Llibres

novel·la

jordi capdevila

Radiografia de la societat actual

Una dona que pas­seja per la platja de Bar­ce­lona cau exhausta, des­ma­iada. Un avís telefònic enge­garà una ambulància que la tras­lla­darà a l'hos­pi­tal de Sant Pau. La dona incons­ci­ent no porta docu­men­tació, ni joies, ni cap objecte. Només du uns tatu­at­ges als peus amb molts noms estranys. D'entrada, ningú la coneix. Però sí que la iden­ti­fica, no sense dub­tes, la infer­mera Cèlia, la pro­ta­go­nista prin­ci­pal del relat: “Era impos­si­ble que fos ella, feia vint-i-cinc anys que la Mar­tina Cons­tants havia des­a­pa­re­gut sota les aigües del canal de la Mànega.” Ofi­ci­al­ment era morta, des­a­pa­re­guda en un nau­fragi.

Tar­darà molt temps a reco­brar el conei­xe­ment, la Mar­tina. El sufi­ci­ent perquè la Cèlia recordi l'amis­tat pro­funda i sen­tida que hi havia entre elles dues i la Nora, quan encara eren ado­les­cents. Totes tres tenien la dèria d'estu­diar infer­me­ria. Una obsessió que les va por­tar a pas­se­jar en una nit plu­josa pels jar­dins de l'hos­pi­tal de Sant Pau on va des­a­parèixer la Mar­tina mis­te­ri­o­sa­ment. I amb ella es van fon­dre els sen­ti­ments que les unien.

En una trama d'anar i venir en el temps dins d'un tren­ca­clos­ques ple de mis­te­ris i men­ti­des, amb els pro­ble­mes afe­gits per la lenta recu­pe­ració de la morta que apa­reix viva, es va desen­vo­lu­pant el relat. I no serà pre­ci­sa­ment la Mar­tina, amb amnèsia total, sinó la Nora, la que es des­plaçarà a ter­res llu­nya­nes per començar a tro­bar les pet­ja­des d'aquells anys mis­te­ri­o­sos i sor­pre­nents.

Un temps que també ser­veix per ficar-se fins al moll de l'os dins d'un altre esce­nari intri­gant: l'hos­pi­tal de Sant Pau. Relats d'intriga, de ver­go­nya, d'humi­li­a­ci­ons pro­fes­si­o­nals, però també de dig­ni­tat que es desen­vo­lupa ja en un edi­fici nou i amb poca ànima. Allà tro­ba­rem la veu invi­si­ble de les infer­me­res que hi tre­ba­llen dia i nit i que ofe­rei­xen gene­ro­sa­ment benes­tar i ale­gria als malalts, mal­grat les bai­xa­des de sous i l'aug­ment de feina. L'hos­pi­tal també serà esce­nari d'una revolta de la joven­tut bar­ce­lo­nina que dorm cada nit dalt d'arbres bar­ce­lo­nins, seguint la pet­jada d'Italo Cal­vino a El baró ram­pant. I amb pro­ta­go­nis­tes entra­nya­bles com la mare de la Cèlia, també infer­mera però jubi­lada, l'exem­ple de la sen­sa­tesa davant d'esde­ve­ni­ment ines­pe­rats.

Novel·la de pas­si­ons: per la pro­fessió d'infer­me­ria, per l'hos­pi­tal de Sant Pau, pels lli­bres, per la denúncia de les reta­lla­des sanitàries, per la revo­lució juve­nil ges­tada el 15-M, per l'amis­tat, per la vida. Resul­tat: un bon cop de puny al cor de la soci­e­tat actual. Històries ben encai­xa­des per for­mar una nar­ració homogènia, aco­lo­ri­des amb un llen­guatge clar, diàfan, que si es llegís en veu alta pene­tra­ria més per l'oïda que amb els ulls. Una melo­dia que se segueix harmònica­ment, mal­grat els con­ti­nus can­vis nar­ra­tius d'esce­na­ris i per­so­nat­ges. Una vir­tut que és deguda a la pro­fessió de guio­nista de Gisela Pou, i que ha dei­xat pet­jada en sèries emblemàtiques com La Riera, Vent­delplà, El cor de la ciu­tat i Isa­bel.

Una novel·la atrac­tiva, que fa una radi­o­gra­fia glo­bal de la soci­e­tat actual ben directa i sense con­ces­si­ons. L'escrip­tora i guio­nista ja havia publi­cat les novel·les Soroll de fons (1989), Sense la mare ( 2008) i El silenci de les vinyes (2011).

La veu invisible
Gisela Pou
Editorial: Columna Barcelona, 2015 Pàgines: 496 Preu: 19,90 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.