“Apoquit” i “abaixat”

En el pròleg del Lli­bre de con­tem­plació en Déu, Ramon Llull va con­fes­sar que “per natura” era “apo­quit” (esqui­fit) i “abai­xat” (baix). Set segles més tard ho va demos­trar l'estudi pale­o­pa­tològic que va fer Bar­to­lomé Nadal sobre les res­tes òssies que hi havia a la tomba de Ramon Llull, a l'església de Sant Fran­cesc, de Palma: el geni mallorquí feia només 161 cm d'alçada. Cap indi­cació escrita no con­tra­diu que, a més a més, era calb. Ja ho devia ser de ben jove, perquè algu­nes de les dotze famo­ses mini­a­tu­res del Bre­vi­cu­lum, que il·lus­tren la vida de Llull, mos­tren una calba gene­rosa en el cap del pare de la llen­gua cata­lana.

Els lul·lis­tes matei­xos dedi­quen a Ramon Llull aquest sin­tagma de la pater­ni­tat lingüística. Ser el pare de la llen­gua vol dir que va escriure 34 obres en llatí i català i 17 obres només en català (i tota la resta, 222 obres, només en llatí), però que és gràcies al fet que uti­litzés el català en alguns tex­tos que la nos­tra llen­gua va fer un salt de qua­li­tat. Durant la pre­sen­tació del pro­jecte edi­to­rial Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba i Var­neda, que va tenir lloc fa quinze dies a la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya, l'eru­dit Fer­nando Domínguez Reboi­ras va expli­car que la prosa de Llull no és arcaica sinó fluida. “Tan­ma­teix, Llull no és un escrip­tor popu­lar: s'adreçava als llecs, sí, però de manera culta i refi­nada.” Ho podríem veure en molts pas­sat­ges. En trio un que explica què se sent quan la per­sona passa dels 40 anys, que és l'edat apro­xi­mada que tenia Llull quan va escriure Lli­bre de con­tem­plació en Déu: “De qua­ranta anys a amunt, comença hom a decli­nar i a enve­llir i a tor­nar el cos a la terra. On, enaixí com veiem, Senyor, que pujam per joven­tut, enaixí veiem que caiem per vellesa i que ens bai­xam per vellesa.” És clar que els tex­tos més potents de Llull no són pas els que, de pas­sada, expo­sen refle­xi­ons vitals sinó els que, en essència, expli­quen les “vir­tuts essen­ci­als”. Llull va ser el pri­mer a for­ma­lit­zar el rao­na­ment com­bi­na­tori d'una manera gai­rebé digi­tal. Els lul·lis­tes afir­men que Llull és el pare del pri­mer ordi­na­dor.