Un inèdit de Capa
Surt a la llum una nova imatge de la Retirada que s'atribueix al fotògraf hongarès i completa la sèrie que va realitzar al Voló, al Rosselló, el 29 de gener del 1939
-
Quatre clixés presos un mateix dia, el 29 de gener del 1939 a la població fronterera d'El Voló que mostren diferents escenes de la Retirada. A la dreta, la fotografia inèdita de Capa, que és un detall de la imatge on apareix l'edifici dels banys. Cal fixar-se en l'angle inferior esquerre per distingir, rere la dona amb un mantell blanc que està d'esquenes, el grup que després Capa va fotografiar més de prop amb els infants. -
Quatre clixés presos un mateix dia, el 29 de gener del 1939 a la població fronterera d'El Voló que mostren diferents escenes de la Retirada. A la dreta, la fotografia inèdita de Capa, que és un detall de la imatge on apareix l'edifici dels banys. Cal fixar-se en l'angle inferior esquerre per distingir, rere la dona amb un mantell blanc que està d'esquenes, el grup que després Capa va fotografiar més de prop amb els infants. -
Quatre clixés presos un mateix dia, el 29 de gener del 1939 a la població fronterera d'El Voló que mostren diferents escenes de la Retirada. A la dreta, la fotografia inèdita de Capa, que és un detall de la imatge on apareix l'edifici dels banys. Cal fixar-se en l'angle inferior esquerre per distingir, rere la dona amb un mantell blanc que està d'esquenes, el grup que després Capa va fotografiar més de prop amb els infants. -
portada.
Robert Capa va ser un dels nombrosos fotògrafs internacionals que van cobrir la Guerra Civil espanyola i l'èxode massiu dels republicans per la frontera francesa a partir de l'hivern del 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes el 26 de gener. Es tracta de la primera crisi humanitària que va ser coberta pels fotoperiodistes, que van retratar per tots costats l'esdeveniment. De Capa són algunes de les imatges més famoses d'aquells anys, com ara el milicià espanyol abatut en ple combat, que deixa caure el fusell, o –ja de la Retirada– el batalló de soldats que avança per les platges de Sant Cebrià custodiats per un gendarme, pertanyent al conjunt de l'anomenada La maleta mexicana.
Doncs bé, ara acaba de sortir a la llum una nova fotografia l'autoria de la qual no està certificada oficialment, però que tot apunta que és del mateix Capa. És una imatge que va ser distribuïda per una agència nord-americana, Wide World Photo for The New York Times, i publicada el 1939 en algun diari nord-americà. Mostra un conjunt de dones refugiades amb infants: “Està molt ben construïda i reflecteix tres generacions de dones que s'han vist sacsejades per la guerra”, comenta l'historiador de l'art i col·leccionista de la Catalunya del Nord Eric Forcada, que va adquirir la fotografia recentment en una subhasta.
Segons Forcada, aquesta fotografia pertany a la sèrie que Capa va realitzar al Voló, a pocs quilòmetres de la frontera, el 29 de gener del 1939. “Tenim constància que Capa estava present en aquesta zona des del 28 de gener i seria molt probable que en fos l'autor.”
Un element més tangible per recolzar aquesta hipòtesi és el fet que Capa va realitzar altres tiratges en el mateix indret, i que estan recollits en l'obra Robert Capa. La Collection (Phaidon, 2013). Un dels clixés mostra la mirada de la població rossellonesa davant dels refugiats, que també apareixen retratats en una altra fotografia. Altres dos clixés de la sèrie mostren els banys del Voló, on els nens esperaven ser vacunats. La fotografia retrobada correspon a un detall de l'escena dels refugiats fent cua davant de l'edifici de les dutxes, avui desaparegut.
La fotografia està ara en tràmits d'autentificació a l'ICP (International Center Photography) de Nova York, responsable del llegat de Capa. Properament integrarà l'exposició De la caiguda a la retirada, comissariada per Forcada. Produïda per la Casa de Perpinyà a la Generalitat, la mostra recull 42 tiratges originals de Robert Capa, David Seymour, Chim, i Agustin Chau. El catàleg De la caiguda de Barcelona a la Retirada (Mare Nostrum) recull gran part d'aquest material, entre el qual dos clixés de Capa en què es pot veure l'edifici dels banys del Voló (un d'ells reproduïts a la pàgina anterior) fins fa poc també inèdits. L'exposició es va poder veure el maig al Memorial Democràtic de Barcelona, i ara viatjarà a la Maternitat d'Elna, al Rosselló, on s'inaugurarà dissabte.
Extractes del diari de Capa
“El gener del 1939, quan Barcelona havia caigut en mans dels feixistes, els 150 quilòmetres de carretera que separen Barcelona de la frontera francesa havien estat envaïts per una munió de persones que fugien de les legions estrangeres de Franco. Intel·lectuals i obrers, pagesos i comerciants, mares, dones i mainada havien seguit o passat al davant dels darrers vehicles de l'exèrcit republicà a la desbandada. Carregant els seus farcells a l'esquena i amb la roba feta parracs, els seus peus els havien portat cap a la França de la llibertat democràtica.
Els periodistes havien escrit els seus articles, jo havia fet fotos, però això no interessava ningú o gairebé ningú, i alguns anys més tard, milers d'altres éssers humans que fugien havien recorregut milers d'altres carreteres i havien perdut la vida davant les mateixes tropes i les mateixes creus gamades.” Extracte del diari de Capa, ‘Ligeramente desenfocado' (La Fábrica Editorial, 2009).
