Noves troballes permeten reinterpretar el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis
Caldrà excavar tota la plaça de l'església i can Bota podria convertir-se en un centre d'interpretació
-
Una imatge de la llança trobada en les excavacions fetes al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. / D.C.. -
Una imatge de les excavacions de la zona del castellum fractum al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis. / D.C.. -
Una imatge dels paraments de les dues muralles, una sitja i un tram del camí de ronda de la primera muralla, a la plaça de l'església dels Sants Metges. / D.C.
Davant els corriments de terres –d'altra banda habituals a la muntanya de Sant Julià– que amenaçaven de trencar un mur de contenció a la plaça de l'església dels Sants Metges, on es duen a terme un bon nombre d'activitats i celebracions, l'Ajuntament va decidir fer obres, sota control arqueològic, és clar, i van aparèixer els paraments d'una primera muralla, del període ibèric ple, això és el segle IV aC, amb una porta d'accés. Al juliol es van fer excavacions en aquest sector i es va trobar un tram de camí de ronda associat a la primera muralla, una segona muralla –posterior– del segle III aC i una sitja. Jordi Sagrera explica que aquesta troballa desmenteix la hipòtesi que el poblat de Sant Julià seria un «poblat barrera», i afirma que la muralla l'encerclava i que tenia una extensió aproximada de tres hectàrees, unes dimensions considerables. La troballa, a més, permet refermar-se en la convicció que el sistema de fortificació del poblat era complex i que hi ha hagut diverses muralles en el període que va del segle VI a l'I aC. Els responsables de l'excavació expliquen que en aquest sector, al costat de la muralla, s'hi pot veure part de la plataforma que sostenia un temple romà i confien a trobar-ne restes, tot i que hi ha l'evidència que part del material que va servir per construir-lo, com un bon nombre de blocs de pedra sorrenca de Taialà, es va reutilitzar per aixecar la mateixa església romànica, del segle XI.
Sagrera va explicar que les restes localitzades a la plaça de l'església estan relacionades amb les restes del poblat localitzades a redós del castellum fractum, on es treballa des de fa alguns anys, on s'ha fet la campanya d'excavació del setembre i on s'ha localitzat una punta de llança d'uns 50 centímetres de longitud, datada del segle II aC. La punta de llança, de ferro, s'ha conservat gràcies a la temperatura constant a què l'ha mantingut el subsòl i la protecció d'aquest. En aquestes excavacions s'ha arribat a nivells del segle VI aC.
Ordenar la muntanya
Narcís Casassa, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, acompanyat pel regidor de Cultura del seu consistori, Pere Pujolràs, es mostrava il·lusionat ahir pel fet que el conjunt guanya en importància, però també conscient de tots els problemes que això pot comportar. Primer, aixecar literalment la plaça, en un procés que pot durar fins a quatre anys, la qual cosa obligarà a canviar l'accés a l'església, habilitar un nou aparcament en una de les feixes propietat de l'Ajuntament i acabar de fer el trasllat dels nínxols de l'antic cementiri, que són a la zona de la sagrera, al nou. L'operació implica el risc que no s'hi trobi gaire res, però també que sigui un jaciment ric i digne de museïtzar. Casassa és partidari de buscar recursos (1% cultural), que l'Ajuntament n'hi posi i de buscar aliances amb altres administracions. L'alcalde també va apuntar la possibilitat de convertir can Bota, al costat de l'església, en un centre d'interpretació de la muntanya, que pot acabar rebent molta gent entre les visites al jaciment i l'activitat que generarà el nou centre d'art contemporani que s'està construint a la fortalesa.
