cultura

D'Ara i d'Aquí

montse frisach

Barricades de cultura

Ave­lino Sala (Gijón, 1972) es con­fessa lec­tor de novel·les de ciència-ficció, que con­si­dera metàfores del moment en què es van escriure. I les històries distòpiques són malau­ra­da­ment refle­xos i intuïcions del pre­sent. Per això, amb un art que no amaga el seu com­promís polític, Ave­lino Sala ha titu­lat el seu debut expo­si­tiu a la gale­ria ADN de Bar­ce­lona Walk tot the end of the world, títol d'una novel·la de ciència-ficció de l'escrip­tora femi­nista Suzy McKee Char­nas. En un altre clàssic del gènere, 1984, George Orwell escri­via que “totes les qüesti­ons són polítiques i la política mateixa és una massa de men­ti­des, eva­si­ves, bes­ti­e­ses, odi i esqui­zofrènia”. Tot ple­gat queda ben clar en l'expo­sició d'Ave­lino Sala, que posa el dit a la llaga sobre temes com la falta de democràcia i de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana en la nos­tra soci­e­tat, la per­versió (i con­tra­dic­ci­ons) del sis­tema capi­ta­lista i el paper que la cul­tura ha de tenir en la resistència con­tra el sis­tema. “La idea cen­tral de tot el pro­jecte és enten­dre el moment actual”, diu l'artista.

Això sí, no espe­reu tro­bar-vos en aquesta mos­tra amb pro­jec­tes far­cits de docu­ments i tex­tos per lle­gir, que pro­vo­quen més badalls que altra cosa. L'art d'Ave­lino Sala és directe, com ho és ell en el tracte, i busca, a part del seu pòsit rei­vin­di­ca­tiu, “l'equi­li­bri entre con­tin­gut i estètica, l'art con­tem­po­rani també ha de ser comu­ni­cació”. Si no, què hi fa un còctel molo­tov preciós, cons­truït amb mar­bre de Car­rara, amb tan­tes al·lusi­ons a l'art clàssic, en una expo­sició d'art acti­vista?

L'obra que crida l'atenció només d'entrar a la gale­ria ADN és ja tota una decla­ració d'inten­ci­ons. És una fantàstica bar­ri­cada, cons­truïda amb volums de l'enci­clopèdia Espasa Calpe, fol­rats d'una mena de resina negra que recorda els pneumàtics. Els grui­xuts volums de l'Espasa són un símbol de la nostàlgia pel pro­gres­siu arra­co­na­ment del saber enci­clopèdic a la nos­tra soci­e­tat, admet Sala.“Els lli­bres, la cul­tura, són dels pocs espais de lli­ber­tat que ens que­den. El que volen és que cada cop siguem més incul­tes, per tant la cul­tura no interessa. La cul­tura és resistència”, afe­geix. L'obra està empa­ren­tada amb El arconte, una columna de lli­bres acom­pa­nyada per la locució lla­tina Sapere aude (Atre­veix-te a saber), que s'ha pogut veure recent­ment a l'expo­sició Prop­he­tia de la Fun­dació Miró, que pre­ci­sa­ment trac­tava sobre el tema de la dis­to­pia a Europa.

De la mateixa manera, Ave­lino Sala ha apro­fi­tat tot un pany de paret de la gale­ria ADN per rei­vin­di­car el con­cepte mateix de democràcia. La paraula s'ha reta­llat en un mate­rial que absor­beix. Decla­rant-se hereu de la tra­dició d'esquer­res de la seva terra astu­ri­ana, Sala té clar que és “un tre­ba­lla­dor de l'art”. La mos­tra està oberta fins al dia 26.

Venècia
Avelino Sala, que ha portat dues instal·lacions més a ADN Platform de Sant Cugat del Vallès, també està inclòs en l'exposició ‘Beyond the tropics' de la Biennal de Venècia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia