Mor Teresa Rebull
Vivia a Banyuls de la Marenda, a la Catalunya del Nord, i tenia 95 anys. Va començar a cantar als 50 anys i se la considerava “l'àvia de la Cançó”
Desenganyada amb el PSC i amb els socialistes francesos pel “poc respecte de la catalanitat”
La cantant i pintora Teresa Rebull va morir ahir a l'edat de 95 anys a la Catalunya del Nord. Residia a Banyuls de la Marenda des l'any 1973. Militant del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) a partir del 1936, va exiliar-se a l'Estat francès passant per Prats de Molló amb el seu marit Pep Rebull durant la retirada del 39. Després de viure a París durant molts anys (on va conèixer Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Georges Brassens i Albert Camus), s'establí a la Catalunya del Nord, un cop iniciada la seva carrera de cantant a l'edat de 50 anys. Va participar en el moviment de la Nova Cançó des les comarques catalanes sota administració francesa. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha expressat el seu condol recordant “el seu caràcter combatiu i la riquesa de la seva aportació a la nova cançó”. La primera actuació pública fou el febrer del 1969 a la Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya) amb Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra. Amb Llach –a qui va aixoplugar a París– va establir una forta amistat que ha durat fins ara. Va publicar una desena de discos amb poemes de Joan Salvat-Papasseit, Josep Sebastià Pons, Maria Mercè Marçal, Jordi Pere Cerdà i Miquel Martí Pol, entre d'altres. L'any 1977 obtingué uns dels màxims reconeixements musicals a l'Estat francès, el de l'Académie Charles Cros, pel seu disc de poemes musicats de Salvat-Papasseit Mester d'amor. Sempre va refusar les propostes de cantar també en francès.
Militant socialista
Coneguda també coma “l'àvia de la Cançó”, va ser militant socialista des la fi del franquisme. Els darrers anys, però, s'havia manifestat desenganyada amb el PSC i amb “la manca de respecte” dels socialistes francesos amb la catalanitat. L'any 2012 va adreçar una carta al president francès François Hollande per demanar-li d'actuar a favor del català. Presentant-se com a “membre du Parti Socialiste Catalan”, Rebull reclamava, un “lliure ensenyament” de la llengua a la Catalunya del Nord i recordava que va “cantar en català per François Mitterand al 1981.” A Ceret (Vallespir) va participar l'any passat en l'acte Signa un vot per la independència.
Creu de Sant Jordi
El 1992 se li va concedir la Creu de Sant Jordi i l'any 2006 Òmnium va organitzar un concert en honor seu al Palau de la Música Catalana de Barcelona en què hi van participar, entre d'altres, Llach, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Blues de Picolat, Josep Tero i Gerard Jacquet. El 2007 obtingué el Premi Memorial Francesc Macià per la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes. L'any 1999 va publicar l'autobiografia Tot cantant (Columna Edicions) i en francès En Chantant (Editions Balzac). El darrer acte públic on va aparèixer va ser a la Jonquera, als porxos de Can Laporta, el dia 13 d'abril, on presentava les seves pintures. Una exposició prevista fins al dia 30 d'aquest mes d'abril.
