Sant Ruf entra a la “llista roja” del patrimoni en perill
L'elabora l'associació Hispània Nostra per denunciar l'abandó de monuments històrics i artístics
És un monestir del segle XII, en mans privades, que fa funcions de magatzem d'usos agrícoles
Sortint de Lleida en direcció cap a Albesa, a tot just dos quilòmetres de la capital del Segrià, crida l'atenció un inequívoc absis medieval enmig d'un bancal. Són les restes del monestir de Sant Ruf, aixecat per Pere de Coma, el primer mestre d'obres de la Seu Vella, al segle XII. L'estat de conservació és lamentable. Des de la mateixa carretera ja es fa visible l'abandó i degradació de Sant Ruf. Tant és així que l'associació Hispània Nostra l'ha incorporat aquesta tardor a la “llista roja del patrimoni” en perill de desaparèixer. L'entitat sense ànim de lucre va iniciar el 2007 aquesta llista roja per tal de donar a conèixer aquelles béns immobles de valor històric i/o artístic de l'Estat que presenten un estat de deteriorament preocupant i, un cop es restaura el monument, surt de la llista i passa a formar a part dels “retirats”, és a dir, monuments que han aconseguit salvar-se després d'aparèixer a la “llista roja”. Sant Ruf ho tindrà difícil per salvar-se. Tot i tenir la catalogació de Bé d'Interès Local, està en mans privades des de la desamortització de Mendizábal, al segle XIX. La Paeria va intentar adquirir aquest monestir als anys noranta, però no hi va haver acord en el preu i, un quart de segle més tard, l'obra encara es mostra més deteriorada. De Sant Ruf es conserven els absis, així com diverses voltes i pilars, elements majoritàriament datats al segle XIII. Però ha tingut moltes alteracions, com queda palès amb la porta metàl·lica de magatzem que s'ha col·locat a l'església d'aquest antic monestir. El comitè científic de l'associació Hispània Nostra ha tingut en compte que el monument presenta un “deteriorament progressiu per abandó”, que s'han produït enfonsaments i que “hi ha perill d'espoli”.
Anterior a la Seu Vella
Sant Ruf va quedar buit el 1418, quan va morir el canonge Ponç Girardi, segons relata l'historiador Josep Lladonosa. Després de 600 anys convertit en una ruïna –durant molts anys fins i tot estava recobert d'heura–, ha inspirat llegendes de tota mena. Es diu, per exemple, que va servir de prototip per a la construcció de la Seu Vella. O, fins i tot, que va ser la pesta el que va fer extingir la comunitat religiosa que l'habitava. El 1152, tot just acabada de conquerir la ciutat, el comte Ramon Berenguer IV fa donació dels terrenys a l'abadia de Sant Ruf de Provença i impulsa la construcció d'una canònica agustiniana. El 1156 el bisbat de Lleida ja confirma el primer prior i autoritza la construcció de l'església sobre una antiga mesquita.
A la llista roja del patrimoni d'Hispània Nostra hi ha tretze béns catalans, tres dels quals, de la demarcació de Lleida. I 750 a àmbit estatal.
LA DATA
Tres béns amb risc a la demarcació
Amb la incorporació de Sant Ruf a la llista roja d'Hispània Nostra, ja són tres els monuments de la demarcació de Lleida que figuren en aquesta llista. Amb anterioritat s'havia cridat l'atenció sobre l'estat de conservació de Sant Miquel de Montmagastre, a Artesa de Segre (que va incorporar-se a la llista el 2008), perquè hi ha el perill de “desaparició total” d'aquest monument, que presenta un estat ruïnós. També a la Noguera trobem el monestir de Santa Maria de Vallverd, a Tragó de Noguera, que està en aquesta llista des del 2007 i està abandonat des del segle XVII, tot i tractar-se d'un monestir que ja es troba documentat el 1196. En tots dos casos, malgrat l'estirada d'orelles que suposa per a les administracions competents figurar en aquesta llista, no s'hi ha dut a terme cap obra de restauració. De fet, cap monument de Lleida figura a la llista de “retirats”, els que han tingut un final feliç.
