Opinió

trobada de novel·la negra de Barcelona

jaume vidal

Color, blanc i molt negre

Sovint les planes dels millors còmics de la història s'han tacat de sang: vermell sobre negre a les vinyetes

La historieta aviat va trobar el camí del relat sagnant i amb enigma ocult

El còmic, com el seu nom indica també en anglès, prové del con­cepte humorístic del seu con­tin­gut. Vinye­tes que apa­rei­xien diària­ment a la premsa amb l'intenció de pro­vo­car un som­riure al lec­tor. I alhora aju­dar a fami­li­a­rit­zar-se amb l'idi­oma als mili­ons d'emi­grants que arri­ba­ven als Estats Units cap a l'any 1895, data fun­da­ci­o­nal que marca el nai­xe­ment del còmic en aparèixer Yellow Kid, pri­mer heroi de la his­to­ri­eta, que por­tava una cami­sola groga. Però del groc es va pas­sar aviat al negre sota la influència de la lite­ra­tura pulp amb publi­ca­ci­ons com Black Mask, on publi­cava Das­hi­ell Ham­mett, l'autor d'El falcó maltès. Ham­mett també va ser guio­nista de còmic i als anys trenta va crear Agent secret X-9, dibui­xat per un dels clàssics del còmic ame­ricà: Àlex Ray­mond. La sèrie va obte­nir molta popu­la­ri­tat i sem­bla ser que l'FBI va inter­ro­gar Hamm­met per dema­nar-li d'on havia obtin­gut la infor­mació, ja que la seva inven­tiva tenia paral·lelis­mes amb casos reals sota secret.

Aquesta his­to­ri­eta era la res­posta a una de les grans obres clàssi­ques del còmic negre de tots els temps: Dick Tracy, de Ches­ter Gould, cre­ada el 1931. El pro­ta­go­nista era un poli­cia impla­ca­ble con­tra la delinqüència. El bé i el mal en estat pur, per això els gàngs­ters eren repre­sen­tats per Gould amb cos­sos defor­mats. El per­so­natge ha estat por­tat el cinema. La més cone­guda adap­tació és la que va diri­gir i pro­ta­go­nit­zar War­ren Beatty amb la par­ti­ci­pació de Madonna. Beatty va inten­tar repro­duir en la pan­ta­lla els colors inten­sos de les tires domi­ni­cals de la sèrie, però va ser en el fort con­trast del blanc i negre de les tires diàries on Dick Tracy va expres­sar tota la inten­si­tat del gènere. El millor hereu inter­na­ci­o­nal de Gould ha estat el català Martí, que va començar a publi­car Taxista a les pla­nes d'El Víbora. El jus­ti­cier de Martí és un taxista molt de dre­tes que es mou en ambi­ents sòrdids. Un geni no reco­ne­gut.

Però si hem de par­lar dels cata­lans de sèrie negra més inter­na­ci­o­nals i con­tun­dents hem de citar el guio­nista Enri­que Sánchez Abulí i el dibui­xant Jordi Ber­net, autors deTor­pedo, històries sag­nants pro­ta­go­nit­za­des per un assassí a sou, però amb un gran com­po­nent d'humor cínic

D'humor molt més sor­ne­guer amb un cert toc paròdic, si no fos pel pate­tisme del per­so­natge, ens tro­bem amb Manuel Mon­tano de Fer­nando de Luna i el dibui­xant gallec Migue­lanxo Prado. El per­so­natge va néixer d'uns relats radiofònics i vin­dria a ser com una mena de Woody Allen inten­tant emu­lar Humph­rey Bogart pel que fa a la inves­ti­gació de casos delic­tius. També en clau de sèrie negra, però amb cro­ma­tisme més llam­pant, es tro­ben les aven­tu­res del detec­tiu John Black­sad, pro­ta­go­nista d'una sèrie de Díaz Cana­les i Guar­nido que ha tri­om­fat inter­na­ci­o­nal­ment i que té pro­ta­go­nis­tes ani­mals antro­po­morfs.

En la tra­dició clàssica però des de la visió con­tem­porània, als anys setanta els argen­tins Car­los Sam­payo, guio­nista, i José Muñoz, autor dels dibui­xos, van crear el detec­tiu Alack Sin­ner, pro­to­tip de l'inves­ti­ga­dor per­de­dor, cínic, dur, però amb un trans­fons ple­na­ment romàntic. La seva qua­li­tat va més enllà d'uns dibui­xos en una vinyeta i un bon relat, als seus epi­so­dis es res­pira olor de tabac en un ambi­ent res­clo­sit i s'escol­ten notes de temes jazzístics. Alack Sin­ner és un directe hereu de dos refe­rents de la inves­ti­gació cri­mi­nal, però sense el cantó sal­vatge del detec­tiu nova­iorquès de Muñoz i Sam­payo: Rip Kirby i Spi­rit. Rip Kirby és el detec­tiu dandi i culte, té un major­dom ano­me­nat Des­mond que havia estat cri­mi­nal i que l'ajuda en els seus casos i en la feina domèstica. Rip Kirby juga al golf, és intel·ligent, seduc­tor i atrac­tiu, tot i que són les dones les qui li van dar­rere, i fuma en pipa com a un ele­ment de referència dels més grans inves­ti­ga­dors del món de la ficció. Però, a més de l'atrac­tiu del per­so­natge, el gran valor de la sèrie és la qua­li­tat del seu autor: Àlex Ray­mond, que va morir pre­ma­tu­ra­ment en un acci­dent d'automòbil el 1956. Alex Ray­mond conduïa un Cor­vette al cos­tat del seu amic Stan Drake, que va sor­tir amb vida del acci­dent. Drake, també autor de còmic, és cone­gut per la cèlebre sèrie Juli­eta Jones.

I dins d'aquest peri­ple pels inves­ti­ga­dors cri­mi­nals cal incloure-hi The Spi­rit, de Will Eis­ner. La gran arma que té per llui­tar con­tra el crim és que els delinqüents des­co­nei­xent la seva veri­ta­ble per­so­na­li­tat, que amaga amb un antifaç. Spi­rit és Denny Colt, a qui es creu mort. Només saben de la seva existència la seva pro­mesa i el seu pare, el comis­sari Dolan. Tot i tenir un cert toc humorístic, i en cert moments de comèdia, algu­nes històries tèrbo­les i el trac­ta­ment de la llum que es fa a les vinye­tes l'empa­ren­ten amb el millor cinema de gènere de l'època dau­rada de les pel·lícules de gàngs­ters.

Silenci, parlen els experts
Tot i que s'inspiren en la realitat, els crims de BCNegra són de tinta i paper i utilitzen la paraula com a arma. Només la paraula? Uns quants especialistes en el tema ens demostraran que també es poden cometre delictes utilitzant tinta xinesa i convertint en imatges les fantasies criminals dels autors. I els especialistes són: Pepe Gálvez, guionista i crític de còmic; Josep Rom, vicedegà de Blanquerna-URL; Juan Sasturain, escriptor, periodista i guionista de còmic; i Jaume Vidal, periodista, cap de Cultura i Espectacles d'El Punt Avui. Els modera Octavi Botana, editor de la col·lecció de novel·la gràfica Sapristi, de Rocaeditorial.
Negra i dibuixada. Còmic i novel·la gràfica al relat criminal
Lloc: Auditori de la Facultat de Blanquerna - Universitat Ramon Llull (Valldonzella, 12) Data: Dijous 5, 12.30 h
Entre el gris i el sèpia
Als anys quaranta, cinquanta i seixanta hi havia mancances gairebé de tot, fins i tot de paper i tinta, però no d'imaginació ni d'ofici. Els González, Martínez i Gallardo eren substituïts per noms d'evocacions exòtiques. I el color explotava a les portades, tot i que la realitat encara fos grisa, i les fotografies, de color sèpia. Presenten l'exposició Joaquim Noguero (comissari) i Paco Camarasa (llibreter).
Cobertes de color en un temps gris
Lloc: Biblioteca J. Fuster (plaça Lesseps, 20) Data: Divendres 30, 18 h. Fins al 18 de març
Portes obertes al MNAC
Taula rodona per parlar de Carles Casagemas i Juli Vallmitjana, com a pintors i escriptors, i de Francisco Madrid, com a periodista, vinculats a la crònica dels baixos fons de Barcelona. La mostra Casagemas. L'artista sota el mite ofereix escenes inquietants de figures femenines, que contrasten amb la iconografia del lumpen i els bordells. Hi participen: Dani el Rojo (escriptor, exatracador de bancs), Jordi Solé (escriptor i periodista) i Eduard Vallès (comissari de l'exposició). Modera: Josep Miquel Faura.
Baixos fons
Lloc: Museu Nacional d'Art de Catalunya Data: Diumenge 1, 12 h
La mort més freda
Exposició d'originals de la novel·la gràfica La princesa de hielo, que signen Léonie Bischoff i Olivier Bocquet i que es basa en la novel·la de Camilla Läckberg. La trama mostra una jove escriptora que torna al seu poble natal i descobreix que una amiga seva s'ha suïcidat... o l'han assassinat.
La princesa de hielo
Lloc: Casa del Llibre (Rambla de Catalunya, 37) Data: Fins al 7 de febrer (de 9.30 a 21.30 h)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.