Gran reflexions en grans paratges

Fidels a l'espe­rit edi­to­rial que tenien en publi­car l'any 2000 els pri­mers títols –Las ciu­da­des blan­cas, de Joseph Roth, i Verde agua, de Marisa Madi­eri–, Minúscula con­ti­nua apos­tant per lli­bres de qua­li­tat sense estridències comer­ci­als sig­nats per una nòmina d'autors real­ment selecta.

Les pla­nes, de Gerald Mur­nane, és el novè títol de la col·lecció Micro­cli­mes, que de les cinc que publi­quen és la dedi­cada a les tra­duc­ci­ons al català de nar­ra­tiva i assaig. En aquest cas una tra­ducció de Marta Hernández Piber­nat que ha dut a terme una feina impe­ca­ble, com és habi­tual en ella.

Tot i que Minúscula té més tirada per la cul­tura euro­pea, sovint també publi­quen obres d'autors que com­plei­xen el requi­sit de des­xi­frar amb sen­si­bi­li­tat i per­so­na­li­tat el signe dels temps. Aquest és el cas de Les pla­nes, con­si­de­rat un clàssic de la lite­ra­tura aus­tra­li­ana que Gerald Mur­nane (Mel­bourne, 1939) va publi­car el 1982. Autor inno­va­dor que amb només onze títols ha rebut els prin­ci­pals pre­mis de les lle­tres aus­tra­li­a­nes, la seva obra és difícil de clas­si­fi­car perquè se sol moure entre l'auto­bi­o­gra­fia, la ficció i l'assaig. A Les pla­nes, amb l'excusa de nar­rar les vivències d'un jove cine­asta que viatja per les zones inte­ri­ors del con­ti­nent per docu­men­tar-se per a un guió i que queda atra­pat durant més de deu anys en els parat­ges immen­sos i les cir­cumstàncies dels pocs habi­tants, Mur­nane ens mos­tra un seguit de refle­xi­ons sobre l'art i l'estètica, el ter­ri­tori, el pas del temps i la força de la lite­ra­tura.

Amb un estil net de lec­tura però com­plex de con­tin­gut i una agra­da­ble sor­ne­gue­ria de fons, Mur­nane traça unes línies mes­tres que lluny de deli­mi­tar un món tan­cat ens l'obre cap a la uni­ver­sa­li­tat. “Els herois dels homes de les pla­nes, en la vida i en l'art, eren com l'home que cada tarda durant trenta anys tor­nava a casa, una casa cor­rent amb gespa ben cui­dada i uns arbus­tos lànguids, i que tard de la nit s'asseia a deci­dir l'iti­ne­rari del viatge que podria haver fet durant trenta anys només per arri­bar al lloc on ara seia.”