la crònica

Fèlix Millet, i el que baixa!

Tinc molta experiència. Només qua­ranta anys de direc­tor i deu més d'asses­sor d'una mul­ti­na­ci­o­nal, en què es con­tro­la­ven els rolls de paper de les cal­cu­la­do­res i on, a fi d'exer­cici, l'audi­to­ria reme­nava in situ papers i més papers, inclo­ent-hi els de l'entrepà. Van dir un cop: «La seva comp­ta­bi­li­tat és d'una exac­ti­tud fas­ti­gosa.» Vaig repli­car: «Això és bo, veri­tat?» I van con­tes­tar: «No ho cre­gui! Pre­fe­rim tro­bar-hi quel­com.» Entre ells i l'audi­to­ria interna, pesada com una enclusa, em van ado­bar com una pell. Per arro­do­nir-ho, al Senat vaig for­mar part durant 8 anys del Tri­bu­nal de Comp­tes. Sóc eco­no­mista, inten­dent mer­can­til de l'Escu­ela de Altos Estu­dios Mer­can­ti­les de Bar­ce­lona. Bé: ja m'he pre­sen­tat.

De l'afer Millet, he de dir pro­fes­si­o­nal­ment que no entenc res del que ha succeït, si no és incor­po­rant-hi per­mis­si­bi­li­tat, tolerància, dei­xa­desa, ami­guisme, paren­tiu i cor­rupció. Hom vati­cina que si la inter­venció judi­cial i l'audi­to­ria apro­fun­dei­xen, hi haurà un dal­ta­baix difícil de cali­brar, que pot afec­tar mol­tes per­so­nes, empre­ses, enti­tats i admi­nis­tra­ci­ons.

Tot sem­bla indi­car que Millet va ini­ciar el frau fa anys. El 1990 va fer les pri­me­res inver­si­ons immo­biliàries. Entre lla­vors i l'actu­a­li­tat ell, esposa, filla, gen­dre i secre­tari, han creat una llarga llista d'empre­ses amb capi­tal impor­tant, algu­nes de les quals amb socis cata­lans prou cone­guts. No les repe­tiré: tots els mit­jans com­pe­tei­xen a publi­car-les. D'altra banda, impres­si­ona el plus de 66.000 euros men­su­als que s'havia assig­nat, que cobrava amb fac­tu­ració fictícia de les seves empre­ses al Palau, a més dels 25.000 euros de sou men­sual i d'altres comis­si­ons. Les pri­me­res xifres publi­ca­des són sols l'ape­ri­tiu. Alguns mit­jans asse­nya­len la cer­tesa d'una figura impor­tant que no ha apa­re­gut encara.

En què pen­sa­ven tots ple­gats?

Lla­vors, com és pos­si­ble que els direc­tius de la fun­dació, del patro­nat i del Palau no s'ado­nes­sin del que pas­sava? Molts són empre­sa­ris i pro­fes­si­o­nals de gran pres­tigi. Els audi­tors, en què pen­sa­ven? És ver­gonyós. I els admi­nis­tra­tius? Si no han vist res és que són abso­lu­ta­ment inep­tes. I els proveïdors? Molts hau­ran vist i tocat de tot. Hi ha d'haver un grup de per­so­nes de din­tre i de fora i d'empre­ses que conei­xen i han par­ti­ci­pat en el frau direc­ta­ment o bé indi­recta. I els depar­ta­ments de la Gene­ra­li­tat que hi tenien relació i el sub­ven­ci­o­na­ven? És impos­si­ble que no obser­ves­sin irre­gu­la­ri­tats. Si s'hi arriba a fons, sor­tirà un fan­gueig pudent que tacarà un cer­cle a tots els nivells. No és pos­si­ble que Millet hagi enga­nyat tot­hom. És ben clar que a més de ser lla­dre i esta­fa­dor, és un hàbil mani­pu­la­dor, però de cap manera és un Leh­man Brot­hers: sols n'és un bon dei­xe­ble.

Entrarà a la presó i com tots els grans esta­fa­dors mili­o­na­ris, en sor­tirà aviat. A la nos­tra terra no tindrà on anar. Sols en algun petit poble de mun­ta­nya dels Alps, vora el compte nume­rat, ben sol i igno­rat, podrà morir len­ta­ment de fàstic. Dubto que tin­gui remor­di­ments. Sols pen­sarà on ha fallat el seu pla. Per aca­bar així, m'atre­veixo a fer una pro­po­sició. Sóc paci­fista per natu­ra­lesa, i renego de la pena de mort.

Ara bé: l'agressió de Millet i els que l'han secun­dat, con­tra el seny català, la hon­ra­desa i el pres­tigi adqui­rit amb segles de ben­fer, ens ha fet i farà arreu Espa­nya i del món de la cul­tura musi­cal tant de mal que, sense fer esca­ra­falls, entenc que l'única forma de ren­tar els draps bruts del des­gra­ciat afer és que a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona, deco­rada amb cres­pons negres –no pas senye­res–, i l'Orfeó Català inter­pre­tant el Rèquiem de Mozart, Millet és faci l'harakiri. Pot­ser para­ria el ressò de ria­lles que arriba de ponent i enva­eix les nos­tres comar­ques i, simbòlica­ment, es ren­ta­ria la nafra. Millet seria recor­dat!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.