cultura

Joaquim Vidal i Pere Vilà, un nou tàndem novel·lístic

Han publicat ‘La llum a través del vitrall', una història ambientada a Sant Gregori en els anys seixanta, amb vocació universal i atemporal

Es presentarà demà a la Fundació Valvi de Girona

L'empre­sari Joa­quim Vidal (Sant Gre­gori, 1947) i el cine­asta Pere Vilà (Girona, 1975) han escrit una novel·la a qua­tre mans, La llum a través del vitrall, publi­cada per Cur­bet Edi­ci­ons , que es pre­sen­tarà demà a la Fun­dació Valvi de Girona (20 h), en un acte conduït per Gui­llem Ter­ri­bas. Aquest és el sisè lli­bre de Joa­quim Vidal –pro­pi­e­tari de Valvi i pre­si­dent del grup edi­tor d'El Punt Avui– i la seva ter­cera novel·la, després d'El peatge (2009), coes­crita amb Josep Valls, i Un mosso amb ànima de capellà (2014). Per a Vilà és la pri­mera novel·la edi­tada, no la pri­mera escrita, i ja havia publi­cat alguns con­tes i relats breus.

Vidal i Vilà es conei­xen des de fa anys, però la seva relació cre­a­tiva es va inten­si­fi­car arran del rodatge de la pel·lícula L'artèria invi­si­ble, diri­gida per Pere Vilà i basada en El peatge. La pel·lícula, ja aca­bada, entrarà pro­pe­ra­ment en el cir­cuit de fes­ti­vals.

“Fa tres o qua­tre anys que tenia la idea de La llum a través del vitrall al cap. Ja havia començat a escriure tota una sèrie de coses i la tenia força avançada en el moment que vam començar a tre­ba­llar-hi ple­gats. En Pere i jo tenim dos caràcters dife­rents, però ens com­ple­men­tem molt bé, i crec que ell ha apor­tat mol­tes coses al lli­bre que l'han enri­quit”, explica Joa­quim Vidal. Com a direc­tor de cinema, Vilà està molt acos­tu­mat a tre­ba­llar en equip: “No he cre­gut mai en el tre­ball d'una per­sona sola. En el rodatge d'una pel·lícula hi ha tot un equip i, com a direc­tor, has de saber dele­gar i enten­dre que l'altra gent també hi pot apor­tar mol­tes coses.”

Amb aquest espe­rit d'equip, Joa­quim Vidal i Pere Vilà han escrit una història que té lloc a Sant Gre­gori a finals dels anys sei­xanta, “però que podria haver pas­sat en qual­se­vol lloc de Cata­lu­nya i del món, perquè parla bàsica­ment de rela­ci­ons huma­nes i de sen­ti­ments que són uni­ver­sals.”

La novel·la narra la història d'un mes­tre de poble i de la seva cosina: dues vides que comen­cen en paral·lel com “dues vies de tren” que, després d'un temps sense tro­bar-se i de veure tras­to­cats els seus res­pec­tius plans vitals –ell queda vidu, ella veu com l'amor de la seva vida ha que­dat trun­cat–, aca­ben cre­uant-se quan menys s'ho espe­ra­ven, per inten­tar curar les seves feri­des emo­ci­o­nals i refer les seves vides junts, a pesar de les con­ven­ci­ons soci­als i del què diran. La relació sen­ti­men­tal entre dos cosins no era una cosa ben vista en un poble petit, com ho era Sant Gre­gori l'any 1967, però un altre fet també en els mar­ges de la rígida moral pública –l'embaràs d'una ado­les­cent– “ser­veix de deto­nant per acce­le­rar el procés d'apro­pa­ment entre els dos pro­ta­go­nis­tes, que estan con­nec­tats a través del dolor, perquè tant l'un com l'altre estan tren­cats per dins.” Tots dos mos­tren la seva veu pròpia en dife­rents capítols, en els quals par­len en pri­mera per­sona, per reforçar la inten­si­tat emo­ci­o­nal.

Els autors han tin­gut molta cura a ser fidels a “la manera de sen­tir i expres­sar-se d'aquells anys”. “Els ges­tos de les per­so­nes i els fets ruti­na­ris de cada dia es per­den amb el temps, però en Joa­quim va viure a Sant Gre­gori en aque­lla època i té un conei­xe­ment directe dels ambi­ents que des­cri­vim. Quin per­cen­tatge de rea­li­tat hi ha a la novel·la? Tot, perquè estem par­lant de per­so­nes”, diu Vilà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.