Art

art

xavier castillón

La música convertida en matèria

L'escultor Manel Palahí estrena avui l'Auditori de Girona com a espai d'art amb ‘Partitures de ferro'

M
Manel Palahí celebra 20 anys de dedicació a l'escultura amb l'exposició ‘Partitures de ferro‘, que el conseller Mascarell inaugurarà avui a l'Auditori de Girona, convertit així en nou espai d'art de la ciutat.
“La música és la forma més sublim d'hipnosi”, afirma Manel Palahí

Manel Palahí és un melòman confés i està con­vençut que “la música va més enllà del mer entre­te­ni­ment i del món estètic, ja que ens per­met endin­sar-nos en la con­tem­plació, el repòs i la calma: és la forma més sublim d'hip­nosi”. Ell, que entén l'art en gene­ral com “un refugi i un espai de recom­po­sició”, toca també el cla­ri­net. “Igual que amb l'escul­tura m'hi he posat de gran, a tocar un ins­tru­ment”. Palahí, nas­cut a Girona el 1945, va començar la seva acti­vi­tat escultòrica amb cin­quanta anys, el 1995, i des de lla­vors ha tre­ba­llat en diver­ses sèries, que ha expo­sat en dife­rents espais, sobre­tot de les comar­ques giro­ni­nes, l'última vegada als Banys Àrabs de Girona, on el 2009 va pre­sen­tar Recons­trucció, un con­cepte que uti­lit­zava per recla­mar una nova huma­ni­tat i una Cata­lu­nya renas­cuda i lliure.

Ara, Palahí ha fet coin­ci­dir les seves dues grans pas­si­ons, l'escul­tura i la música, a l'expo­sició Par­ti­tu­res de ferro, que el con­se­ller de Cul­tura, Fer­ran Mas­ca­rell, i l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, inau­gu­ra­ran aquest ves­pre al vestíbul de l'Audi­tori Palau de Con­gres­sos de Girona (19 h), on també tindrà lloc una petita actu­ació d'un quar­tet de cla­ri­nets. Aquesta mos­tra escultòrica, que es podrà visi­tar fins l'11 de gener vinent, estrena l'Audi­tori com a espai d'expo­si­ci­ons: el seu vestíbul és un espai ampli, diàfan i ben il·lumi­nat –i molt tran­si­tat, espe­ci­al­ment els dies que hi ha con­certs o con­gres­sos– que, segons Palahí, “afa­vo­reix que les escul­tu­res interactuïn molt bé amb l'entorn i entre elles”. I no cal dir que, temàtica­ment, un audi­tori és també el lloc més adi­ent per a una expo­sició com aquesta, comis­sa­ri­ada pel peri­o­dista Xevi Pla­nas –col·labo­ra­dor d'El Punt Avui i amb una llarga experiència en el peri­o­disme musi­cal–, que segons Palahí, “m'ha asses­so­rat en la selecció d'obres i en altres aspec­tes orga­nit­za­tius, i ha hagut de fre­nar, de vega­des, l'entu­si­asme de l'artista”. Palahí també des­taca el paper que ha tin­gut en l'inte­ri­o­risme i la gràfica de l'expo­sició i el dis­seny del catàleg la seva filla Maria. Per rea­lit­zar les peces que inte­gren l'expo­sició, l'escul­tor ha tre­ba­llat amb els tècnics dels tallers Pérez-Rafart de Sarrià de Ter, espe­ci­a­lit­zats en cons­truc­ci­ons metàl·liques, i de la fone­ria Buxadé de Banyo­les, man­te­nint amb tots ells una col·labo­ració molt estreta i ins­pi­ra­dora: “L'artesà es con­ver­teix en còmplice de les idees de bom­ber, les il·lusi­ons i l'entu­si­asme de l'artista”, afirma Palahí.

L'expo­sició Par­ti­tu­res de ferro inclou una vin­tena d'escul­tu­res, selec­ci­o­na­des entre un total de qua­ranta-cinc obres de temàtica musi­cal que Palahí va crear majo­ritària­ment entre els anys 2011 i 2012, tot i que també n'hi ha alguna del 2013. Són escul­tu­res rea­lit­za­des amb ferro cor­ten i bronze, però també amb fer­ros vells i “dei­xa­lles indus­tri­als i de la soci­e­tat en gene­ral que intento dig­ni­fi­car amb la mirada i el pen­sa­ment diver­gent del cre­a­dor”.

Palahí ha creat una sèrie d'obres que s'ins­pi­ren molt lliu­re­ment en el món de la música, algu­nes d'una manera més evi­dent que altres, però sem­pre amb una gran poten­cial al·legòric i poètic, fins i tot amb una mica de sen­tit de l'humor. “M'he ins­pi­rat en diver­sos ins­tru­ments, però també en con­cep­tes i vivències al vol­tant de la música. Cada peça és una petita reflexió i el títol entra a for­mar part de l'estruc­tura de l'objecte, de vega­des com a punt de par­tida i en altres casos com una certa con­clusió”, explica l'escul­tor, que fa també tota una reflexió sobre el con­cepte par­ti­tura que titula l'expo­sició: “Par­ti­tura és una paraula molt maca que pot tenir dife­rents sen­tits: pot refe­rir-se a una part que va cap a un tot, del qual l'espec­ta­dor en fa la visió total o, com ho expressa Nietz­sche: «El sen­tit del meu obrar és que jo ima­gini com a poeta i recom­pon­gui allò que és frag­ment i enigma i hor­ri­ble atzar». Par­ti­tura també sug­ge­reix la idea de part, de parir, d'arrels, però pot ser també com el punt de par­tida d'un viatge.”

Una de les obres de l'expo­sició es titula també Par­ti­tura i va acom­pa­nyada, com totes, d'una petita glossa: “Tre­sor d'enginy musi­cal i monu­ment del gaudi que ens deixa la banda sonora dels segles.” Altres obres es titu­len La lira del cel, Cla­vi­cardi (“El cor (càrdio) de la melo­dia. Un esquema que vol per­du­rar”), Vio­lon­veu, Sol sos­tin­gut, Vers el cos­mos sonor, Wag­ne­ri­ana, Solista, Concòrdia, Volcà sonor, Rit­mes, Acords i Poli­fo­nia. Palahí ha com­ple­tat l'expo­sició amb alguns ins­tru­ments tra­di­ci­o­nals de dife­rents cul­tu­res, com ara un tam-tam, un gong, un xilòfon i unes esque­lles, perquè els puguin fer sonar els nens i nenes que par­ti­ci­pin a les visi­tes esco­lars a l'expo­sició. La mos­tra també inclourà altres acti­vi­tats paral·leles, el dis­sabte 13 de desem­bre a l'Audi­tori, on tindrà lloc el debat Escul­tura i música, amb Antoni Batista, Manel Palahí i Xevi Pla­nas (17.30 h), i, tot seguit, s'ha pro­gra­mat el con­cert El secret del silenci (19 h), a càrrec de Xevi Compte (bols tibe­tans, cants d'harmònics, mono­cordi i piano) i Anna Costa (vio­lon­cel).

El catàleg de l'expo­sició s'obre amb una pre­sen­tació de l'alcalde i con­ti­nua amb una con­versa entre Pla­nas i Palahí (“La música trans­cen­deix el llen­guatge. L'ajuda a modu­lar les emo­ci­ons”, diu l'artista) i dos tex­tos, d'Antoni Batista (La música sòlida) i Glòria Bosch (Res­sonàncies en un món des­a­fi­nat), que acaba així: “La música és movi­ment, un viatge obert des de la par­ti­tura, des del ras­tre, des del palimpsest... Com les escul­tu­res de Palahí ens con­du­ei­xen cap a una essència sense divi­si­ons.” A par­tir d'ara, Palahí con­ti­nuarà tre­ba­llant escol­tant a l'inte­rior del seu cap la setena sim­fo­nia de Mah­ler, però té altres pro­jec­tes en pers­pec­tiva: una sèrie sobre el tea­tre i una altra, Les altres mari­nes, amb una pers­pec­tiva dife­rent del món marí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.