cultura

Crònica

pop

Sting, rejovenit en el seu viatge al passat

Men­tre encara cen­te­nars d'espec­ta­dors bus­ca­ven seient, Gor­don Sum­mer, Sting, va donar el tret de sor­tida del Fes­ti­val de Cap Roig amb pun­tu­a­li­tat britànica. I si fa qua­tre anys ja va pujar al mateix esce­nari per ver­si­o­nar simfònica­ment temes de la seva tra­jectòria musi­cal, en aquesta ocasió va ofe­rir allò que la majo­ria d'espec­ta­dors volien: un repàs exhaus­tiu de la tra­jectòria glo­ri­osa amb el grup amb què es va llançar a la fama, The Police, com­bi­nat amb les seves cançons de la car­rera en soli­tari, en el seu for­mat més clàssic.
És així com el con­cert, memo­ra­ble, va ser un viatge al pas­sat, un autèntic salt enrere en què tant Sting –rejo­ve­nit rere aque­lla barba hips­ter– com el públic vam retro­ce­dir a aquells dies en què ratllàvem de tant escol­tar els dis­cos de vinil d'Out­lan­dos d'amour, Reg­gatta de blanc, Zenyattà Mon­datta o Synch­ro­ni­city.

Estem con­vençuts que Sting ha pac­tat amb el dia­ble, amb el seus 64 anys enve­ja­bles. Enèrgic i amb el suport d'una banda de músics de pri­mera, va reviure l'essència i la musi­ca­li­tat dels seus gran èxits, mar­cats per la fusió i un eclec­ti­cisme màgic com pocs saben fer, en què tant es bar­reja el pop i el rock, com el reg­gae, el jazz, el blues i, per què no, la psi­codèlia punk. És lle­genda viva i ho sap. “Fa vint anys en tenia quinze”, va dir bro­me­jant per entrar fort ofe­rint un reper­tori que incloïa If I ever loose my faith in you, Every little things she does is magic, English­man in New York i So lonely, amb què ja va obte­nir les pri­me­res ova­ci­ons. Els duets de Sting a la gui­tarra amb el por­tentós teclista David San­ci­ous; el lluïment de la corista, Jo Lawry, a The hounds of win­ter i la gosa­dia del vio­li­nista Peter Tickell al final de De Do Do Do, De Da Da Da van ser moments àlgids. Jun­ta­ment amb les ver­si­ons de Mes­sage in a bottle, Walking on the moon i, és clar, Roxanne, fusi­o­nada amb pura seducció amb l'Ain't no suns­hine de Bill Wit­hers i amb Cap Roig tenyit de roig mal­grat que la lle­tra deixa clar allò de You don't have to put on the red light. El colofó? No, va rema­tar la vet­llada amb Every bre­ath you take, Next to you i Fra­gile.

Sting
Festival de Cap Roig
10 de juliol del 2015


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia