Vilanova lluita contra rellotge per conservar el cinema
El cinema Bosc tancarà demà després que els propietaris hagin venut l'immoble i la capital del Garraf quedarà sense cap sala mentre els Lauren no reobrin
L'Ajuntament negocia per habilitar un altre espai
El cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú tancarà les portes definitivament demà, dimecres, fet que ha provocat una mobilització ciutadana per demanar un nou espai que garanteixi l'oferta de pel·lícules al centre de la capital del Garraf. Aquest estiu, els propietaris de les sales van decidir vendre l'immoble i no renovar el contracte que mantenien amb una empresa distribuïdora i l'Ajuntament. La situació ha dut, segons avança l'ACN, el govern municipal a estudiar possibles emplaçaments per mantenir una programació de cinema de mínims, que permeti al cineclub Sala1 continuar la seva activitat i garantir també els diversos cicles temàtics organitzats per entitats.
Fins que el multicinema Lauren Garraf –als afores de Vilanova– culmini el procés de digitalització i modernització, la ciutat quedarà sense cap tipus de programació cinematogràfica. Tot i aquesta futura obertura de sales a l'extraradi, tant el govern com les entitats usuàries del cinema Bosc reivindiquen la necessitat de tenir una oferta que estigui al centre de la ciutat. “Per nosaltres és un element important, és una manera d'apropar la gent a la cultura”, ha assegurat la regidora de Cultura, Teresa Llorens.
Llorens s'ha reunit darrerament amb els membres del cineclub Sala1 i amb diversos ciutadans que reclamen tenir un nou espai de cinema a la ciutat. La regidora ha assegurat que damunt la taula hi ha la possibilitat d'establir un conveni tant amb equipaments municipals com amb espais d'entitats. La premissa, ha explicat la regidora, és garantir la comoditat, la viabilitat tècnica i que no requereixi una gran inversió econòmica. En tots els casos, ha afegit que caldrà buscar un espai d'usos compartits fins “que algun empresari decideixi obrir un nou cinema al centre amb programació comercial”.
Des del cineclub Sala1, la tresorera, Anais Ayala, ha explicat a l'ACN que les negociacions amb el consistori “avancen a poc a poc”, ja que el fet de compartir espais per programar cinema dificulta la situació. “Nosaltres estem intentant que hi posin tota la creativitat i les ganes perquè hi hagi un cinema al centre”, ha defensat. Un dels espais on Ayala confia poder establir la programació d'autor que gestiona el cineclub és el Teatre Principal, perquè considera que el calendari d'actuacions seria compatible amb la seva oferta cinematogràfica.
Dins les negociacions, aquesta entitat ha allargat la mà per gestionar una programació de cinema més àmplia que la seva oferta habitual, incloent-hi pel·lícules comercials de caire infantil, per exemple. Fonts del Cineclub recorden, però, que són una organització sense ànim de lucre i demanen a l'Ajuntament el màxim de facilitats econòmiques, sobretot pel que fa a les despeses tècniques. Ayala ha afirmat que confien que el govern destini una partida al pressupost del 2016 a reubicar el cinema.
Els veïns han posat en marxa una recollida de signatures en què asseguren que un cinema és tan necessari com “una ambulatori, un teatre, un mercat o una biblioteca”. Per ara han recollit unes 3.500 firmes.
LES FRASES
La Garriga preserva l'Alhambra
J.M. / EL 9 NOUL'Alhambra de la Garriga, al Vallès Oriental, és dels pocs cinemes de poble que resisteixen la crisi estructural que, per diferents raons, castiga les sales d'exhibició que han quedat en això i prou.
Aquest cinema de llarga trajectòria amb la família de Josep Maria Miró al capdavant, situat ben bé al centre de la Garriga, primer va haver de superar el problema de la digitalització. Una campanya popular va permetre als gestors de la sala comprar un equip digital que era imprescindible si volien tirar endavant. Però quan ja semblava que tot tornava a rutllar, va venir el segon ensurt: la teulada s'havia de canviar perquè hi havia perill per al públic que hi anava. En aquest cas, va ser el propietari de l'edifici, Salvador Crous, qui va posar els diners per a la reforma, que va acabar poc abans de l'estiu passat.
Passada la tempesta, va venir la festa del renaixement, a finals d'agost de 2014. D'aleshores ençà, l'activitat del cinema Alhambra ha estat contínua, amb les habituals sessions de cinema, però amb moltes altres activitats que també s'hi han anat programant en aquest primer any després del ressorgiment. Josep Maria Miró fill, que ara porta el cinema, creu que el balanç d'aquest primer any és prou bo: “Havíem tocat fons, però veiem moltes persones, de la Garriga i també de fora, que vénen a l'Alhambra i s'hi troben bé.”
Una de les novetats de la temporada és una sessió mensual dedicada a algú del poble.
