crai). Són artis­tes que tenen una relació amb aquest equi­pa­ment i que han apor­tat el conei­xe­ment artístic

La tro­bada entre l'ins­ti­tut Sal­vat Papas­seit i la Cen­tral del Circ va ser fortuïta. Aquesta fàbrica de cre­ació mira d'obrir-se al barri amb acci­ons soci­als. Per exem­ple, van tre­ba­llar amb un col·lec­tiu de dones grans del barri. Arran d'aquesta experiència es van ado­nar que tenien molt camí per tre­ba­llar amb els ado­les­cents. A través del conei­xe­ment es poten­ci­a­ria la con­nexió d'aquest grup (gene­ral­ment dis­tant a les arts escèniques) per incen­ti­var la curi­o­si­tat cap als pro­duc­tes cir­cen­ses. Men­tre estu­di­a­ven aquest camí, va aparèixer una pro­posta de l'IES en què els dema­nava la col·labo­ració per ela­bo­rar aquesta assig­na­tura a par­tir de tallers amb dife­rents artis­tes del circ. El pro­jecte va interes­sar a l'Obra Social La Caixa, que l'ha fet pos­si­ble. Feta la prova, es fa evi­dent la volun­tat de con­ti­nuar el pro­jecte, tot i que forçosa­ment caldrà tro­bar noves vies de finançament.

Jorge Albu­erne remarca les bon­dats del circ. I és que tot i que avui se sim­pli­fi­qui les arts del circ com un procés cre­a­tiu que ha d'interes­sar a un públic (com un ele­ment més de la indústria cul­tu­ral), aquesta dis­ci­plina “obre una porta a altres mane­res d'enten­dre l'apre­nen­tatge, al tre­ball en grup”. Per Albu­erne, un artista madur amb car­rera per enda­vant, “el circ és una filo­so­fia de vida que afecta com et mous pel món, com interac­tues amb el teu entorn”. El circ té implícita, segons Albu­erne, “una for­mació humanística”. Avui els alum­nes fan el bateig artístic.