cultura

El mestre iranià

La Filmoteca dedica un cicle al reconegut cineasta Abbas Kiarostami, que ofereix un taller i una classe magistral a Barcelona

“Una part important de la innocència d'aquests nens ve del fet que no coneixien el cinema, actuaven de manera natural”, va explicar Abbas Kiarostami abans-d'ahir a la nit, a la sala gran de la Filmoteca de Catalunya, plena a vessar, després de la projecció de la pel·lícula que el va donar a conèixer internacionalment el 1987, ¿Dónde está la casa de mi amigo?, Lleopard d'Or de Locarno. “A Bertolucci li va agradar molt la pel·lícula –va afegir-hi–, i em deia que tenia sort que al meu país hi hagués ambients tan innocents, que a Itàlia ja feia temps que no existien. Actualment ja quasi no n'hi ha tampoc a l'Iran.”

Han passat 27 anys des que Abbas Kiarostami va rodar aquesta història d'un nen de vuit anys entossudit a tornar el quadern de deures a un company de classe perquè el mestre no el castigui. 27 anys durant els quals el cinema i la televisió han arribat als llocs més recòndits de l'Iran, i les pel·lícules de Kiarostami, abanderat d'una de les cinematografies més prestigioses i respectades del món, han obtingut premis als grans festivals, amb Palma d'Or de Canes inclosa per El sabor de las cerezas (1997). La Filmoteca li dedica fins al 31 de març un cicle d'onze llargmetratges, inclosos els dos esmentats i títols com Close-Up (1990), A través de los olivos (1994) i Copie conforme (2010), amb Juliette Binoche. A més, aquests dies ofereix un taller a Barcelona organitzat per Black Factory Cinema, i demà passat impartirà una classe magistral amb José Luis Guerin.

Amb les seves imprescindibles ulleres fosques, dimarts al vespre es va mostrar sorprès per la quantitat de públic: “Confesso que mai no havia vist una sala tan gran plena. Fins i tot quan vaig a filmoteques més petites la meitat de la sala està buida.” I hi va afegir, més irònic que modest: “Espero que la meva obra encara sigui suportable després de 27 anys.”

“Crec que els grans mestres del cinema tenen problemes per rodar amb nens i animals perquè els agrada tenir-ho tot sota control, i són incontrolables”, va dir, quan li van preguntar per les dificultats de filmar ¿Dónde está la casa de mi amigo? “Animals i nens tenen una cosa en comú: si són ells mateixos, ho fan molt bé, però no pots treure altres personatges d'ells.”

Durant una hora de col·loqui, Kiarostami també va expressar la seva preferència per equips de rodatge petits, “d'un màxim de vint persones”. “Si hi ha molta gent, m'espanta; així el pressupost baixa i els productors mai perden diners amb nosaltres.” “Per això puc fer les pel·lícules que em vénen de gust”, va afegir-hi. Sobre el fet de no rodar a l'Iran, es va mostrar críptic: “M'interessa treballar en llocs i ambients nous, però això només té una part de la culpa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona