Cinema Actualitat

Mostra

Bernat Salvà

Les revolucions silencioses del Marroc

Un cinema modern que “parla de l'emergència de l'individu a les societats del sud”. Així descriu Driss el-Yazami els títols del cicle Després de Tànger: cinema marroquí i drets humans, que es poden veure fins al 23 de gener a la Filmoteca de Catalunya. Una selecció de 13 films (vuit de llargs i cinc de curts), produïts entre el 2003 i el 2013, que es reparteixen en deu sessions i que ofereixen una àmplia panoràmica de la societat marroquina i la situació dels drets humans al país. Molts dels directors presentaran personalment les seves pel·lícules.

Driss el-Yazami, president del Consell Nacional dels Drets Humans del Marroc, explica en una entrevista a aquest diari que els espectadors hi trobaran pel·lícules fetes per directors i directores “que representen el dinamisme cultural marroquí i que parlen de problemàtiques molt actuals que afecten la nostra societat: les relacions entre les famílies o el debat sobre el nostre passat, sobretot els anys 60 i 70, en què hi va haver crisis polítiques i violacions dels drets humans.” Driss el-Yazami insisteix que, malgrat els prejudicis que puguem tenir, “és un cinema modern perquè parla dels problemes de l'individu; quan es parla del sud de la Mediterrània, sovint es pensa en masses, en els àrabs, els musulmans... com si no hi hagués individus amb la seva subjectivitat”.

El Marroc té la tercera indústria cinematogràfica d'Àfrica, després d'Egipte i Sud-àfrica. S'hi produeixen uns 25 llargmetratges de ficció a l'any, amb el suport de l'estat. El-Arbi el-Harti, codirector del cicle juntament amb David Castillo, diu que és un cinema “que fa una reflexió ètica sobre les asimetries socials i polítiques, que formen part de la pròpia memòria marroquina”. “Això és molt nou –hi afegeix–, i ha estat possible perquè ha aparegut una generació de realitzadors joves, que gairebé tots han fet l'aprenentatge fora del Marroc. Amb l'apertura democràtica del país van tornar, i ho van fer amb la mirada neta, i sense complexos, lliure. Probablement els que hem viscut al Marroc estem més contaminats. Tenen una sensibilitat i una mirada desproveïdes de tabús.”

Política, desigualtats, llibertat

Les temàtiques varien molt. Nos lieux interdits (Leila Kilani, 2008), i Les héros de l'inconnu (Hassan Kher i Ali Bousaoual, 2012) “parlen de grans crisis polítiques que ha viscut el país”, diu Driss el-Yazami. Les yeux secs (Narjiss Nejjar, 2003) tracta “de l'emergència de la dona a la nostra societat; hi ha una revolució silenciosa que està passant ara mateix, mutacions socials profundes, i una de les més importants és l'emergència de la dona”.

Altres temes que tracten són l'amor, la llibertat sexual, la discapacitat... El-Arbi el-Harti, conegut escriptor, hispanista i president de l'Associació per a l'Acció Intercultural Universitària Ciutadana, opina que aquests temes “no ens afecten, a nosaltres els marroquins, afecten tot el món”. “És una reivindicació universal, que ha estat assumida pels cineastes marroquins, i els han promogut i divulgat, no perquè el Consell Nacional pels Drets Humans del Marroc ho digui, ha sorgit d'ells mateixos, perquè hi ha un projecte comú de país per tirar endavant.”

Una batalla universal
Parlant de drets humans, és inevitable la referència a l'atac a Charlie Hebdo. Driss el-Yazami era amic d'una de les víctimes. “La batalla pels drets de l'home i per la llibertat d'expressió és una batalla universal”, diu, i assegura que el Marroc va quedar “en estat de xoc” per l'atemptat. “Amb els seus canvis polítics, el Marroc ha intentat deixar un lloc als partits de l'islam polític, prefereixo aquest terme al de fonamentalisme –comenta–. El cap de govern del Marroc actual forma part d'un d'aquests partits. Creiem que hi pot haver una evolució pacífica, una democratització progressiva, i cal integrar a la societat els subjectes polítics que apel·len a l'islam.” “Hi ha coses en les quals no estem d'acord –hi afegeix–. L'important és discutir de manera pacífica i reformar sense imposar un punt de vista a tota la societat. Quan s'intenta imposar és quan esclaten les guerres que podem veure en alguns països de la regió.”
Després de Tànger: cinema marroquí i drets humans
Cicle a la Filmoteca de Catalunya Dates: fins al 23 de gener Programació completa: www.filmoteca.cat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona