Lluís Homar i Polydoros Vogiatzis posen veu avui a Girona a la poesia de Kavafis

Homar i Vogi­at­zis no es van conèixer fins dijous, però, en uns pri­mers assa­jos, ja han pogut expe­ri­men­tar els resul­tats de la reci­tació de poe­mes en català i en grec, que es con­jun­ten amb les inter­pre­ta­ci­ons amb gui­tarra de la també grega Var­vara Gyra. «Ens hem ado­nat de com en són, de pro­pe­res, les dues llengües», con­fes­sava ahir Vogi­at­zis, un nou valor de l'escena tea­tral grega con­tem­porània, en una pre­sen­tació de l'espec­ta­cle a Bar­ce­lona. «La com­bi­nació dels tres ele­ments fa que sigui un espec­ta­cle que entri per les ore­lles molt més enllà de les parau­les», apre­ci­ava Homar.

Kons­tan­di­nos Kava­fis (1863-1933), expo­nent del renai­xe­ment de la llen­gua grega moderna, era algú –apun­tava Vogi­at­zis– «que se sen­tia molt mala­ment pel que sen­tia i pel que desit­java», però que, tan­ma­teix, com emfa­sit­zava Homar, «era capaç d'escriure poe­mes com ara Ítaca, en què tenia prou luci­desa per veure què es pot fer perquè la vida val­gui la pena». Trenta dels seus poe­mes (traduïts per Car­les Riba, prin­ci­pal intro­duc­tor de la poe­sia de Kava­fis als Països Cata­lans, i Joan Fer­raté) es lle­gi­ran divi­dits en cinc cate­go­ries temàtiques: l'edat, l'amor i el desig, la història social i política, els som­nis i la mort i la soli­tud. Vogi­at­zis ja ha pre­sen­tat l'espec­ta­cle, amb altres actors, a Tolosa i Brus­sel·les.